El vocabulari de la natura: FEIXANC

Aquesta setmana us presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui la protagonista és la paraula 'feixanc'. Aquest terme no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per això hem de buscar la seua definició al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definit com a "graó o regruix que fa una penya" o "cingle, precipici". La primera de les caracteritzacions és pròpia de la Pobla de Segur, mentre que la segona, de Senterada, ambdues localitats del Pallars Jussà.

El Feixanc Ample, al massís del Cadí

De fet, els topònims on aquesta paraula ha quedat fossilitzada es concentren, principalment, al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà i a l'Alt Urgell, tot i que també en trobem de feixancs a la Cerdanya, a l'Alta Ribagorça o a la Noguera. D'aquesta manera, per exemple, els Feixancs és el nom que rep la baixada abrupta que hi ha entre el Pui Redó i el barranc de les Espones, entre els pobles de Mont-ros i la Torre de Capdella, a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. També tenim el Feixanc Ample i el Feixanc del Mig a la banda del massís del Cadí que dóna als pobles alturgellencs d'Ansovell, Cava i el Querforadat. Així mateix, entre el despoblat de Solduga i el barranc de l'Infern, al terme de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, s'hi registren els Feixancs de Caterina, els Feixancs de la Querata i els Feixancs de Sòls. Altres exemples serien la Canal dels Feixancs, torrent que naix als peus del Cap de Gelada i és afluent del barranc de Tresfonts, al terme del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça; o el Feixanc de Gavarra, a la serra de Castilla, terme de la Baronia de Rialb, a la Noguera.

Els Feixancs de la Tremor, al nord del poble de Pessonada, al Pallars Jussà

En relació a l'origen d'aquest terme, el DCVB afirma que deriva de la unió del mot 'feixa' i la terminació '-anc', segurament presa de 'barranc'. 'Feixa', que vol dir "peça de terra de conreu plana, limitada per marges" (DIEC), prové del llatí fascia, "faixa" (DCVB). Per la seua banda, 'barranc' deriva d'una paraula preromana *barranca o *barra (DCVB).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Culla - El Bovalar - Els Covarxos - Mas de la Serra d'en Porta - Font de la Llosa - Mas del Barranc - Font del Cocó - Mas de la Bassa del Collado - Carretera dels Cantonetes - Culla

Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme municipal de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat. En ella resseguim, quasi per complet, el PR-CV 297. Tanmateix l'abandonem entre la font de la Llosa i el mas del Barranc perquè ens trobàrem amb la sendera per dins del riu Molinell, o barranc del Covarxo, tapada. De la mateixa manera, la part final de la ruta la fem completament per la carretera dels Cantonetes fins a Culla, i no per la font de la Teuleria com indiquen les marques de la ruta senyalitzada promoguda per l'Ajuntament del poble.

Vista llunyana de Culla des dels Covarxos

L'excursió comença al carrer del Raval. Des d'allà partim en direcció nord-est per a anar a trobar l'assegador reial de Castelló, al qual ens incorporarem a mà dreta en havent arribat enfront de les piscines del poble, a la partida de les Fontanelles. 

Incorporació a l'assegador reial de Castelló

De seguida passem a la vora d'una creu de terme i, tot seguit, tombem a l'esquerra. Ací abandonem l'assagador reial de Castelló, passem pel costat de la font de les Fontanelles i ens redrecem cap al nord-est de nou. 

Creu de terme amb el poble de Culla de fons

Vista llunyana de l'ermita de sant Cristòfol, 
ja al terme de Benassal, a l'Alt Maestrat

Desviament a l'esquerra

Font de les Fontanelles

Dos minuts més tard, a la dreta, deixem una construcció en ruïnes al pla dels Noguers, just a l'altra banda de camí de la depuradora municipal. Al remat, i després de deixar a mà esquerra un altre edifici i la font de la Mina, fem cap a la carretera dels Cantonetes, que hem de creuar per la vora d'una bassa. 

Camí

Construcció en ruïnes al pla dels Noguers


Font de la Mina

Camí entre murets de pedra seca

Bassa junt a la carretera dels Cantonetes

Vista de Culla des del pla dels Noguers

Carretera dels Cantonetes, cap a la dreta.
Al fons, un ramat de vaques ens espera.

En aquesta cruïlla hem d'estar atents per a no errar el camí. Just davant de nosaltres, tenim el camí de Culla a Benassal. Tanmateix, no és aquest el que hem de seguir. Més a la dreta en naix un altre, el carreró de la Cova, que és per on continuarem l'excursió. El seu topònim no fa referència a la cova del Bovalar, que visitem més endavant, sinó a una cova que para a la dreta dels Quatre Cantons, en un sot tributari del de la vall del riu Molinell.

Carreró de la Cova

Així doncs, entre murets de pedra seca, comencem a caminar en la direcció que portàvem, nord-est, per una via planera. No fem cas de cap dels desviaments a la dreta i a l'esquerra que se'ns presenten i, en uns deu minuts, fem cap a un altre encreuament, a l'indret que s'anomena els Quatre Cantons. 

Carreró de la Cova

Conreus a la vora del carreró de la Cova

Des d'ací ja veiem perfectament el massís meridional de la serra d'en Segures cap al que ens adrecem, tot intuïnt els covarxos que li donen nom a un part d'ell. És per això que, en aquest trencador de camins, hem de continuar recte, tot i que aquesta siga la seguida menys evident. 

Els Quatre Cantons,
amb la serra d'en Segures de fons

Pocs metres més enllà, comencem a perdre altura. Tanmateix ho fem per poc de temps, ja que topetem una altra cruïlla. Ara anirem per la sendera que naix a l'esquerra. La raó és clara: si tombàrem a mà dreta ens ficaríem a baixar cap a la Soterranya per a anar a buscar la Fontanella sense creuar el riu Molinell, encara dit ací amb el nom de barranc del Bovalar. Nosaltres, però, volem passar a l'altra banda de la vall. Per això tirem pel camí de l'esquerra que, al remat, ens reorienta cap a l'oest breument per fer-nos passar per la capçalera del riu Molinell. 

Camí

Desviament a l'esquerra

Senda

En creuar, la sendera continua cap a l'est i, en acabant, gira cap al nord per a trobar el barranquet de la foieta Fonda. En havent-lo travessat, anem uns metres cap al sud-est, tot mentre fruïm d'unes bones vistes del Clot, de la Soterranya i, àdhuc, del poble de Culla. 

Senda en havent creuat a l'altra banda de vall

Ribàs

Barranquet de la Foieta Fonda

Paisatge des de la sendera amb el tossal del mas de la Cova al mig.
A l'esquerra, les terres del mas de la Serra d'en Porta.
A la dreta, les terres de la Roureda amb el maset del Rourar.
Al centre, un edifici blanc: el mas de la sort d'en Boix.

En acabant, la senda ens torna a fer caminar en direcció nord-est per a anar a trobar, en cosa de quinze minuts, la cova Fosca, situada uns metres en amunt nostre, a mà esquerra. L'observem des de fora. A ponent de la boca, hi ha també un covarxo o balma. 

Boca de la cova Fosca

Covarxo de la cova Fosca

Continuem la ruta per la partida dels Covarxos, que fa honor al seu nom. Sense adonar-no-se'n, a meitat camí entre la cova Fosca i la cova del Bovalar, a la nostra esquerra, en direcció nord-oest, deu d'arrencar una travessa que, remuntant violentament pels contraforts del massís, va a buscar el camí de Culla a Benassal pel pla del Bovalar i per sota de la Llometa. Segurament estiga esborrada perquè nosaltres no la vam veure. 

En qualsevol cas, nosaltres a la nostra: arribem a la cova del Bovalar, un enorme covarxo amb restes de murets de pedra seca que fan palès l'ús ramader d'aquest indret en el passat. També ací van ser localitzats alguns gravats rupestres l'any 1935 per part del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. Així mateix, també se'n localitzaren a les terres de la masia veïna de la Serra d'en Porta, per la qual passarem més endavant.



Tres imatges de la cova del Bovalar

En abandonar la cavitat, el camí ens duu cap al sud-est. Això fa tornem a tindre una gran panoràmica sobre la vall del Molinell, amb bones vistes sobre el mas del Barranc, o del Barranquet. 

Senda

Vista del mas del Barranc, o del Barranquet

No obstant això, prompte tornem a adreçar-nos cap al nord-est, resseguint els accidents de la muntanya, per baix de la roca Roja amb l'objectiu d'arribar al racó de la Bastida. Per allà travessem el barranquet del pou d'en Bleda, que baixa des dels Quatre Caps i per la roca del Migdia cap al racó de la Bastida. 

Tancat a l'altra banda del barranquet del pou d'en Bleda

Senda cap al racó de la Bastida

Barranquet del pou d'en Bleda

Ara que caminem cap al sud, el camí es fa ample. Però, en reorientar-nos cap a l'est, fem cap a una cruïlla discreta. Hem d'abandonar el camí amplet i continuar, a l'esquerra, per una sendera que hi avança en paral·lel per dessota de la roca del Crebalòs. Cinc minuts més tard, en un altre encreuament, girem a la dreta. 

Camí

Desviament per la sendera

Al davant, el mas del Barranc. Per dalt d'ell, el mas de les Vinyes.
A l'esquerra queda la Roureda. Les terres de la dreta són les de la roca de la Mallada.

Senda de baixada cap al mas de la Serra d'en Porta

Ja veiem, al davant, el mas de la Serra d'en Porta de Baix. A mà esquerra, vora camí, ens queda el més modest mas de la Serra d'en Porta de Dalt, en ruïnes. Continuem per la sendera, en paral·lel a les terres del mas de la Serra d'en Porta de Baix fins que el camí tomba a la dreta i ens duu a passar per la vora d'aquesta masia habitada. 

Mas de la Serra d'en Porta de Dalt

Una altra perspectiva del mas de la Serra d'en Porta de Dalt

Mas de la Serra d'en Porta de Baix

Ara estem davant d'una cruïlla important. Continuem per on continuem farem cap al mateix indret. Ara bé, sols anant recte podrem visitar la font de la Llosa. Per això nosaltres continuem recte per una pista, cap a l'est. Després girem i anem en direcció sud fins que, quan tornem a caminar cap a l'est, agafem un camí que naix a la dreta cap a migjorn pel vessant oest del tossal del mas de la Cova. 

Camí

Vista del tossal del mas de la Cova


Desviament a mà dreta

El seguim uns cinc minuts, sota l'atenta mirada del maset del Rourar, que para enfront nostre. En acabant, el deixem per a incorporar-nos a un sender que, enfilat, cap al riu Molinell, o barranc del Bovalar, baixa cap a la font de la Llosa. 

Pel camí, en direcció sud. Enfront, les terres de la Roureda
i el maset del Rourar. Més amunt, el mas de Gascó.

Senda

Ens desviem uns metres a la dreta per tal de visitar la font de la Llosa. Després tornem enrere sobre les nostres passes i ens clavem, en direcció oest, per dins del barranc del Bovalar. Tanmateix el pas pel PR-CV 297 és impracticable per la falta de manteniment. En conseqüència, no ens queda més remei que tirar per una pista que hi avança en paral·lel. La nostra sorpresa és que, uns metres més endavant, la pista creua el llit del riu per un gual i, just al davant, un cartell de 'camí particular / prohibit el pas" ens barra la marxa. Està clar que, per allà, no hi podem anar. 

Per això tractem de retrobar la sendera pel llit del riu Molinell. Veiem el seu arranc des del gual, cap a ponent. Intentem seguir per allà però l'espesa vegetació ens ho impedeix. Per això, i per tal d'evitar-nos una gran marrada per a tornar al mas de la Serra d'en Porta de Baix, no ens queda més remei que tirar camp a través per dalt del curs d'aigua i en paral·lel a ell, pujant ribassos per un camp d'ametllers.

Després d'uns cinc minuts per allà, fem cap al camí que baixa des del mas de la Serra d'en Porta de Baix fins al del Barranc, o del Barranquet, i que abans no havíem agafat per a poder veure la font de la Llosa. Al remat, tal vegada valga la pena enllaçar directament els dos masos sense passar per la font de la Llosa.

Font de la Llosa

Font de la Llosa

Vista del mas del Barranc, o mas del Barranquet, 
en havent retrobat el camí que l'uneix amb el de la Serra d'en Porta

Creuem el barranc dels Covarxos, o riu Molinell, i ens adrecem cap al sud, tot passant per baix del mas del Barranc, o del Barranquet, el qual anem a veure de prop durant uns minuts. 

Mas del Barranc

Una altra perspectiva del mas del Barranc

Continuem pel camí cap a migdia, per terres del maset de Ramon, i gaudim d'una bona vista del tossal del mas de la Cova. En acabant, el camí avança cap a l'est i el sud-est per dalt de la Roureda per a anar a buscar el mas de Gascó, al qual no hi aplegarem. Des d'ací tenim bona vista del mas de les Vinyes. 

Tossal del mas de la Cova

El paisatge del camí recorregut.
Per sota, el mas de la Serra d'en Porta.
A dalt, perfil de la serra d'en Segures amb la roca Roja,
la roca del Crebalòs i també una part dels Covarxos.

Vista del mas de les Vinyes

Després d'un revolt tancat, el camí tira cap al sud-oest. Dos minuts més tard, en la cruïlla, anem recte i, uns metres més endavant, tornem a tirar recte pel colze de la revolta. Ara caminem per l'assegador del riu Molinell que, en un tres i no res, ens deixa a la font del Cocó, o de les Vinyes. 

Assegador del riu Molinell

Vista del mas de les Vinyes

Font del Cocó, o de les Vinyes

Deixem enrere aquesta font i, per dalt del mas del Cocó, girem a l'esquerra amb l'assegador per a anar a buscar el mas de la Bassa del Collado. El deixem a l'esquerra i eixim a la carretera dels Cantonetes o camí de la Torre d'en Besora a Culla. Ara hem de tombar a mà dreta. Ja no abandonarem aquesta via fins al final de la ruta. 

El mas de la Bassa del Collado, al fons

Carretera dels Cantonetes

Així doncs, passem per una caseta i pels masos de Matoa i de la Serrana, totes tres edificacions a mà esquerra. Anem a creuar el barranquet Fondo per la Portera del Bovalar, acompanyats del so de les esquelles de les ovelles que pasturen pel cap de la Serra, i, al remat, remuntem amb la carretera dels Cantonetes les costes que pugen cap al pla de Noguers. 

Mas de Matoa

Mas de la Serrana

Barranquet Fondo

Mas de les Forques

Caminant cap a l'oest, després de vora quinze minuts, arribem a l'encreuament amb la carretera CV-166, que va de Benassal a Culla. Nosaltres l'agafem a mà esquerra i, en deu minuts més d'excursió, fem cap a l'ermita de sant Roc, al poble de Culla, on donem per acabada l'eixida, la qual esperem que gaudiu tant com nosaltres ho férem.