EL TORMO - Rambla de santa Anna

La rambla de santa Anna és un dels principals cursos d’aigua que recorren la comarca de l’Alt Millars. Naix a la font de l’Albereda, en terme de Sucaina, en ajuntar-se els barrancs del Carro i del mas del Plano, i després de recórrer uns vint quilòmetres desemboca al riu de Villahermosa, molt a prop de la localitat de Lludient. 

La rambla de santa Anna, tot just abans de desembocar al riu de Villahermosa

Ara bé, al llarg del seu recorregut pels termes de Sucaina, Lludient, Cirat (El Tormo), Torre-xiva i Toga, és coneguda amb denominacions distintes: la Rambla de Santa Ana, la Rambla de Santana, el Barranco de Santa Ana, el Barranco de Santana, el Barranco, el Barranco de l’Hambre, la Rambla David o la Rambla de David

Els mapes d’aquestes localitats fets a primeries del segle XX per l’Instituto Geográfico y Estadístico optaren preferentment pel topònim Barranco de Santa Ana, tot i que en l’indret del seu naixement se l’anomenava també Rambla de Santa Ana. Hui dia, el mapa de l’Institut Cartogràfic Valencià només recull aquesta darrera denominació. 

Al marge del nomenclàtor oficial quedaren els noms de Barranco de l’Hambre i Rambla David o de David, emprats sobretot al Tormo, poble que forma part del terme de Cirat. 

Si bé l’origen del topònim Santa Ana és evident, ja que la rambla o barranc passa a la vora de l’Ermitori de la Santa al terme de Sucaina, els orígens del de l’Hambre i del de David són més obscurs. Tal vegada, una lectura diferent dels mateixos ens els podria fer entendre millor. Així doncs, a partir d’ara parlarem del Barranco de l’Ambre i de la Rambla Gabit

El topònim Barranco de l’Ambre, com apareix grafiat a un article dels Anales del Centro de Cultura Valenciana de l’any 1951, no té res a veure ni amb la fam ni amb la falta de menjar, sinó que deriva de l’àrab ʿánbar, que en la nostra llengua ha cristal·litzat en la paraula ‘ambre’, “substància resinosa i aromàtica de color groc o grisenc”, segons la definició del Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquesta teoria és també recolzada per José Vicente Martí a l’article “El paraíso perdido de La Albareda, la masía del Rul y las casas del Cañuelo de Arriba (IV)”.

Ambre
Font: Enciclopèdia Catalana

Per la seua banda, la denominació de Rambla Gabit, que apareix com a Rambla David en alguns mapes i nomenclàtors oficials per a referir-se a la Masía de los Gavites, o etimològicament Los Gabites, del terme de Cirat, també prové de l’àrab, de la paraula al-gabit, “planura enclotada” (Bofarull, 2002: 81). L’orografia d’aquest terreny en concret ens confirma la teoria, perquè Los Gabites i aquest tram del Barranco de Santa Ana es troben situats en una planura fonda, enclotada, tancada per les altures de Gacelda i del Morrón de Cirés a ponent, de les Peñas del Mas d’Arriba a orient, de la Sierra del Cabezo al nord i de la Muela de Cirat al sud.

Mapa de la planura de Los Gabites, al límit entre els termes de Cirat i de Lludient.
La rambla de santa Anna o rambla Gabit és el curs d'aigua marcat al mapa.
Font: Institut Cartogràfic Valencià

Ruïnes de Los Gabites
Fotògraf: Emilio Vera
Font: "Caminando hacia las alturas"


REFERÈNCIES
ALCOVER i MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. Disponible en línia a: http://dcvb.iecat.net.

BOFARULL, Manuel (2002). Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània Edicions.

DIRECCIÓN GENERAL DE ESTADÍSTICA (1940). Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España. Madrid: Barranco.

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. Disponible en línia a: http://terrasit.gva.es/val/.

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1908). Mapa del término municipal de Toga. 

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1908). Mapa del término municipal de Torrechiva. 

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1909). Mapa del término municipal de Ludiente. 

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1910). Mapa del término municipal de Cirat. 

INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1910). Mapa del término municipal de Zucaina.

MARTÍ, José Vicente (2008). El paraíso perdido de La Albareda, la masía del Rul y las casas del Cañuelo de Arriba (IV). Arrels, n. 90.
MONZÓ, Andrés (1951). El Mijares y el Mijarense. Anales del Centro de Cultura Valenciana, n. 26-27-28, p. 41-65, 93-120 i 187-249.

SORNÍ, Ángel (2005). El Barranco del Hambre o Rambla David (por tierras del Tormo). Disponible en línia a: https://angelsorni.files.wordpress.com. Consultat el 28 de setembre de 2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada