El vocabulari de la natura: LLAU

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui la protagonista de la publicació és la paraula 'llau'. Tot i estar recollit aquest terme pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a cap de les dues obres apareix amb la significació que a nosaltres ens interessa ací. 

Amb tot, és al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on apareix la definició que busquem: "petit barranc sec; clotada per on no passa riu ni torrent". En la mateixa línia, Joan Coromines (1970: 208) afirma que una llau és un torrent de reduïdes dimensions a Santa Engràcia, poble del Pallars Jussà. En efecte, com també assegura el DCVB, l'accepció de 'llau' que comentem és pròpia de la Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i el Solsonès.

Llau de la Grallera, al Pallars Jussà

Font: Viquipèdia

Aquesta distribució geogràfica ens és confirmada per la toponímia del país. Així doncs, tenim la llau Fonda i el bosc de la llau Fonda al terme de Soriguera, però a prop del poble de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà; la llau del Diumenge, a Biscarri, al Pallars Jussà; o la llau de Ros, no massa lluny de Pinyana, a l'Alta Ribagorça; per ficar-ne alguns, d'exemples. 

Així mateix, fora d'aquestes comarques assenyalades pel DCVB, trobem el mot 'llau' també als topònims l'Alt Urgell. És el cas del llau de Carransó, a la Guàrdia d'Ares; la font de la llau Fonda, entre Carmeniu i Avellanet; o la llau de Casa, a la Parròquia d'Hortó. Menys comú és a la comarca de la Noguera, on hi apareix al topònim "llau de Badaüll", per sota del Montsec de Rúbies, entre els pobles de Perauba i Colldorenga.

La Llau, poble proper a Montferrer, a la comarca del Vallespir

Font: randonnees-pyrenees-orientales.e-monsite.com

Al País Valencià aquesta paraula és ben desconeguda. Tot i això, a la toponímia de Castelló de la Plana, a la Plana Alta, estan registrats els topònims "fila del Llau", a la partida de Coscollosa, i "carrerassa de Llau", a la partida de la Plana. Ara bé, no sabem fins a quin punt guarden relació amb el significat de 'llau' que ens ocupa.

Pel que fa a l'origen de la paraula, deriva del llatí lābe, amb el significat de 'caiguda', 'obertura de la terra' o 'ruïna' (DCVB).

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

COROMINES, Joan (1970). Estudis de toponímia catalana. Volum II. Barcelona: Editorial Barcino.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat