El vocabulari de la natura: TORMO

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura. En ella, la protagonista és la paraula 'tormo' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és sinònim de 'penyal', en l'accepció de "penya aïllada". El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest mot. Tanmateix sí que ho fa el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), el qual remet a la variant 'torm', amb el significat de "penyal". 

Aquesta forma de 'torm', que el mateix GDLC reconeix com més tardana, és l'emprada a la zona de Reus, a la comarca del Baix Camp, segons ressenya el Diccionari Català-Valencià-Balear. En canvi, a la resta del domini lingüístic del terme, la forma és 'tormo', qualificada pel GDLC com la més antiga. 

El tormo de la Margarida, al terme de Tivissa, a la Ribera d'Ebre.

Al fil d'açò, el DCVB comenta que el fet que la paraula 'tormo' acabe amb -o no és cap problema per a admetre-la com a pròpia de la nostra llengua, ja que hauria arribat al català a través del romanç mossàrab. De fet, si ens fixem en l'empremta d'aquest mot a la toponímia catalana, la pràctica totalitat de noms de lloc que reben l'apelatiu de 'tormo' se situen al territori català que, durant més temps, estigué sota domini islàmic. Així mateix, 'tormo' és un topònim freqüent al País Valencià.

En definitiva, és present al Priorat i, per exemple, dóna nom a tres rocs dels termes de la Morera de Montsant, la Vilella Alta i Margalef. A la Ribera d'Ebre també n'hi ha uns quants, de tormos: el tormo d'Helena, a la Palma d'Ebre; els tormos de la Margarida, a Tivissa; o lo Tormo, entre la Torre de l'Espanyol i Garcia. Però si a alguna contrada feu fortuna aquesta paraula, fou al terme d'Almatret, al Segrià, on tenen lo Racó del Tormo i els tormos de Magí, de Ricardo i d'Eusebio.

Lo Tormo, muntanya divisòria dels termes de la 
Torre de l'Espanyol i de Garcia, a la Ribera d'Ebre.

A l'altra banda del riu de la Sénia hi ha arreu del país, tant a la zona valencianoparlant com a la castellanoparlant. Així doncs hi ha el poble del Tormo, a l'Alt Millars; el Tormo, un penyal del terme de Culla, a l'Alt Maestrat; el barranc del Tormo, entre Benifallim i Penàguila, a l'Alcoià; el corral del Tormo, al terme d'Ademús, al Racó d'Ademús; o lo Tormo, una partida de Cervera del Maestrat, al Baix Maestrat.

Castell del Tormo, a l'Alt Millars.

Pel que fa al seu origen, 'tormo' deu derivar d'alguna paraula preromana (GDLC), possiblement del cèltic *turmo, que arribà a la nostra parla contemporània a través dels mossàrabs.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada