La Garriga - Refugi antiaeri - El Pedrós - Camí de santa Margarida - Can Prades - Coll de Carpís - Torrent de Ferreres - Can Valls - Ermita de sant Cristòfol de Monteugues - Font de la Teula - Ca l'Oliveró - Torrent de can Queralt - Coll de la Muntanyeta - Pi de les Quatre Branques - Torrent de la Cova - Can Fournier - La Garriga

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca del Vallès Oriental. En ella fem un tomb pels termes municipals de la Garriga, Cànoves i Samalús, i Figaró i Montmany per tal de visitar, entre d'altres, les masies de can Prades, can Valls i ca l'Oliveró, l'ermita de sant Cristòfol de Monteugues, o el coll de Carpís.

Els cingles de Bertí, frontera natural on convergeixen
els termes de Sant Quirze Safaja, al Moianès, Bigues i Riells, 
al Vallès Oriental, i Sant Martí de Centelles, a Osona. 

La ruta comença junt a l'estació de Rodalies de Catalunya de la localitat de la Garriga, a la vora de la qual veurem un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil. Des d'allà ens incorporem a l'avinguda de Pau Casals, que de seguida abandonarem per a incorporar-nos, a la dreta, al carrer de Pere Ballús. 

Entrada al refugi

Avinguda de Pau Casals

Carrer de Pere Ballús

Aquesta via, que travessa la urbanització construïda sobre la partida del Pedró, ens fa guanyar ràpidament altura. En arribar a l'encreuament on conflueix amb els carrers del Garbí i del torrent de les Toies, agafem aquest segon per a fer una lleugera baixada, però prompte tornem a pujar. 

Carrer del torrent de les Toies

En arribar a la cruïlla següent, girem cap a l'esquerra per a prendre l'avinguda o passeig de santa Margarida. A ponent nostre queda el parc forestal de la Mesquita, mentre que a la dreta continua la urbanització. 

Avinguda, o passeig, de santa Margarida

Finalment arribem a un encreuament a l'extrem nord de la urbanització, molt a prop ja del terme municipal de Cànoves i Samalús. En aquest punt hem d'agafar el camí de santa Margarida, que naix a la nostra esquerra i es correspon amb una pista formigonada que guanya altura violentament, primer en direcció nord i, més endavant, cap al nord-est, a través de la partida dels Poatells. 

Camí de santa Margarida

Oliveres a la vora del camí

La pujada és dura i constant, com ho serà en els pròxims tres quilòmetres. Tanmateix, si mirem enrere, les vistes que ens ofereix sobre la plana que presideix Granollers, compensen tot l'esforç. 

Mirada enrere durant la pujada

L'asfalt ens abandona quan comencem a trepitjar la ratlla que separa les terres de la Garriga de les de Cànoves i Samalús. Ací se'ns presenten dues cruïlles consecutives: a la primera anem a la dreta i, a la segona, a l'esquerra; en tot moment sense deixar el camí de santa Margarida. 

Cruïlla a la dreta, pel camí de santa Margarida,
tot trepitjant la ratlla dels termes de la Garriga i de Cànoves i Samalús

Cruïlla a l'esquerra, pel camí de santa Margarida,
tot trepitjant la ratlla dels termes de la Garriga i de Cànoves i Samalús

Pocs metres més endavant un senyal ens dóna la benvinguda al Parc Natural del Montseny, i assenyala el punt on s'accentua novament la pujada. 

Senyal indicatiu

Una altra vegada ens trobem amb un doble encreuament en el qual, de primeres anirem a la dreta i, en acabant, continuarem recte, pel camí de santa Margarida. Tot just després d'aquest darrer, deixem definitivament el terme de la Garriga per a caminar per terres de Cànoves i Samalús. 

El camí de santa Margarida, en havent entrat ja
al terme municipal de Cànoves i Samalús

El camí de santa Margarida remunta abruptament la capçalera del sot de les Monteugues per a anar a buscar la falda del Bosc del mateix nom. A ella arribem després de fruir d'unes bones vistes a orient i a migjorn, i de patir una forta ascensió que ens aboca a una mena de collet on es creuen diversos camins al recer d'una torre elèctrica de grans dimensions. 

