El vocabulari de la natura: MAC

Aquesta setmana afegim una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. La protagonista de l'ocasió és la paraula 'mac', definida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com "pedra petita" o "còdol". Per la seua banda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) també en diu d'ella que és un "cudol" o "pedra xicoteta".

Mac, en aquest cas, de torrent

Ara bé, la caracterització del mot donada pels nostres diccionaris no és tan pacífica quan anem a les Illes, que és on aquest terme es manté viu. Així doncs, com apunta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), a Mallorca i a Menorca se'n diu 'mac' de les pedres que són més menudes que el puny d'un home. En canvi, a Eivissa, els macs són tan grans com el cap. A Formentera, encara augmenten més de grandària: els macs són les penyes, tal com recull Joan Coromines, citat per Ribas.

La penya Olla d'Artesa, a la comarca de la Plana Baixa.
Un bon exemple de mac a l'estil dels de Formentera.

Pel que fa a l'etimologia de 'mac', no està clar l'origen del terme. Badia i Margarit (1961: 172) recull com a origen possible la hipòtesi del germànic makjo, d'on ha derivat el francés maçon, que vol dir "que, d'una manera o altra, treballa amb pedres". Aquest autor fa tot un recull de la toponímia en llengua catalana relacionada amb el terme 'Maçana' i similars, tot desvinculant-la del significat tradicional que se li havia atribuït, el de "poma", i relacionant-la amb el significat de "pedra" (Badia i Margarit, 1961: 157, 173-174).

El macar de Binillautí, a l'illa de Menorca

En relació amb 'mac' també tenim la paraula 'macar', és a dir, un lloc on hi ha molts macs, "cudolar" (DNV) o "codolar" (DIEC). Al mateix temps, també s'empra com a verb: "danyar un cos (animal o vegetal) copejant-lo o pressionant-lo violentament" (DCVB). Aquest deriva del llatí *maccare, amb el mateix significat que, a l'hora, sembla vindre de l'hebreu makkah, "percussió, ferida". Tot i això, no està clar el vincle entre el mac illenc i aquest macar dels hebreus.


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

BADIA I MARGARIT, A.M (1961). Els noms de lloc catalans Maçana (i afins), a la llum de la documentació llatina medieval. Estudis de llatí medieval dedicats a la memòria de Lluís Nicolau d'Olwer, n. 1, v. 8, p. 157-174.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

RIBAS, Joan Albert (2013, Febrer). Mac, Noudiari.es. Disponible en línia a: http://www.noudiari.es/2013/02/mac-per-joan-albert-ribas/.  Consultat el 2 de març de 2017.

Els Ibarsos - Mas d'en Coll - Mas de Miralles - La Serra d'en Galceran - Peiró de sant Marc - Coll de la Bandereta o de Morella - Mas d'Agut - Mas de la Marina - Els Ibarsos

Hui us presentem una nova excursió per la comarca de la Plana Alta. En aquesta eixida, realitzada íntegrament pel terme de la Serra d'en Galceran, fem un recorregut circular entre el poble dels Ibarsos i la localitat capçalera del municipi. L'anada la fem pel camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran, dit també camí del mas d'en Coll, i pel Reial de Castelló a la Serra d'en Galceran. La tornada, en canvi, pel camí de la Serra d'en Galceran a Benassal, que es correspon amb l'actual carretera CV-155, pel de la Serra d'en Galceran a Atzeneta del Maestrat, i per la carretera CV-15. 

En definitiva, una excursió tot terreny en la qual combinem des de les senderes fins a l'asfalt de les carreteres, tot passant per les pistes forestals. El seu recorregut es correspon parcialment amb les rutes senyalitzades GR-230, PR-CV 348 i Camí de sant Jaume a la província de Castelló.

Panoràmica de tot el pla dels Ibarsos amb el massís del Penyagolosa al 
fons. D'entre tots els cims, al centre, destaca el del Penyagolosa, 
la segona muntanya més elevada del País Valencià, amb 1.813 msnm.

Comencem l'eixida als Ibarsos, o els Ivarsos, segons escriguem el topònim respectant la grafia etimològica basca (ibarr, que vol dir "vall" segons el Diccionari Català-Valencià-Balear) o en consonància amb la tradició ortogràfica de la nostra llengua, on s'usa la -v- tant al cognom, tot i que també n'hi ha qui l'escriu amb -b-, com als topònims dels pobles d'Ivars de Noguera i d'Ivars d'Urgell (DCVB). 

