El vocabulari de la natura: FRAU/FREU

Aquesta setmana us presentem una nova incorporació al nostre particular vocabulari de la natura. Hui les protagonistes són les paraules frau i freu. Tot i que, etimològicament, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que tenen una origen diferent, el seu significat és molt semblant.


Així doncs, en buscar frau al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el resultat no és satisfactori, doncs cap de les definicions que recull del mot és la que busquem. Tanmateix, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) sí que arreplega els significats de frau que ens interessen: "espai que hi ha entre dos arbres o dos plantes, o entre dos fileres de plantes, en un camp o en un hort" i "congost". A aquestes dues accepcions, el DCVB afegeix una tercera: "fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals".

Ara bé, l'obra d'Alcover també indica que, de frau, existeix la variant afrau. I, en aquest cas, tant el DIEC com el DNV coincideixen en assenyalar que el mot és sinònim de "congost".

Mapa amb la situació del barranc de Frau, 
al terme de Fanzara, a l'Alt Millars.

Pel que fa a freu, el DIEC simplement defineix la paraula com a "braç de mar entre dues terres". El DNV, per la seua banda, dóna una definició semblant: "pas o canal relativament estret i generalment poc fondo situat entre dos illes o entre una illa i el continent". 

Tanmateix, cap d'aquests dos enunciats recull el significat que a nosaltres ens interessa. És, doncs, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) qui ens dóna la definició que busquem: "estret entre dues muntanyes o penyals".

Les Vinyes del Freu, a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès.

Com veiem, ambdós termes remeten a la idea d'estretor, de lloc de reduïdes dimensions, bé siga a la muntanya o bé siga a la mar, per on algú ha de transitar.

Nogensmenys, i com ja apuntàvem abans, l'etimologia de frau i freu no és coincident, doncs el DCVB fa derivar la primera paraula del llatí fragum, "trencadura"; mentre que a la segona la fa vindre del també llatí frĕtu, "estret", a través d'una forma intermèdia, fretĕu, proposada per Coromines.

En l'àmbit de la coneixença d'aquests mots, i seguint el DCVB, frau entés com a "espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, hort, etc." es coneix al País Valencià, concretament a localitats com ara Artana, Almassora o les de la vall de Càrcer (Càrcer, Sumacàrcer, Gavarda, Antella, ...). En canvi, és només a Catalunya on s'associa aquesta paraula al significat de "fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals".

Per altra banda, freu definit com a "estret entre dues muntanyes o penyals" és una accepció només coneguda a Mallorca.

El congost de Terradets, exemple de frau o de freu, situat entre els termes 
d'Àger i de Camarasa, a la Noguera, i de Castell de Mur i i Llimiana, al Pallars Jussà.

Per últim, la toponímia, com a fossilitzadora de paraules que cada vegada més es coneixen menys, ha congelat l'empremta de frau i de freu a les nostres terres. Així doncs, a Catalunya trobem un grapat de llogarets dits la Frau: al Berguedà, al Moianès, a la Selva, però sobretot al Bages. Al País Valencià, per la seua banda, tenim un barranc de Frau, al terme municipal de Fanzara, a l'Alt Millars; el corral, la lloma, i la creueta de Frau, a Benimassot, al Comtat; i a la mateixa comarca, la font de Frau a Benimarfull i a Alcocer de Planes. A l'extrem nord, a Portell de Morella es registra la Foieta d'en Frau, com si aquesta paraula ací actuara de nom propi. A les Illes Balears trobem els topònims Son Frau a Manacor i a Mancor de la Vall, i Son Frau Vell a Marratxí.

De freus en trobem a les costes catalanes i valencianes, a pobles com el Campello, a l'Alacantí; a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà; a Torredembarra, al Tarragonès; o a Blanes, a la Selva. A l'interior del Principat únicament apareixen registrades les Vinyes del Freu, al terme de Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès. En el cas de les Illes Balears ocorre el mateix, doncs els freus que hi ha, quasi tots són marítims. Ara bé, a prop d'Orient, un llogaret del terme de Bunyola, a la serra de Tramuntana, es troba l'arxiconegut salt des Freu, indret que tot senderista mallorquí ha trepitjat alguna vegada.

Tot açò ens fa pensar que, primigèniament, la paraula freu era sols aplicada al relleu marí, i que més tard degué ser encomanada al medi rural per la seua proximitat amb la ja coneguda frau.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

SERVEI D'INFORMACIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARS. Visor cartogràfic. http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp

Paisatges de negre cendra: la serra d'Espadà després de l'incendi d'Artana

El passat dilluns 25 de juliol de 2016 es va declarar al terme municipal d'Artana, a prop del paratge de les penyes Altes o Aragoneses i de la partida de Xautena, vora el camí d'Onda, un incendi forestal que cremà més de 1.500 hectàrees del Parc Natural de la Serra d'Espadà i de la seua rodalia. 

Confinat a una zona despoblada i de difícil accés, i tancat pels termes d'Artana, Eslida, Aín, l'Alcúdia de Veo, Tales i Onda, arrasà indrets tan coneguts de la Serra com ara les penyes de l'Alt, l'Espí, la caseta del tio Xoto, el corral de Xautena o la Priora. 

Ara, un mes després del seu començament, hem visitat alguns dels llocs malmesos pel foc i hem preparat el vídeo següent, Paisatges de negre cendra. El nostre desig és que aquestes imatges servisquen per a conscienciar de la destrossa que les flames fan allà per on passen i per a evitar que una nova imprudència porte el foc a les muntanyes de qualsevol territori. 

Suera - Font dels Ullals - Font de Castro - Pista de Pedralba - Mas de la Campana - Coll de Pedralba - Alt de Molina - El Casalet - Alt dels Òrguens - Camí de Benitandús - Suera

Aquesta setmana publiquem una ruta senderista pels termes de Suera i de l'Alcúdia de Veo, a la serra d'Espadà, en la qual visitem paratges com el de la font de Castro, el mas de la Campana o l'alt dels Òrguens.

Vistes des de l'Alt dels Òrguens, al terme de l'Alcúdia de Veo.

La ruta s'inicia al nucli urbà de Suera, just a l'inici del passeig de Castro. Avancem en direcció sud-oest fins a arribar al començament de la pista de Castro-Pedralba. L'agafem i sense abandonar-la en cap moment, fem cap a la font de Castro. Durant aquest recorregut gaudirem d'unes bones vistes del castell de Maús, que s'alça sobre nosaltres a mà dreta, de la cova de Quico Pato i de les coves de la tia Cantina, així com també podrem veure el recorregut del barranc de Castro i, en la llunyania, algunes de les ruïnes del despoblat de Suera Alta. Passarem a tocar, a més a més, de la font dels Ullals. 

 El castell de Maús vist des del final del passeig de Castro, als afores de Suera

 Vista de la cova de Quico Pato

Les coves de la Tia Cantina, per sota de l'era de la Cova

 El tiró de Suera Alta, des de la pista de Castro-Pedralba

 Font dels Ullals

 Barranc de Castro

Font de Castro

En arribar a la font de Castro fem una aturada per tal d'agafar aigua i continuem per la pista, cap a l'esquerra, en direcció a "Fonts de Pedralba". Ací el paisatge es torna més solitari, i únicament escoltem els sons de la natura. A la nostra dreta queda el barranc de Pedralba i també veiem a aquesta banda algunes edificacions en ruïnes. 

 Pista de Pedralba

Edificació en ruïnes a l'altra banda del barranc de Pedralba

Arribem a un primer encreuament, on hi ha un senyal que diu "Font de l'Avellaner". Si agafàrem aquesta senda naixent, arribaríem directament al mas de la Campana. Tanmateix nosaltres continuem per la pista durant uns minuts més. És aleshores quan ens apareix un nou encreuament, aquesta vegada, però, únicament senyalitzat amb les marques roges i blanques del GR-36. Tombem a l'esquerra, en direcció contrària al barranc de Pedralba, i comencem a pujar per la pista de la Campana. Finalment fem cap, primer a la font, i després a aquest mas tan conegut a la serra d'Espadà.

 Desviament a mà esquerra per a agafar el GR-36 en direcció al mas de la Campana

Vista del castell de Maús des de la pista de la Campana

 Font del mas de la Campana

 Mas de la Campana

Campana del mas de la Campana

Ens aturem ací uns minuts i reprenem la marxa per la pista, tot seguint les indicacions del GR-36, cap a l'Alcúdia de Veo. Passem per unes casetes, que deixem a mà dreta, i poc més endavant s'acaba la pista. Des d'ací veiem unes magnífiques vistes de l'omnipresent castell de Maús.

 Encreuament on hem de seguir recte, per la pista

Abric per sota de les casetes de la Campana

 Una de les casetes de la Campana

 Surera

Espectacular panoràmica de la serra d'Espadà des dels voltants de la font de Serafino

Continuem pel GR-36, ara convertit en senda. Primer ens trobem amb una exigent pujada, però de seguida el camí se suavitza. Estem ascendint al coll de Pedralba. En el punt on fan frontera els termes de Suera i de l'Alcúdia de Veo, abandonem definitivament el GR-36 i ens desviem cap a l'esquerra, per una senda ben marcada amb senyals de PR.

 Senda entre sureres, mentre pugem al coll de Pedralba

Coll de Pedralba i desviament a l'esquerra

Durant gran part del recorregut el camí pel qual avancem fa de línia divisòria entre Suera i l'Alcúdia. Quan s'obri, gaudim d'unes magnífiques vistes dels cims ubicats més al sud de la Serra, així com de la localitat de l'Alcúdia de Veo. Passem a tocar del cim de l'alt de Molina, o altico de Pedro Molina. També passem molt a prop del cim del Casalet.

 Senda des del coll de Pedralba cap al Casalet

Vista de l'Alcúdia de Veo

Més endavant ens trobem amb una calera en ruïnes, la calera del Casalet, i ací el camí es bifurca. Nosaltres agafem una senda a mà esquerra, en direcció nord-est. En el seu recorregut trobem el que sembla una caseta en ruïnes i nombroses restes de trinxeres i altres construccions de la Guerra Civil. Guanyem altura progressivament i fem cim a un alt, del que no sabem el nom, per dalt de l'Alcornocal de Benitandús. Finalment fem cap a l'alt dels Òrguens, el punt més elevat del recorregut.

 Calera del Casalet

 Ruïnes

 Alt, del qual no coneixem el nom, per damunt de l'Alcornocal de Benitandús

 Trinxeres de la Guerra Civil

 Vista del Penyagolosa

 Senda cap als Òrguens

Alt dels Òrguens

Ens desviem a mà esquerra, ara pel PR-CV 161, per una senda que baixa de manera pronunciada i ens retorna a les terres de Suera. Ens movem per un paisatge ombrívol i on predominen les sureres.

 Senda de baixada des dels Òrguens cap a Suera (PR-CV 161)

Construcció en ruïnes a tocar de la senda

A poc a poc la baixada es va fent més suau i finalment eixim a un encreuament. Agafem la senda de l'esquerra, que es correspon amb el camí de Benitandús a Suera i, a més a més, és per on continua el PR. Durant aquest tram veurem algunes parts del camí encara empedrades.

Camí de Benitandús a Suera

No tardem ja massa en fer cap a la pista del camí de Benitandús. Sense abandonar-la, arribem en uns deu minuts al poble de Suera, on donem per acabada la ruta.

 Vista llunyana de Suera

Nucli urbà de Suera

A continuació, us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!

Barcelona - Forat del Vent - Can Ferrer - Vall de sant Iscle - Can Lloses - Ermita de sant Iscle i de santa Victòria - Can Catà - Can Codina - Serra d'en Masriera - Serra d'en Ferrer - Mirador de Montbau - Senda de la font del Gos - Barri de la font del Gos - Barcelona

Aquesta setmana us presentem una nova ruta per la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i de Cerdanyola. El punt central del nostre recorregut és l'ermita de sant Iscle i de santa Victòria, a terres cerdanyolenques, però a banda visitem altres indrets d'interès com ara el Forat del Vent, can Catà o l'entorn del torrent d'en Fotja, entre les serres d'en Masriera i d'en Ferrer.

Barcelona vista des del Forat del Vent

La ruta s'inicia al cementeri d'Horta, d'estil neoclàssic i que fou inaugurat l'any 1867. Fins a ell es pot accedir amb metro (Línia 3 - estació de Valldaura) i amb diverses línies d'autobús. Des d'allà comencem a pujar pel carrer Scala Dei i uns metres més endavant arribem a una rotonda. Nosaltres prenem l'eixida senyalitzada com "Cerdanyola - Cementeri de Collserola".

Cementeri d'Horta

Ens acabem d'incorporar a la carretera d'Horta a Cerdanyola. Pocs metres després hi ha un encreuament a la carretera i, sense abandonar la via, seguim cap a l'esquerra. Guanyem altura i comencem a gaudir d'unes bones vistes de Barcelona.

 Desviament a mà esquerra

 Carretera d'Horta a Cerdanyola

Barcelona vista des de la carretera d'Horta a Cerdanyola

En girar un revolt tancat a la dreta veurem uns senyals vora la carretera. És per ací per on hem de continuar ara, vorejant la banda septentrional del Forat del Vent. El principi de la senda és tapat, però a mesura que anem pujant la vegetació desapareix i el camí passa a oferir-nos panoràmiques d'alguns cims de Collserola, com ara el turó d'en Segarra. També podem veure els efectes de l'incendi que es declarà en aquest paratge el 2015.

 Naixement de la senda

Senda. A la dreta es veu el turó d'en Segarra.

El Forat del Vent

Finalment fem cap al punt més alt del Forat del Vent, que frega el 280 metres d'altura sobre el nivell de mar. Després de fotografiar la capital de Catalunya des d'ací, continuem recte, en direcció oest, tot deixant a la dreta i per dalt la propietat privada de can Ferrer. En aquest tram, la pista per la qual avancem és correspon amb el camí d'Horta a Cerdanyola. Però aviat l'abandonarem en continuar a la dreta en el primer encreuament que ens trobem. A poc a poc anem perdent altura per a baixar cap a la vall de sant Iscle.

Encreuament

Camí d'Horta a Cerdanyola


La pista ens aboca a una carretera asfaltada, que porta cap al cementeri de Collserola. Després d'un parell de metres naix una pista a la nostra esquerra, que és per on hem de continuar. Aquesta es correspon amb l'antic camí de sant Andreu. La baixada segueix encara més accentdada.

 Arribada a la carretera del cementeri de Collserola

Camí de sant Andreu

Un poc més endavant ens apareix un encreuament, en el qual hem d'anar cap a l'esquerra. Abandonem ací el camí de sant Andreu. Després ens vindran dos encreuaments més. Al primer continuarem recte, mentre que al segon tombarem a mà dreta. 

Caminem en aquest tram al parell del torrent de sant Iscle, que queda a la nostra esquerra. La vall que es forma en aquest entorn, anomenada també de les Feixes, és frondosa i acollidora, amb arbres monumentals, antics senyals petris d'un vedat de caça i, per últim, amb can Lloses, que para la nostra dreta, una mica per damunt del camí. Passem per un vell pont que travessa el torrent i, al remat, arribem a dos encreuaments consecutius. Primer seguim recte, per a després tombar a la dreta i reincorporar-nos al camí d'Horta a Cerdanyola.

La vall de sant Iscle, o de les Feixes

 Obres hidràuliques vora el torrent de sant Iscle

Camí d'Horta a Cerdanyola

Sense abandonar-lo en cap moment i sempre avançant en direcció oest arribem a l'ermita de sant Iscle i de santa Victòria, més coneguda com sant Iscle de les Feixes, edificada al segle X damunt d'un temple anterior.

Accés a l'ermita de sant Iscle i de santa Victòria.


Continuem pel camí d'Horta a Cerdanyola. Can Catà, documentada des del segle XIV amb el nom de mas Fàbrega, queda a la dreta. En direcció oest tota l'estona, arribem a un encreuament. Agafem el ramal de l'esquerra. Al següent, també anem a l'esquerra, pujant i cap al sud, tot seguint el traçat de l'antic camí que recorríem i que ara rep també el nom de camí de can Catà.

Desviament a l'esquerra per a continuar pel mateix camí d'Horta a Cerdanyola

Mentre avancem, a la nostra esquerra queda el torrent de Codina, també dit de can Coll. No tardarem en veure can Codina, pintada de blanc i vestits de verd de primavera els seus camps de conreu. Ara ja anem completament en direcció sud, envoltant la finca de can Codina.

 Can Codina

Conreus de can Codina

Poc després que aquesta arribe a la seua fi, en una revolta naix un camí sense senyalitzar i que sembla, d'entrada, en mal estat. La pujada, a l'inici, és forta. De seguida se'ns presenta un encreuament. Nosaltres optem per continuar recte, però de seguida veiem que la senda es tapa. Per tant, fem marxa enrere uns metres i tombem a per un ramal que ascendeix de manera brusca pel mig d'un bosc frondós i, en ocasions, ombrívol. L'entorn és tapat i solitari. L'allau de ciclistes i senderistes que ens acompanyaven abans s'esvaeix i, ara, ens quedem sols amb la natura. Trobem un altre encreuament i optem per agafar el camí de l'esquerra.

 Desviament a l'esquerra, punt on abandonem el camí d'Horta a Cerdanyola.

Senda

Finalment, després de fer cim en un turó d'uns 180 metres d'altura, eixim a una pista forestal. Ara som a la serra d'en Masriera. Fem camí cap a l'esquerra, mentre perdem altitud i gaudim d'unes precioses vistes dels boscos de l'interior de Collserola. En arribar a un encreuament, seguim a l'esquerra i, al següent, recte.

Pista per la serra d'en Masriera

Un 'gegant' vora el camí

Ara ens vénen dos encreuaments consecutius. En el primer hem d'anar a la dreta i en el segon, a l'esquerra, en direcció a la font Nova. Voregem el torrent de can Catà en el tram en el qual encara se'l coneix com torrent d'en Fotja. Ací, sempre que hi trobem algun encreuament, hem de continuar a mà esquerra.

Un dels desviaments a mà esquerra que haurem de prendre

Finalment creuem el dit torrent per damunt d'un vell pont i comencem, lleument, a guanyar altura. Pocs minuts després arribem a un altre encreuament en el qual hem d'agafar una pista que puja de manera pronunciada, a la dreta.

Pont per a creuar el torrent d'en Fotja

Ara l'ascensió és constant i feixuga. Caminem per la banda septentrional de la serra d'en Ferrer, en direcció est. La pista és àmplia i l'entorn ja no és tan solitari com els dels darrers quilòmetres. En alguns punts d'aquest tram podem gaudir d'unes magnífiques vistes de la vall de sant Iscle, de can Lloses i dels boscos meridionals de la serra de la Ventosa, emplaçada a l'altra banda de la vall, per on nosaltres havíem baixat a sant Iscle de les Feixes anteriorment.

 Vista de can Catà, entre la vegetació.

Pista

Sense abandonar mai aquesta pista i també sense deixar de guanyar altura, fem cap no gaire lluny del Forat del Vent. Anem cap a l'esquerra, però de seguida tombem a la dreta per a anar a buscar la carretera d'Horta a Cerdanyola.

Vista parcial de Montbau, el Coll i el Carmel des del camí que uneix el 
Forat del Vent i la carretera d'Horta a Cerdanyola

En arribar a ella, la prenem en direcció Barcelona, cap a l'esquerra i la resseguim fins al mirador de Montbau. Allà agafem una senda pronunciada que baixa cap al barri de la Font del Gos, entre les restes de l'incendi de 2015.

 Carretera d'Horta a Cerdanyola

Vista de Montbau des del Mirador

 El barri de la Font del Gos des de la senda que l'uneix amb el Forat del Vent

Senda entre el Forat del Vent i el barri de la Font del Gos

En arribar a les cases, continuem a la dreta pel camí de cal Notari, el de baix. En arribar al carrer del torrent del cal Notari, continuem a l'esquerra i, una mica després, a l'esquerra, per a reincorporar-nos al carrer del cal Notari, el de dalt. Agafem a la dreta el carrer del síndic Rahola, travessant el parc de Xavier Montsalvatge. Finalment fem cap al carrer Scala Dei i al cementeri d'Horta, on havíem començat la ruta tres hores abans i on la donem per acabada.

Camí de cal Notari, ara transformat en carrer. A la dreta estan les cotxeres 
dels autobusos urbans de Barcelona.

Per últim ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu! http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12893330.