Paisatge

Camí de santa Margarida

Nosaltres continuem la marxa per on segueix, precisament, el camí de santa Margarida. Així doncs agafem la via que puja a la nostra dreta, en direcció nord, i que està senyalitzada amb un senyal de prohibició de circulació. 

Camí de santa Margarida, a la nostra dreta 

Després d'uns primers metres de pujada i d'una cruïlla on no hem d'abandonar la nostra direcció, el camí se suavitza i avancem còmodament cap al nord-est. En les cruïlles següents que se'ns presenten, tenim de seguir sense desviar-nos, tot deixant a la nostra esquerra el turó de santa Margarida. 

Camí de santa Margarida

Al remat fem cap a can Prades, una masia en ruïnes situada a la falda d'aquest Turó i que corona, al seu torn, la muntanya dita de Prades, que s'eleva per dalt del poble de Samalús. La visitem amb compte, pel mal estat de conservació del conjunt. A uns metres d'ella, s'hi troba l'avenc de Prades, al qual no arribem. 

Accés a can Prades des del camí de santa Margarida

Façana de can Prades

Interior de can Prades

Corral de can Prades

Continuem la nostra marxa cap al nord-est. Pocs metres més enllà, desapareix el bosc del nostre flanc dret, i se'ns descobreixen unes vistes meravelloses per sobre de la planura on s'assenten Granollers, Cardedeu o Sant Celoni. 

Vista del turó de Garrics, a la dreta

La vall del torrent de Fontsavall

Al mateix temps el camí ens reorienta cap al nord-oest, tot envoltant el turó de santa Margarida, cim important d'aquesta contrada amb els seus vora 800 msnm. 

Camí de santa Margarida

Uns metres més tard trobem una cruïlla on, encara que no ho semble d'entrada, hem de continuar pel camí de l'esquerra. El de la dreta ens abocaria cap al torrent de Fontsavall i ens allunyaria del nostre recorregut. 

Desviament a l'esquerra

Així doncs, pel camí que hem pres, que continua envoltant el turó de santa Margarida, fem cap al coll de Carpís, a poc més de 740 msnm. Ací naix una de les senderes que pugen al cim d'aquest Turó, però nosaltres no l'agafem. Continuem, doncs, cap al nord, per un camí molt agraït, planer, i amb bones vistes dels característics cingles de Bertí o del propi poble de la Garriga, que trau el cap per darrere de les terres de santa Margarida. 

Coll de Carpís

Precisament retornem durant uns metres al terme de la Garriga que, de nou, abandonem per a entrar ara al del Figaró-Montmany, o Montmany de Puiggraciòs fins al 1985. Al poc apleguem a un encreuament, on hem d'agafar el camí de l'esquerra, que comença a baixar cap al bosc de can Valls.

Paisatge

Desviament a mà esquerra

Des d'ell gaudim de bones vistes: els cingles de Bertí, l'emblemàtic turó de Tagamanent, can Valls o l'ermita de sant Cristòfol de Monteugues, es descobreixen a la nostra vista.

Vista llunyana de can Valls

Turó de Tagamanent

Els cingles de Bertí

Després d'una llarga baixada, fem un gir de 180 graus per creuar les dos torrenteres que convergeixen poc més avall per a formar el torrent de Ferreres, i comencem a pujar en direcció sud-oest per tal d'envoltar can Valls per dalt. Es nota que caminem per terres de solana, ja que el bosc que ens ha acompanyat durant tota l'excursió desapareix, tot deixant pas als camps de can Valls i dels Artigons, que paren un poc més amunt de nosaltres. 

Camí 

Can Valls

Capçalera del torrent de Ferreres

Camí, ja per la solana

En arribar a un encreuament, tombem a l'esquerra per a incorporar-nos al camí del Pla de la Batalla a can Valls i arribar, cinc minuts després, a can Valls, masia magníficament conservada que data del segle XV. 

