El vocabulari de la natura: MALLADA

Aquesta setmana publiquem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior en la qual la protagonista és la paraula mallada. El seu significat, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és "lloc tancat on s'arreplega el bestiar que pastura en el camp o en la muntanya". En la mateixa línia, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) la defineix com a sinònim de pleta, "lloc o clos on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya".

Tot i que el DIEC no recull cap més accepció del mot, el DNV n'apunta unes quantes més. Així doncs, i molt relacionat amb el significat que apuntàvem anteriorment, també diu que una mallada és  una "porció de terreny tancat, generalment de paret, dins del qual pastura el bestiar". Un poc més allunyades d'aquesta caracterització, però molt vinculades entre elles, estan les dues definicions següents: "llit de palla menuda que es posa en el corral dels porcs perquè els animals estiguen sobre un paviment sec" i "jaç que es fa un animal en l'estable o en el corral". Per últim, i fora del món de la ramaderia, una mallada és, a més a més, el "blat gitat en el bancal per efecte de la pluja o del vent, o per haver-hi entrat persones o animals".

Mallada a l'Albufera de València
Font: eldiario.es

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), que recull totes aquestes definicions i, encara, alguna altra, fa derivar el mot del llatí macŭlāta, que es refereix a la xarxa que tanca el cercat on és el bestiar. Així mateix, acota la seua àrea de coneixença al català occidental i, dins d'aquest bloc, a l'àmbit de la llengua valenciana. 

Diu el DCVB que, concretament, mallada s'entén com a "lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats", o "lloc tancat on s'arreplega el bestiar que pastura en el camp o en la muntanya" en paraules del DNV, a tot el País Valencià, però també a la zona de Tortosa, al Baix Ebre, i a la de Beseit, al Matarranya. En canvi, la resta d'accepcions recollides pel mateix DNV, en l'obra d'Alcover i Moll són acotades a la localitat valenciana de Benassal, a la comarca de l'Alt Maestrat.

La Mallada Fonda, al terme de Xeresa, a la comarca de la Safor
Font: A un tir de pedra

En qualsevol cas, la toponímia confirma la distribució geogràfica del mot arreu de les terres catalanoparlants. D'aquesta manera, a Catalunya, els topònims que inclouen el mot mallada es concentren a les comarques del Baix Ebre i del Montsià: la cova de la Mallada (el Perelló, Baix Ebre), la Mallada de les Figueres (Mas de Barberans, Montsià), Mallada del Moc (Roquetes, Baix Ebre), etc. A pesar d'això també trobem exemples a Ponent, amb la Torre Mallada, situada al terme de la ciutat de Lleida, al Segrià, o el Mas del Mallada, a Alcanó, també localitat de la comarca del Segrià. En definitiva, mallada s'empra a la Catalunya que parla en Occidental.

Pel que fa al País Valencià, mallada és una paraula fossilitzada toponímicament a tot el territori. Per exemple, trobem des de la Mallada a Beniarrés (el Comtat) fins al collet de la Mallada Gran a Morella (els Ports), passant per altres mallades a localitats tan allunyades com Alfarb (Ribera Alta), Nules (Plana Baixa), Bolulla (Marina Baixa), les Coves de Vinromà (Plana Alta), Orba (Marina Alta), Corbera (Ribera Baixa) o l'Alcúdia de Veo (Plana Baixa).

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Castell-estaó - Borda de Benet - Serrat de la Broncalera - Ermita de santa Bàrbara de Larén - Tossal de santa Bàrbara - Coll Permir - Buira

Aquesta setmana us presentem una nova ruta senderista no circular a cavall entre les comarques del Pallars Jussà i de l'Alta Ribagorça. Amb inici a la localitat de Castell-estaó, enclavada a la Vall Fosca, i final al poble de Buira, pugem als cims del serrat de la Broncalera (1.463 m.s.n.m.), de l'ermita de santa Bàrbara (1.588 m.s.n.m.) i del tossal de santa Bàrbara (1.613 m.s.n.m.). A banda visitem la borda de Benet i l'ermita de santa Bàrbara de Larén, així com travessem el coll Permir. 

D'entrada, aquesta no és exactament la ruta que havíem planificat, doncs teníem pensat fer un recorregut circular fins a Castell-estaó, amb tornada pels Obacs, la borda de Vells i el camí d'Obeix a Castell. Tanmateix, l'abundància de vegetació ens impedí trobar aquesta senda des del tossal de santa Bàrbara. Després de dos intents que veureu recollits al track, decidírem canviar completament d'idea i adreçar-nos cap a Buira a través de la pista de les Crastes, que agafàrem no gaire lluny de la borda de Pomer, a la capçalera del barranc Roi, dins del terme municipal de Sarroca de Bellera i a pocs quilòmetres del poble abandonat de Castellvell de Bellera, tradicionalment de la Ribagorça i ara per ara administrativament integrat al Pallars Jussà.


Panoràmica des de l'ermita de santa Bàrbara de 
Larén, a la comarca de l'Alta Ribagorça, dins del terme de 
Senterada, al Pallars Jussà. Al centre-dreta, el tossal de la Creu.

La ruta s'inicia a la porta de l'església de sant Pere de Castell-estaó, des d'on eixim del nucli per la carretera d'accés al poble. De seguida, arribem a un revolt on hi ha un encreuament de sendes marcat amb uns senyals. Nosaltres hem d'agafar una senda que puja marcada amb les indicacions "Antist / Estavill", que es correspon amb el camí de Castell-estaó a Antist.

Església de sant Pere de Castell-estaó

 Revolt de la carretera

Camí de Castell-estaó a Antist

Immediatament comencem a guanyar altura. Després d'un parell de minuts, fem cap a una pista que seguim a mà esquerra. Pocs metres més endavant, en una nova cruïlla, continuem cap a la dreta i abandonem definitivament el sender que trepitjàvem.

Camí de Castell-estaó a Antist

Pista construïda sobre el camí de Castell-estaó a Antist

Desviament a mà dreta per a deixar 
el camí d'Antist i pujar cap al serrat de l'Aire

Avancem per un bosquet i les vistes són escasses, però en desaparèixer els arbres se'ns descobreixen, a la dreta, els pobles d'Obeix i d'Aguiró. També a la mateixa banda, en el vessant de la muntanya, queden la partida de Sobrefonts i el camí de Castell-estaó a Obeix, en plena baixada cap al barranc Roi. 

Vista d'Obeix

Vista d'Aguiró, amb Obeix a la dreta i per baix

La pista fa una revolta i allà es bifurca. Nosaltres hem d'agafar el ramal de l'esquerra, que continua pujant en ziga-zaga cap al serrat de l'Aire i voreja per baix la roca de la Peira. No tardem en veure al nostre davant la primera estació de la ruta: la borda de Benet. Cap a ella ens adrecem. 

Vista llunyana de la borda de Benet

Ens desviem uns metres per dalt del camí per a observar la Borda de prop i retornem a la pista per tal de continuar la nostra marxa. A partir d'aquest punt són habituals les trobades amb vaques, i també amb algun bou. 

Borda de Benet

La borda de Benet des d'una altra perspectiva

La pujada no s'atura i les vistes són agraïdes. La pista acaba al Bancal, un prat on és difícil determinar què és i què no és camí. 

Pista desdibuixada cap al serrat de l'Aire

Paisatge durant la pujada. En primer terme, l'entorn d'Antist.

Una altra vista d'Aguiró, aquesta vegada des del Bancal.

Continuem avançant per tot el camp fins a arribar al seu extrem. Allà, a l'esquerra, naix una senda que puja. L'agafem i resseguint més o menys una paret de pedra seca que queda a la nostra dreta i que ens separa de la depressió des Tarteres, fem cap a un pla que inicia a l'esquerra la baixada del serrat de l'Aire cap als clots de la Móra. 

Senda

Cercat de pedra seca

Senda

Vista de la Ginebresa, del tossal de sant Quiri, 
dels pobles de la Coma de Mont-ros (Paüls de Flamisell, Pobellà i Mont-ros), ... .

Planura entre el serrat de l'Aire i els clots de la Móra. 
Al fons, alguna que altra companya de viatge esguardant-nos.