Aquest nucli, pedania de la Serra d'en Galceran, va nàixer com a masia al segle XVI i, gràcies a les seues bones comunicacions, ha crescut notablement fins a convertir-se en el principal agrupament de població de tot el terme, amb vora 400 veïns.

Des de l'avinguda de Castelló, agafem el camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran, o camí del mas d'en Coll. Es tracta d'una via asfaltada que ens fa passar a la vora d'uns contenidors de residus. En havent-los deixat enrere, abandonem l'asfalt i continuem la seguida del Camí que portàvem per ferm de terra. Comença ara una breu pujada que ens duu d'immediat als edificis ramaders del mas de Bassero. 

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran,
o camí del mas d'en Coll

Cruïlla, on hem de seguir recte

Edificis ramaders del mas de Bassero

Mas de Bassero

El sobrepassem i, just després, girem a l'esquerra, a l'altura de la Caseta, i una altra vegada a l'esquerra, per a anar a buscar una xicoteta depressió del terreny. A continuació, tombem a la dreta per a començar a guanyar altura. 

Desviament a l'esquerra a l'altura de la Caseta

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran,
o camí del mas d'en Coll

Ara se'ns presenta un tram un poc emboscat de camí i, tot just en tornar a obrir-se l'entorn, hem d'abandonar la pista i prendre una senda que naix davant nostre. El terreny és pedregós i la pujada, a estones, dura, però les vistes són agraïdes si ens girem: el pla dels Ibarsos se'ns descobreix preciós, coronat al fons amb el cim del Penyagolosa. La sendera no és gens perdedora, tot i ser una mica estreta en algun tram. 

Naixement de la senda

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran,
o camí del mas d'en Coll

Vista dels Ibarsos

Vista des de la senda

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran,
o camí del mas d'en Coll

En havent passat uns vint minuts apleguem a una pista on, primer, tombarem a la dreta i, a continuació, a l'esquerra per a seguir guanyant altura. Aquesta pista ens duria directament al mas d'en Coll, però nosaltres l'abandonem uns metres més enllà, en havent ultrapassat un revolt, tot just després de deixar enrere un camp de conreu tancat amb uns ribassos de pedra seca. 

Desviament a la dreta

Paret de pedra seca a un camp de conreu

Naixement de la sendera

La senda ens mena cap al nord per dalt de la dita pista fins que, a tocar del barranc del Covarxo, s'accentua una lleu pèrdua d'altura i ens retrobem amb aquesta, que ara seguirem cap a l'esquerra. 

Vista llunyana del mas d'en Coll

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran,
o camí del mas d'en Coll

Vista llunyana d'un corral

Desviament a l'esquerra per la pista

Creuem el barranc del Covarxo, passem per sota d'un corral i, tot seguit, trenquem a mà esquerra per un camí ben marcat que ascendeix cap al mas d'en Coll. Poc abans d'arribar-hi, però, el camí s'acaba i es transforma novament en senda; una senda preciosa, empedrada i tancada per parets de pedra seca, molt humida. 

Desviament a l'esquerra

El mas d'en Coll

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran,
o camí del mas d'en Coll

Fem cap, primer, a la bassa d'en Coll i, després, a la masia del mateix nom, on fruim d'uns minuts de descans. D'aquest nucli, és a destacar un rellotge de Sol de l'any 1892, pintat a una de les parets de les cases. Tot i el silenci que oïm, ací hi vivien 80 persones el 1940. 

Bassa d'en Coll

Habitatge al mas d'en Coll

Rellotge solar a la façana d'un habitatge del mas d'en Coll

Mas d'en Coll

Travessem el Mas, enclavat en plena serra d'en Galceran i, en deixar-lo enrere, trobem dos cruïlles prou seguides. En la primera anirem recte, pel camí que portàvem, és a dir, el dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran. En la segona, també continuarem per aquest Camí, però ara tot prenent la via de la dreta, ja que la de l'esquerra ens portaria al mas de la Regallera. Ara veurem a mà dreta, per baix, el mas del figueral d'en Polo. 

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran. 
Al fons, trau el cap el mas de la Regallera.

Vista del mas del figueral d'en Polo

Transcorreguts uns minuts passem per un nou encreuament, en el qual hem de continuar recte. Uns metres més enllà, tombem a l'esquerra i comencem a perdre altura per a trobar un xicotet fondal. A la nostra dreta ja veiem la casa del Nano, el mas dels Regallers i el mas de Miralles. 

