Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

BARCELONA - Turó de Roquetes

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Imatges del turó de Roquetes, ubicat al nord de la serra de Collserola, al terme municipal de Barcelona.

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Fanzara - Avenc dels Sacrificis - Cova de la Mola - Corral Nuevo - Corral del Cantaspín - El Castellet - Fanzara

Aquesta setmana, després d'uns quants anys, tornem a caminar pel terme de Fanzara, a la comarca de l'Alt Millars. Per un camí diferent al de l'any 2011, pugem fins a la Mola per a visitar novament la cova de la Mola. Així mateix, també passem per altres indrets d'interés com l'avenc dels Sacrificis o els corrals Nuevo i del Cantaspín. Per últim, i com a última parada de l'excursió, ascendim la muntanya del Castellet, per a contemplar la bona vista que des d'aquest tossal hom té d'orient. Vista de la Penyagolosa des de la Mola de Fanzara L'excursió comença a la confluència de l'avinguda de la Constitució amb l'avinguda del Sant Sepulcre de Fanzara, que es correspon amb la carretera CV-194. Darrerament, aquest poble ha estat conegut per acollir el Museu Inacabat d'Art Urbà ( MIAU ), un projecte que ha contribuït a cosir al veïnat després d'anys de disputes al voltant de la instal·lació d'un magatzem de residus industrial

Continueu llegint

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. Pl

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”. Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica * leuci(d)are o * laucidare

Continueu llegint

Eslida - Almaxaraca - Aixoulín - Font de Sanxis - Corrals de la Lloma - Molí de Pelat - Berambuig - Forns de calç - Eslida

Aquesta setmana us presentem una nova excursió pel terme d'Eslida, a la serra d'Espadà. En ella, acompanyats pel nostre amic Òscar, visitem els despoblats moriscos d'Almaxaraca i d'Aixoulín, els corrals de la Lloma i el molí de Pelat, o de les Hortetes, entre d'altres llocs d'interés del nord-est del terme municipal eslider. Així mateix, ens endinsem breument al terme d'Artana per tal de veure els forns de calç de la partida de la Font. Vista parcial del poble d'Eslida des d'Almaxaraca L'excursió comença al camí Fondo d'Eslida, als afores del poble. Allà mateix tenim l ' arc de la Rambla , un aqüeducte medieval que creua la rambla d'Artana. Serveix per a regar els conreus de la partida de l'Horta del Bany, on es conserven les restes d'uns banys àrabs , i d'ací el topònim . L'arc de la Rambla amb la Costera de fons Des d'allà eixim en direcció nord pel camí d'Eslida a Tales, també conegut a

Continueu llegint

Tornabous - Santa Maria d'Aguilella - Aguilella - Molí de l'Espígol - Tornabous

Aquesta setmana us proposem una excursió circular per les comarques de l'Urgell i del Pla d'Urgell. Amb inici i final al poble urgellenc de Tornabous, ens endinsem en l'enclavament pladurgellenc d'Aguilella, al terme de Barbens, per tal de visitar aquest llogaret i la seua església, dedicada a la Mare de Déu. A més a més, també passem per alguns masos, com cal Paperer i can Cortès i, al remat, ens aproximem al jaciment iber del molí de l'Espígol, protegit amb tanques. Vista general d'Aguilella La ruta comença junt a l'església de Tornabous. Molt se n'ha escrit al voltant del possible significat del nom d'aquest poble. En aquest sentit, Bofarull, a la seua obra Origen dels noms geogràfics de Catalunya , assenyala que deriva de l'àrab tàur an-nawus , que vol dir "prop del sepulcre" o "a la vora de la fossa". Així doncs, el topònim podria fer referència a una troballa, en època antiga, de soterraments al gens distant

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: TUC / TUCA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual escrivim unes línies sobre les paraules 'tuc' i 'tuca'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les dues volen dir: "pic de muntanya". Tuc de Serreta, al límit entre la Ribagorça i l'Aran Font: Josep Borrut / Viquipèdia En efecte, aquest mot el trobem a la nostra llengua, sobretot, a la toponímia del Pirineu occidental de Catalunya. Així doncs, són nombrosos els cims que reben aquesta denominació. Per citar alguns exemples, podríem dir els casos de Lo Tuc, enclotat a la capçalera del barranc del Muntanyó i no massa lluny del port de la Bonaigua, al terme d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà; les Tucs, a la serra de Peranera, al terme del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça; la baga del Tuc,

Continueu llegint

Sant Llorenç de Montgai - Ermita de la Mare de Déu del Castell - Ermita de sant Cristòfol - Sant Llorenç de Montgai

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. És un recorregut circular que comença i acaba al poble de Sant Llorenç de Montgai. Des d'allà pugem a l'ermita de la Mare de Déu del Castell, situada al peu del castell de Llorenç. En acabant, visitem l'ermita de sant Cristòfol i tornem pels camins del mas de Rúbies, de Vilanova de la Sal i de la Garriga. Al remat, poc menys de tretze quilòmetres que férem en una miqueta més de tres hores. No és que siga la ruta més senzilla del món, ja que la pujada inicial és exigent, però tampoc presenta cap dificultat important. Panoràmica des de l'extrem nord de la serra de sant Cristòfol. A la dreta hi destaca el riu Segre, al seu pas per l'embassament de Sant Llorenç de Montgai. L'excursió comença a la plaça de les Mèlies de Sant Llorenç de Montgai. En direcció oest, ens incorporem a la carretera de l'Estació, que és la LV-9049. Aquesta via passa a tocar del cementeri del poble i també v

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: SESTADOR

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari en la natura . Hui la protagonista és la paraula 'sestador' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "lloc on sesta el bestiar", és a dir, on fa la sesta, on fa la migdiada. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) remet en l'entrada d'aquest mot al sinònim 'amorriador", que és l'"indret on s’amorria el bestiar", o siga, on dorm al migdia. Així mateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) afina més les definicions, ja que especifica que a Morella, a la comarca dels Ports, per sestador, o assestador, s'entèn "qualsevol arbre o roca que fa ombra i és aprofitat per a sestar-hi". Igualment, a Mallorca, un sestador és "estable o corral cobert" (DCVB). A banda d'aquestes caracteritzacions, mo

Continueu llegint

L'Abella - Aiguafreda - L'Avencó - Can Puig-agut - Collada de Montcau - L'Avencó - Aiguafreda - L'Abella

Aquesta setmana us presentem una excursió pels termes de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i Tagamanent. A cavall entre les comarques d'Osona i del Vallès Oriental, visitem la masia de can Puig-agut, així com altres indrets d'interès com el pont de l'Abella o la collada de Montcau. El turó de Tagamanent, vist des de can Puig-agut La ruta comença a l' estació de Sant Martí de Centelles , inaugurada l'any 1875 al traçat de la línia Barcelona-Sant Joan de les Abadesses. Des d'allà eixim a buscar el carrer del Nord, a la localitat de l'Abella, el nucli poblacional més nombrós del terme osonenc de Sant Martí de Centelles. El seguim cap a septentrió fins a fer cap a la plaça de la Font, on hem de continuar recte. Tot seguit, tombem a la dreta per a creuar les vies del tren per un pas inferior i, en acabant, avancem cap a l'est pel carrer de l'Estació i fins a aplegar a la plaça de l'Abella. Carrer del Nord Imatge de Sant Martí ju

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLIGALLO

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula 'lligallo' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "comunitat ramadera de municipis d'una comarca encarregada d'arreplegar, custodiar i entregar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perdut o desbarriat". Així mateix, també la caracteritza com a sinònima de "assegador". Pràcticament de la mateixa manera, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) diu dels lligallos que són "comunitats ramaderes de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats" i, a banda, apunta que vol dir el mateix que el mot "carrerada". Tanmateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) únicament as

Continueu llegint