Nosaltres, però, continuem en la direcció que portàvem, sense desviar-nos. Si tenim sort, podrem veure alguna senda factible. Si no la tenim, com ens ocorregué a nosaltres, inventem un sender entre les herbes de cinquanta centímetres d'alçada que cobreixen el sòl. Al davant i a la dreta s'alça el serrat de la Broncalera i cap a ell ens adrecem. El voregem per la seua cara sud i, per primera vegada, observem de lluny l'ermita de santa Bàrbara de Larén. 

Senda

 Senyal petri

Vista llunyana de l'ermita de santa Bàrbara de Larén

Poc després d'aquesta visió, a la dreta veiem el cim del serrat de la Broncalera marcat amb unes pedres. Ascendim camp a través el desnivell d'uns trenta metres que ens separa d'ell i fem parada allà per a contemplar les vistes excepcionals que ens ofereix la muntanya. 

Cim del serrat de la Broncalera, antiga línia divisòria dels termes municipals de la 
Torre de Capdella i de la Pobleta de Bellveí. El segon fou integrat al primer en la dècada del 1970.

Aguiró vist des del serrat de la Broncalera. Al fons, 
les serres de Castellnou, de la Pala i del Plan de Toralla.

Baixem de nou i ens reincorporem a la senda. Ara hem d'anar a buscar, cap a la dreta, el cercat elèctric per al ramat. Caminem a la seua vora, quan ens és possible. La pujada s'accentua progressivament.

Senyal petri. Al fons, l'Ermita.

Senda desdibuixada

Senyal petri junt a la tanca d'un cercat per a ramat

Cada vegada més, l'ermita de santa Bàrbara ens para més a prop. Tanmateix, quan ens queden uns pocs metres per a aplegar, el camí es desdibuixa i hem d'anar sortejant tota mena de vegetació fins a fer cap a la cresta pelada on s'alça el temple i des d'on podem mirar de tu a tu el tossal de la Creu, pràcticament a la mateixa altura. 

El tossal de la Creu, al límit municipal entre els termes pallaresos de la 
Torre de Capdella i de Senterada. Al mateix temps, és frontera natural entre la 
Vall Fosca, al Pallars Jussà, i l'antic terme de Benés, històricament integrat en l'Alta 
Ribagorça, però ara d'administració pallaresa dins de les terres de Senterada.

Senyal petri a prop de l'ermita de santa Bàrbara

L'ermita de santa Bàrbara és de reduïdes dimensions i sostre de volta. En el seu interior només trobem un senzill altar amb la imatge de la titular i un llibre de firmes, on immortalitzem la nostra visita. D'aquest temple en dóna notícia Pascual Madoz a mitjan segle XIX, a la seua coneguda obra Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar.

Façana de l'ermita de santa Bàrbara de Larén

Altar de l'Ermita

Tanquem amb el forrellat la portai continuem cap a l'oest en direcció a una muntanya una miqueta més elevada, que veiem al nostre davant. Es tracta del tossal de santa Bàrbara, a 1.613 m.s.n.m. El pugem.

Tossal de santa Bàrbara des de l'Ermita

Cim del tossal de santa Bàrbara, amb l'Ermita de fons

Intentem caminar cap al nord-oest, en direcció als Obacs d'Obeix, les Pegueres i les bordes de Pau i de Vells. Tanmateix no ho aconseguim a causa de l'abundant vegetació sota la qual s'amaga el sender que hauríem d'haver agafat. Per això, i després de dos intents, agafem direcció nord-oest i baixem per les Crastes cap al peu dels tossals de Pomer i de Batlló. Allà naix la pista de les Crastes, per on continuem l'excursió. Sense abandonar-la aquest camí fem cap al coll de Permir, a uns 1.500 m.s.n.m.

Pista de les Crastes camí del coll Permir

Coll Permir 

En deixar-lo enrere, i després d'una lleu pujada, voltem per l'oest el tossal de la Doïl i el Pui de Far, i comencem a perdre altura cada vegada més i més. La pista de les Crastes passa a ser anomenada de Lo Cap de Terme.

Vista llunyana d'Avellanos, poble agregat al terme pallarés de 
Sarroca de Bellera, tot i haver format part històricament de la Ribagorça.

El Pui de Far, amb la torre de comunicacions instal·lada al seu cim fa pocs anys

Vista llunyana de Buira

Entrada a Buira

Després d'un llarg i accentuat descens, fem cap a la petita localitat de Buira, administrativament unida al Pallars Jussà, dins del terme de Sarroca de Bellera, però per història part de l'Alta Ribagorça, dins del desaparegut terme municipal de Benés. Allà mateix donem per acabada la ruta. 

Ací us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta ruta, amb el desig que us agrade!

El Palau d'Anglesola - Camí de la Baladruga - Lo Tossal Roig - Camí de Fondarella - Bellvís - Camí del Palau - El Palau d'Anglesola

Aquesta setmana us presentem una nova ruta per la comarca del Pla d'Urgell, al ponent de Catalunya. Amb inici i final al Palau d'Anglesola, en ella trepitgem els camins que uneixen aquesta localitat amb la veïna Bellvís.

Camps de conreu a la vora del camí de Fondarella a Bellvís

La ruta s'inicia junt a la creu de terme del Palau d'Anglesola, situada a la cruïlla entre l'avinguda de sant Roc i els carrers de l'Urgell i de sant Jordi. Ens incorporem a aquest últim, a l'esquerra, travessem l'avinguda de mossèn Josep Pont i Gol i fem cap a la de Prat de la Riba. Per aquesta via, continuem a la dreta i, de seguida, girem a l'esquerra, tot abandonant el nucli urbà de la localitat. 

Creu de terme del Palau d'Anglesola, a l'avinguda de sant Roc

Ara anem pel camí de la Baladruga, al sud de la partida de la Coma. Després de creuar el canal auxiliar d'Urgell, envoltem el tossal Roig pel nord i per l'oest, i apleguem al camí del tossal Roig.

 Camí de la Baladruga

 Els camps a la primavera

 Canal Auxiliar d'Urgell

 Camps de conreu junt al camí de la Baladruga

Camí del Tossal Roig

Després d'uns metres, eixim a un encreuament. Nosaltres continuem cap a l'esquerra per la carrerada de la Lletra, que segueix l'anomenada séquia de la Lletra, ja al terme de Bellvís. 

Carrerada de la Lletra

Poc més endavant, tombem a la dreta per a incorporar-nos al camí de Fondarella a Bellvís, el qual fa de divisòria entre les partides de Lo Comú, a l'esquerra, i de Gatén, a la dreta. Sense abandonar-lo arribem als afores de Bellvís. En arribar a la séquia tercera del canal d'Urgell, la creuem a la dreta per un pontet i ens incorporem al camí de Sidamon a Bellvís.

 Camí de Fondarella a Sidamon

 Lo Regueret

 Camps de conreu vora el camí de Fondarella a Bellvís

Bellvís

De seguida entrem al poble. En arribar a l'encreuament entre el carrer del camí de Sidamon i el carrer dels comtes d'Urgell, girem a la dreta per a començar a caminar per aquesta via. En deixar el nucli urbà, el carrer es transforma en el camí de Bellvís al Palau d'Anglesola, el qual seguim fins pràcticament fer cap al Palau. 

El camí de Sidamon a Bellvís, ja dins del nucli urbà 
d'aquesta segona població 

 Camí de Bellvís al Palau d'Anglesola

Caseta a la vora del camí de Bellvís al Palau d'Anglesola

Tanmateix, als afores d'aquest poble, poc abans d'arribar al canal auxiliar d'Urgell, a la partida de Lo Pouet, ens apareix un encreuament. Abandonem ací el camí de Bellvís al Palau d'Anglesola i anem cap a la dreta, per a anar a buscar el camí de la Coma, el qual ens abocarà al nucli del Palau. Ara, només queda tornar al punt d'eixida de la ruta i, allà, donar-la per acabada.

Desviament cap a la dreta

Vista llunyana del Palau d'Anglesola

Per a finalitzar, ací us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta ruta. Gaudiu-la!