El vocabulari de la natura: TUC / TUCA
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual escrivim unes línies sobre les paraules 'tuc' i 'tuca'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les dues volen dir: "pic de muntanya". Tuc de Serreta, al límit entre la Ribagorça i l'Aran Font: Josep Borrut / Viquipèdia En efecte, aquest mot el trobem a la nostra llengua, sobretot, a la toponímia del Pirineu occidental de Catalunya. Així doncs, són nombrosos els cims que reben aquesta denominació. Per citar alguns exemples, podríem dir els casos de Lo Tuc, enclotat a la capçalera del barranc del Muntanyó i no massa lluny del port de la Bonaigua, al terme d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà; les Tucs, a la serra de Peranera, al terme del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça; la baga del Tuc,