El vocabulari de la natura: ARNOT

Hui us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, que, en aquesta ocasió, està protagonitzada per la paraula 'arnot'. D'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), vol dir: "caixa feta de canyes o de fustes amb què s’envolta el tronc d’un arbre tendre per protegir-lo contra el rosec del bestiar, etc.". Amb termes molt similars s'expressa, al seu torn, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV), en definir-la com a: "espècie de caixa o gàbia circular feta de canyes o de fustes, que servix per a protegir els plançons i els troncs dels arbres".

Arbres amb arnots de canya

Font: Eco Protect Plant

El terme, segons recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), és utilitzat, fonamentalment, a l'entorn de Tortosa, al Baix Ebre, i de Calaceit, al Matarranya. Tot i això, com diu el mateix DCVB, també es coneix a la propera Gandesa, a la Terra Alta, però amb un significat completament diferent: "espècie de rusc llarg que serveix per trescolar al trull que no té trullola". Aquesta darrera accepció, no obstant, no és contemplada per cap dels diccionaris normatius de la nostra llengua.

Per la seua banda, el Diccionari de Sinònims d'Albert Jané identifica com a sinònima la paraula 'arnera', la qual és coneguda a la rodalia de Vilafranca del Penedès, a l'Alt Penedès (DCVB).

Arnot de canya

Font: Eco Protect Plant

En tot cas, tant arnot com arnera tenen una etimologia similar, ja que el DCVB les fa derivar del mot 'arna', que significa "rusc" i l'origen del qual és discutit. Així doncs, podria derivar del llatí urna, "caixa" o "vas", i haver evolucionat per contaminació de la paraula 'arca', cosa que, com apunta el DCVB, és poc probable, ja que no existeix cap referència documental on els termes llatins urna i arca equivalguen a 'rusc'. Per això, i en consonància amb Coromines, cal buscar la procedència d'arna en una paraula preromana, arna, amb un significat aproximat al que ara per ara encara es conserva al gallec, "escorça d'alzina" (DCVB). 

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana, d'acord amb Hubschmid, va més enllà i concreta que l'origen d'arna és cèltic, possiblement d'un mot semblant a "arŏna", que voldria dir "cèrcol" o "roda" i que s'aplicà per a designar la peça circular de suro que s'usava per a fer ruscos d'abelles abans dels romans. 

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Enciclopèdia Catalana. http://www.enciclopedia.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de Sinònims d'Albert Jané. http://sinonims.iec.cat