El vocabulari de la natura: FEIXANC

Aquesta setmana us presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui la protagonista és la paraula 'feixanc'. Aquest terme no apareix ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Per això hem de buscar la seua definició al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definit com a "graó o regruix que fa una penya" o "cingle, precipici". La primera de les caracteritzacions és pròpia de la Pobla de Segur, mentre que la segona, de Senterada, ambdues localitats del Pallars Jussà.

El Feixanc Ample, al massís del Cadí

De fet, els topònims on aquesta paraula ha quedat fossilitzada es concentren, principalment, al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà i a l'Alt Urgell, tot i que també en trobem de feixancs a la Cerdanya, a l'Alta Ribagorça o a la Noguera. D'aquesta manera, per exemple, els Feixancs és el nom que rep la baixada abrupta que hi ha entre el Pui Redó i el barranc de les Espones, entre els pobles de Mont-ros i la Torre de Capdella, a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. També tenim el Feixanc Ample i el Feixanc del Mig a la banda del massís del Cadí que dóna als pobles alturgellencs d'Ansovell, Cava i el Querforadat. Així mateix, entre el despoblat de Solduga i el barranc de l'Infern, al terme de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, s'hi registren els Feixancs de Caterina, els Feixancs de la Querata i els Feixancs de Sòls. Altres exemples serien la Canal dels Feixancs, torrent que naix als peus del Cap de Gelada i és afluent del barranc de Tresfonts, al terme del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça; o el Feixanc de Gavarra, a la serra de Castilla, terme de la Baronia de Rialb, a la Noguera.

Els Feixancs de la Tremor, al nord del poble de Pessonada, al Pallars Jussà

En relació a l'origen d'aquest terme, el DCVB afirma que deriva de la unió del mot 'feixa' i la terminació '-anc', segurament presa de 'barranc'. 'Feixa', que vol dir "peça de terra de conreu plana, limitada per marges" (DIEC), prové del llatí fascia, "faixa" (DCVB). Per la seua banda, 'barranc' deriva d'una paraula preromana *barranca o *barra (DCVB).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Comentaris