Camí del pla de la Batalla

Vista de l'ermita de sant Cristòfol de Monteugues

Can Valls

Ara continuem per l'únic camí possible, el de can Valls a Sant Cristòfol de Monteugues, ermita romànica a la qual arribem en poc més de cinc minuts. La tradició conta que aquest temple fou manat construir per Lluís el Pietós, fill de Carlemany i conqueridor de Barcelona l'any 801, en memòria de la victòria sobre els sarraïns al veí pla de la Batalla.

Absis

Porta d'entrada a l'Ermita

Data de l'any 1716 al muret que envolta l'ermita

Ermita de sant Cristòfol de Monteugues

Contemplem breument el temple i seguim l'excursió cap a l'est, pel camí de Sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró que, lleugerament per sota del pla de sant Cristòfol, ens incorpora al terme municipal de la Garriga. 

Camí de sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró

Contraforts del pla de la Batalla, 
al vessant que dóna als boscos de can Valls

Enquest tram de l'excursió se'ns presenta un camí sense complicacions, sempre i quan no ens desviem de la seua seguida. Perdem altura constantment, a vegades en ziga-zaga, tot travessant les partides dels Temporals i de la Malesa, fins que, passats uns vint-i-cinc minuts, apleguem a la font de la Teula

Vista llunyana de can Plans, situada al terme del Figaró-Montmany

Camí de sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró

Font de la Teula

Detall de la font de la Teula

Tot seguit hi ha una cruïlla en la qual seguim cap a l'esquerra, per a anar a buscar el torrent de l'Enrabiada, que creua el camí de Sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró. De nou a l'esquerra, abandonem aquesta via per a incorporar-nos a una travessa que, en pocs minuts, ens deixa a ca l'Oliveró, masia de propietat particular datada del segle XVI i on es conserva un destacat forn d'obra del segle XVIII. 

Vista llunyana de la Garriga des de la primera 
cruïlla en havent passat la font de la Teula

Camí de sant Cristòfol de Monteugues a ca l'Oliveró

Torrent de l'Enrabiada

Desviament a l'esquerra

Vegetació a la vora del camí

Ca l'Oliveró

A partir d'ací canvia per complet el paisatge. Deixem la masia a la dreta i seguim pel camí per on veníem, en direcció cap a la Muntanyeta. En havent sobrepassat una cruïlla, on seguim recte, fem cap a una altra bastant perdedora. En ella hi ha dos camins clars, un a l'esquerra i un altre a la dreta. Però en queda un altre enfront nostre que està un poc tapat per la vegetació i que sembla abandonat: doncs no, perquè eixe és el camí bo. 

Camí en direcció a la Muntanyeta

Primer dels encreuaments, on hem de continuar recte

Segon dels encreuaments. 
Agafem el camí que naix al fons de la imatge

Després d'haver-lo seguit uns quants metres, el deixem i agafem una sendera a mà dreta que, a poc a poc, va perdent altura. De sobte, el corriol es tapa molt i es fa molt perdedor, però només hi ha una via possible per a avançar cap al llit del torrent de can Queralt, que ara hem de travessar. 

Sendera

Llit del torrent de can Queralt

El passem i ens trobem amb una paret quasi vertical que hem de remuntar, amb cura de no relliscar. Continuem per la senda, que continua prou emboscada i, fins i tot, solsida, fins a eixir al camí de la Muntanyeta a la Garriga.

Senda

Camí de la Muntanyeta a la Garriga

El prenem en direcció al poble, que no tardarem en veure. Passem a la vora del conegut pi de les Quatre Branques i, amb el torrent de la Cova de company, fem els darrers metres que ens separen de la Garriga, tot passant per can Fournier. Arribats a la localitat, sols resta anar fins a l'estació, on fiquem el punt i final a l'eixida.

La Garriga

Pi de les Quatre Branques

Can Fournier

Túnel per baix de les vies del tren

Estació de la Garriga

Ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Gaudiu-la!