El vocabulari de la natura: PARREGUERA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre vocabulari de la natura. Hui és el torn del terme 'parreguera', el qual no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així doncs, hem d'anar al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) per trobar-hi la definició: "corral, pati d'una casa". Concretament, Joan Bosch, al seu article Vocabulari rossellonès del corral assegura que parregueres són només els corrals de les cases, mentre que els corrals dels masos reben el nom de cortals. 

Porta d'un corral, o parreguera, al darrere d'una
casa del poble de Xelva, a la comarca dels Serrans

Com ens indica el nom de la publicació citada, aquest mot és emprat, principalment, a la Catalunya Nord. Amb tot, el DCVB acota la seua àrea de coneixença a les comarques del Rosselló i del Conflent. Ara bé, retrobem un puig de la Parreguera a la frontera entre els termes municipals de la Jonquera, a la comarca de l'Alt Empordà, i de Morellàs i les Illes, a la comarca del Vallespir. També a la toponímia de Canet d'Adri, al Gironès, hi ha la costa i la font d'en Parregueres, can Parregueres i el Pla del mateix nom. 

Si ens fixem en l'etimologia de la paraula, el DCVB la fa derivar de 'pàrrec', un terme que és també ignorat pels nostres diccionaris normatius. Per tant, novament el definim en paraules del mateix DCVB: "departament del corral o estable, destinat a tenir-hi uns animals separats dels altres", "lloc de la cort on es tanquen els mamellons que es tenen separats de llurs mares", "el quadrat de terra tancat per la cleda de la pleta"; segons parem per un poble o per un altre, en tot cas localitats del Pallars Sobirà. Així doncs, a la Vall d'Àneu empren el primer significat; el segon és propi de Llessui; i el tercer, es diu a Borén. 

Al seu torn, 'pàrrec' prové del llatí 'parrĭcu', que vol dir 'pleta' (DCVB). La seua empremta a la toponímia, com ocorre amb 'parreguera' és ben discreta. D'aquesta manera, s'hi registra un Lo Pàrrec entre els serrats de la Comella del Cortal i de sant Miquel, a prop de Vilamur, al terme de Soriguera, al Pallars Sobirà. Així mateix, hi ha un roc del Pàrrec al terme de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell, però situat entre els pobles d'Ars, al terme de les Valls de Valira, també a l'Alt Urgell i Romadriu, al terme de Llavorsí, al Pallars Sobirà.


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

BOSCH, Joan. Vocabulari rossellonès del corral. Disponible en línia a: http://rodamots.cat/escreix/vocabulari-rossellones-del-corral/. Consultat el 23 de maig de 2017.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

2 comentaris:

  1. Quan jo ers petit (ja fa molts anys) dèiem pàrrec al "párroco capellán", però segurament per deformació del castellà tal com anàven (i vanem encra ara), les coses en aquell temps.
    Crec que feu una bona feina per l'estabilitat del català, però trigarem 25 anys fins que ho notem tots plegats, si tenim la sort d'ésser independents del veïns, per descomptat que jo ja no hi seré. Però feliç amb la INDEPENDÈNCIA, que amb una mica de sort, sí que la veuré. Gràcies pel que feu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari Emili. Ens agrada saber que els nostres continguts et semblen interessants ;)

      La tasca de recuperació i revalorització de la nostra llengua és llarga i difícil, però tota pedra fa paret i tot granet fa una duna. Nosaltres, des de Camins en la natura, ens impliquem cada dia en aquest quefer. La visibilització de l'idioma és fonamental si el volem preservar.

      Una abraçada!

      Elimina