Desviament a l'esquerra

Paisatge masover. Entre d'altres, vista de la casa del 
Nano, del mas dels Regallers i del mas de Miralles

En començar a guanyar altura, ens apartem un moment del camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran per tal de fer una ullada a la casa del Nano, que queda a pocs metres de nosaltres. Un cop l'hem visitada, ens reincoporem al Camí i, tot just després de girar un revolt, veiem ja el mas dels Regallers, concretament el d'Antonio el Regallero. Si ens fixem, a la nostra esquerra, veurem les ruïnes del del Bollo. En un parell de minuts apleguem al mas d'Antonio el Regallero i, pocs metres més endavant, a l'altra banda de camí, se'ns presenta el de Benjamín el Regallero. 

Casa del Nano

Vista del mas d'Antonio el Regallero, al mas dels Regallers

Vista de les ruïnes del mas del Bollo

El mas de Benjamín el Regallero, al mas dels Regallers

Als pocs segons de deixar-lo enrere, eixim a un encreuament. Ací hem de girar cap a la dreta, tot creuant el barranc de la Mansa, per tal d'anar a buscar el mas de Miralles, al qual arribem en menys de cinc minuts. 

Camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran

Mas de Miralles

Just després de sobrepassar-lo hi ha una cruïlla en la qual girem cap a l'esquerra. Ací mor el camí dels Ibarsos a la Serra d'en Galceran, que s'incorpora al camí reial de Castelló a la Serra d'en Galceran. 

Camí reial de Castelló a la Serra d'en Galceran

Vorejant l'imponent i profund barranc del Toll, en deu minuts arribem a les ruïnes del mas del Sol de l'Ase, des d'on, per primera vegada en tota l'excursió, podrem veure la localitat de la Serra d'en Galceran. 

Barranc del Toll

Mas del Sol de l'Ase

Vista llunyana de la Serra d'en Galceran

En paral·lel al barranc del Toll, el camí reial de Castelló a la Serra d'en Galceran ens duu al mas de Piqueta, o casa de Joaquina. Ultrapassat aquest, a la dreta ens apareix el mas del Toll. Més endavant, una caseta el nom de la qual desconeixem també ens queda a aquesta vora. 

Camí reial de Castelló a la Serra d'en Galceran

Mas de Piqueta, o casa de Joaquina

Just després de passar-hi, a l'altre costat de barranc, d'una sénia situada a la vora d'una antiga fàbrica de teules, creuem el barranc del Toll a l'altura de la casa de José Fernando. 

Sénia a la vora del barranc del Toll

Barranc del Toll

Casa de José Fernando

A partir d'aquest punt, comença la darrera ascensió cap al poble de la Serra d'en Galceran, sota l'atenta mirada del tossal de la Vila, muntanya senyera del terme municipal, i entre el mas de les Figueres i el Cambrel. Ja pocs metres abans d'entrar-hi al nucli urbà, la font Ditxós se'ns descobreix a la vora del camí. 

Vista de la Serra d'en Galceran

Vista del tossal de la Vila, on hi ha restes d'un 
poblament prehistòric i d'un altre d'islàmic 

La font Ditxós

Al remat, fem cap a la carretera CV-155 i ens endinsem pels carrers del poble. Amb orígens pretèrits,  l'actual Serra d'en Galceran va ser coneguda durant l'època islàmica amb el nom de les Coves de Berig. Al fil d'aquest topònim, que retrobem a altres indrets del nostre domini lingüístic com ara a la Canyada de Berig, al Matarranya, cal dir que probablement deriva d'una reducció del nom propi Alberic o Albiric, d'origen germànic (DCVB). 

Sota aquesta denominació apareix el poble al Llibre del Repartiment. Allí, en Jaume I, li'l donà a en Pere de Valimanya, qui el rebatejà amb el nom de Serra de Valimanya. Aquest topònim va sobreviure fins al segle XV, quan els Galceran es feren amb la localitat i li donen el seu cognom.

Carrer a la Serra d'en Galceran

Ens apropem a contemplar la façana de la seua Església parroquial, bastida al XVI  i dedicada a sant Bertomeu. Iniciada sota la direcció d'en Pere Bagués, fou completada per en Llàtzer de Renyaga. Posteriorment, al segle XVII va haver de ser reformada i, aquestes obres, foren finalitzades en la segona meitat del segle XVIII. 

