LUDIENTE - Benachera

A despit de l'èxode rural que va portar a l'abandonament de la major part dels masos situats al terme de Ludiente, el de Benachera va sobreviure i, hui dia, és un dels pocs d'aquest municipi que continuen habitats.

Vista general de Benachera

Ara bé, el seu nombre de veïns s'ha vist reduït considerablement. Així doncs, l'any 1940 en tenia 57. Aquesta xifra convertia Benachera en el cinquè nucli de població lludientí per darrere del mateix Ludiente, de la Giraba (la de Dalt i la de Baix) i de Los Mores. En l'actualitat només en té 16, però ha passat a ser el quart nucli en nombre d'habitants, ja que a Los Mores fa vora cinquanta anys que no hi viu ningú.

Habitatge a Benachera

Camp de futbol a Benachera

Possiblement, Benachera siga també un dels assentaments humans més antics de Ludiente. Dues pistes ens indueixen a pensar açò.

La primera, les troballes realitzades per Andrés Monzó cap al 1929 al Cabezo Royo de La Giraba, o siga, al Morrón de la Cingla, i a Lazarollo o l'Azarroyo, a prop de la font que dóna de beure al poble. Aquest sacerdot i investigador valencià va topetar restes de ceràmica ibera que podrien significar l'existència d'alguna mena de poblament al lloc en aquella remota època.

La segona pista és el mateix nom de la masia. Benachera, o millor dit Benagera, és un topònim d'origen berber, com afirmen Barceló (1991) i Puigvert (1995). Concretament correspondria a la família dels Banū Ağğer que, a l'inici de la dominació islàmica de la Península, també s'assentaren a Àger (la Noguera), Beniatjar (Vall d'Albaida), Beniatzar (Mallorca), Biniàixer (Menorca) o Beniaixir (Eivissa), deixant la seua empremta en els noms de lloc d'aquestes localitats.

En cas que Benachera haguera sigut una alqueria musulmana, no hauria estat l'única de Ludiente, doncs l'eclesiàstic i historiador valencià Pedro Sucías dóna notícia de l'existència de tres llogarets més anomenats Benicabele, Beninulla i Beniguelet, "caseríos que ya han desaparecido" i dels que no sabem res més.

En la Benachera actual, la construcció més destacada és l'ermita de santa Rosa de Lima. El temple, de reduïdes dimensions i senzilla factura, està situat al sud-est del nucli poblacional. Junt a ell s'emplaça un piló que guarda un retaule ceràmic amb les imatges de la titular de l'Ermita i de sant Vicent Ferrer.

Ermita de santa Rosa de Lima

Retaule ceràmic de sant Vicent Ferrer i de santa Rosa de Lima


REFERÈNCIES
BARCELÓ, Miquel (1991). La cuestión septentrional: la arqueología de los asentamientos andalusíes más antiguos. Aragón en la Edad Media, n. 9, p. 341-353.

CHIVA, Ismael (2016, 9 de febrer). Andrés Monzó, sacerdot i investigador a Lludient i a Torre-xiva. Camins en la natura. Disponible en línia a: http://caminsenlanatura.blogspot.com.es/2016/02/calaix-dinterior-andres-monzo-sacerdot.html. Consultat el 22 de setembre de 2016.

DIRECCIÓ GENERAL D'ESTADÍSTICA (1940). Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España. Madrid: Barranco.

ESQUILACHE, Ferran i ROYO, Vicent (2007). Dels Banū Ağğer a la colonització feudal. Anàlisi històrica del sistema hidràulic i el parcel·lari de la partida del Reialenc de Picanya. Comunicació presentada al IV Congrés d’Història de l’Horta Sud. Disponible en línia a: http://www.uv.es/valmed/Dels_Banu_Agger.pdf. Consultat el 22 de setembre de 2016.

INSTITUT NACIONAL D'ESTADÍSTICA. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de enero (Ludiente). Disponible en línia a: http://www.ine.es/nomen2/index.do. Consultat el 23 de setembre de 2016.

LUDIENTE ACTIVO (2013, 29 d'agost). El Padre Sucías en Ludiente. Disponible en línia a: https://rochaludiente.wordpress.com/2013/08/29/el-padre-sucias-en-ludiente-ludenspedia-10/. Consultat el 22 de setembre de 2016.

PUIGVERT, Xavier (1995). Àger, un topònim berber a la Marca Superior d'Al-Andalus. Faventia, n. 1, p. 73-85.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada