El vocabulari de la natura: MAC

Aquesta setmana afegim una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. La protagonista de l'ocasió és la paraula 'mac', definida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com "pedra petita" o "còdol". Per la seua banda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) també en diu d'ella que és un "cudol" o "pedra xicoteta".

Mac, en aquest cas, de torrent

Ara bé, la caracterització del mot donada pels nostres diccionaris no és tan pacífica quan anem a les Illes, que és on aquest terme es manté viu. Així doncs, com apunta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), a Mallorca i a Menorca se'n diu 'mac' de les pedres que són més menudes que el puny d'un home. En canvi, a Eivissa, els macs són tan grans com el cap. A Formentera, encara augmenten més de grandària: els macs són les penyes, tal com recull Joan Coromines, citat per Ribas.

La penya Olla d'Artesa, a la comarca de la Plana Baixa.
Un bon exemple de mac a l'estil dels de Formentera.

Pel que fa a l'etimologia de 'mac', no està clar l'origen del terme. Badia i Margarit (1961: 172) recull com a origen possible la hipòtesi del germànic makjo, d'on ha derivat el francés maçon, que vol dir "que, d'una manera o altra, treballa amb pedres". Aquest autor fa tot un recull de la toponímia en llengua catalana relacionada amb el terme 'Maçana' i similars, tot desvinculant-la del significat tradicional que se li havia atribuït, el de "poma", i relacionant-la amb el significat de "pedra" (Badia i Margarit, 1961: 157, 173-174).

El macar de Binillautí, a l'illa de Menorca

En relació amb 'mac' també tenim la paraula 'macar', és a dir, un lloc on hi ha molts macs, "cudolar" (DNV) o "codolar" (DIEC). Al mateix temps, també s'empra com a verb: "danyar un cos (animal o vegetal) copejant-lo o pressionant-lo violentament" (DCVB). Aquest deriva del llatí *maccare, amb el mateix significat que, a l'hora, sembla vindre de l'hebreu makkah, "percussió, ferida". Tot i això, no està clar el vincle entre el mac illenc i aquest macar dels hebreus.


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

BADIA I MARGARIT, A.M (1961). Els noms de lloc catalans Maçana (i afins), a la llum de la documentació llatina medieval. Estudis de llatí medieval dedicats a la memòria de Lluís Nicolau d'Olwer, n. 1, v. 8, p. 157-174.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

RIBAS, Joan Albert (2013, Febrer). Mac, Noudiari.es. Disponible en línia a: http://www.noudiari.es/2013/02/mac-per-joan-albert-ribas/.  Consultat el 2 de març de 2017.

Comentaris