Façana principal de l'església de sant 
Bertomeu de la Serra d'en Galceran

En acabant, retornem a la CV-155 per a creuar la Serra d'en Galceran en direcció als Rossildos. Eixim del poble per la font pública inaugurada l'any 1935 i resseguim el traçat de la carretera, sense abandonar-la, fins a arribar, en uns vint-i-cinc minuts, al peiró de sant Marc, situat a tocar del coll de la Bandereta, o coll de Morella, a uns 800 msnm. Hem d'estar a l'aguait, ja que el Peiró queda a la nostra dreta i ens pot passar fàcilment desapercebut des de la CV-155. 

Font pública inaugurada l'any 1935, 
sota l'alcaldia de Victoriano Beltrán

La carretera CV-155, que es correspon en aquest tram 
amb el camí de la Serra d'en Galceran a Benassal, en eixir del poble

El barranc del Toll en creuar la CV-155.
Al fons, la Serra d'en Galceran i el tossal de la Vila

Vista general de la Serra d'en Galceran

El barranc de Canate quan creua la carretera CV-155

Peiró de sant Marc, l'evangelista

Detall del peiró de sant Marc

Taula de l'altar i seients per als fidels, 
enfront del peiró de sant Marc

En el revolt següent, abandonem la CV-155 per a agafar la pista central de les tres que arranquen des d'eixe punt. Si la CV-155 està superposada al camí de Benassal, la via per on ara anem a transitar és la que unia la Serra d'en Galceran amb Atzeneta del Maestrat. 

El coll de la Bandereta, o coll de Morella

Vistes des del coll de la Bandereta

Camí de la Serra d'en Galceran a Atzeneta del Maestrat

Al principi encara guanyem un poc d'altura però, poc després de passar per una caseta de pedra seca de grans dimensions, comencem a descendir, ja que caminem a més de 600 metres per damunt dels Ibarsos, poble cap al qual ens adrecem. Just després d'aquesta caseta hi ha una cruïlla, en la qual continuarem recte. 

El massís del Penyagolosa des del camí de la 
Serra d'en Galceran a Atzeneta del Maestrat

Part posterior d'una caseta de pedra seca

Part davantera d'una caseta de pedra seca

Pocs metres més endavant, en girar un revolt, arribem a la modesta casa de Colau, edifici de reduïdes dimensions. Continuem baixant pel camí, ben marcat i còmode, tot deixant a la nostra dreta la roca del Soldat i les seues pedreres, a l'altra banda de barrancada. A l'esquerra, ens queden els contraforts  del tossal de la Vila. 

La casa de Colau

Caseta de pedra seca per dalt del camí

El tossal de la Vila

En havent avançat uns quinze minuts apareix, allà lluny, el mas d'Agut, pròxima estació de l'excursió. Abans d'arribar-hi, però, aplegarem a la seua Font. En relació amb aquest indret, recentment fou publicada tota una col·lecció d'escriptures i d'altres documents dels segles XVIII i XIX trobats en la masia per Víctor Escrig Agut.

El mas d'Agut

Font del mas d'Agut

Algunes construccions del mas d'Agut vistes des del 
camí de la Serra d'en Galceran a Atzeneta del Maestrat

Edifici reformat al mas d'Agut

Just després de sobrepassar el conjunt masover, on el 1940 hi havia censades 11 persones, trobem un encreuament en el qual hem d'anar recte. També seguirem recte en les dues cruïlles següents, a les que farem cap en un interval de poc més d'un quart d'hora.

Camí de la Serra d'en Galceran a Atzeneta del Maestrat 
amb l'omnipresent massís del Penyagolosa com a fons

Després de la darrera, divisem a tocar nostre el mas de la Marina. L'envoltem i visitem el seu interessant aljub, a l'altra banda de camí. Cal ressenyar que ací hi residien de continu 15 persones en acabar la Guerra Civil.

Mas de la Marina

Aljub del mas de la Marina

En aquest punt abandonem el camí de la Serra d'en Galceran a Atzeneta del Maestrat per a baixar en direcció a la CV-15, l'antiga carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser. La seguim, amb precaució, durant uns 20 minuts. Finalment passem a tocar del mas de la Bodega i ja arribem novament als Ibarsos, on donem per acabada l'excursió. 

Carretera CV-15

Conreus

Carrer als Ibarsos

Ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Desitgem que us agrade!