El vocabulari de la natura: CARAMULL

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual us parlem de la paraula 'caramull'. D'entre els diferents significats que té aquest terme, a nosaltres ens interessa el de "porció superior, de forma cònica" d'un paller, tal com ho defineix el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), o "part superior d'un paller, disposada en forma cònica", en paraules del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). 

No obstant, en relació amb el medi natural, el terme 'caramull' encara presenta un altra accepció, que documenta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) i guarda relació amb l'anterior: "pedres que van posades damunt la volta del forn de calç". Ara bé, aquest segon significat únicament és emprat a l'illa d'Eivissa, tot i que també és propi de Menorca, mentre que el primer està documentat a l'Urgell; a l'Horta de València; a la contornada de Pego, a la Marina Alta; i a l'illa de Mallorca (DCVB). En relació amb ell, Martí Serra explica que "la pedra que sobresurt de la corona del forn forma un con anomenat caramull. El caramull s’enllosa amb pedres mortes mitjanes per aturar el possible embat del vent, que faria que quedassin costers, redols crus". També un 'caramull' pot ser la pedra vertical que corona qualsevol classe de caseta o barraca de pedra seca.

Encerclat en groc, el caramull de la barraca de

pedra seca del mas de l'Ombrieta de Catí, a l'Alt Maestrat

Font: catimenu.com

Pel que fa a l'etimologia de la paraula, el DCVB manifesta molt dubtes a l'hora d'atribuir-li un origen llatí, a partir del mot ja romanç 'curull', que vindria del vulgar *corōlla, és a dir, "coroneta". Per això, tant aquest diccionari com el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) no descarten la seua adscripció preromana. Tot i això, el GDLC n'apunta un origen divers. D'aquesta manera, podria ser un postverbal del verb caramullar, és a dir, "omplir a caramull" o "posar moltes coses formant un caramull o munt desordenat" (DCVB).

De fet, l'empremta de la paraula 'caramull' a la toponímia catalana és deutora d'aquest significat de "munt desordenat", divers al que hem exposat abans. Així, al terme de Benifallet, al Baix Ebre, hom anomena el Caramull als contraforts nord-occidentals de la muntanya de la Tossa (428,6 msnm), on l'orografia del terreny és molt irregular. Als noms de lloc valencians, però, no n'hi ha cap, d'exemple.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

MARTÍ SERRA, Vicent. Forn de calç. Enciclòpedia d'Eivissa i Formentera. Disponible en línia a: eeif.es