Calaix d'interior: El crim de Bellvís

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior en la qual és protagonista la localitat de Bellvís, ubicada a la comarca del Pla d'Urgell. Si fa uns mesos publicàrem un article sobre l'anomenat 'Crim d'Anglesola' de 1892, en el de hui us parlem del 'Crim de Bellvís' de 1894.

Vista actual de Bellvís des de l'encreuament 
dels camins de Fondarella i de Sidamon

A primeries de novembre de 1894, José Capdevila Escué, barber de Bellvís i germà del metge del poble, va rebre un missatge anònim que el convidava a anar a la població veïna del Palau d'Anglesola per tal de "tratar un negocio urgente" (Jiménez, 1896: 3). En atenció d'aquella misteriosa comunicació, va eixir ben de matí de sa casa el divendres dia 9. D'entre les diferents rutes que hi tenia per a anar fins a Palau, elegí el camí de Bellvís al Palau d'Anglesola.

Camí de Bellvís al Palau d'Anglesola en l'actualitat

Després d'una estona de camí, asseugra el periodista Jiménez (1896: 3) de La correspondencia de España que aproximadament a la meitat del recorregut, algú que estava amagat dins d'una caseta disparà a José. I encertà el tir. Immediatament la bala, que havia impactat en el cos del barber, travessà el seu braç esquerre i se li allotjà a les costelles. 

Vista actual d'una de les casetes que se situen als marges 

del camí de Bellvís al Palau d'Anglesola

La sang brollava amb força del cos del malferit germà del metge de Bellvís però aquest encara reuní les forces suficients per a pegar a córrer i cridar en busca d'auxili. L'assassí isqué del seu amagatall i seguí a José a la carrera, tot disparant de nou la seua arma, una Laufacher de dos canons. Tanmateix, aquesta vegada errà el dispar. 

Després de fugir durant 300 metres del seu desafortunat destí, esgotat i desagnat, José va caure a un marge del camí i es quedà estés allà. En aquell moment, va poder veure's cara a cara amb el criminal que el perseguia. Aquest, sense pietat, li pegà un altre tret que li destrossà el rostre. 

Paisatge rural al terme de Bellvís. Al fons, l'ermita del Miracle.

Fotografia realitzada per Josep Salvany el 1922.

Amb el que no comptava l'agressor era amb la presència de testimonis. Uns jornalers que conreaven un camp proper escoltaren els crits de José. Ràpidament s'adreçaren al camí per a veure què passava, i van observar, en la distància, el funest desenllaç del crim. 

Un d'ells, probablement domiciliat al Palau d'Anglesola i d'uns catorze anys, reconegué l'atacant. Es tractava de Bartolomé Curià, més conegut com Puchineli, titellaire de professió qui, després de matar Capdevila, se n'anà ràpidament cap a la població de Vila-sana, aleshores anomenada Utxafava, per tal de fabricar-se una coartada. 

Safareig de Bellvís i creu de terme en una fotografia antiga

Finalment, tot i que el jove palauanglesolí no reiterà la seua versió dels fets davant de les autoritats, Curià fou detingut i portat a judici a finals de febrer de 1896, any i mig després de l'assassinat. Ell, que sempre es va declarar innocent, va ser defensat d'ofici pel conegut advocat lleidatà Manuel Miquel i Boix, secretari-comptador del Col·legi d'Advocats de Lleida en aquella època. Davant d'ell, l'acusació fou exercida per l'advocat novell Roman Sol i Mestre, qui en 1895 havia estat el primer director del periòdic El Pallaresa. 

El fiscal demanava que Puchineli fóra condemnat per robatori i homicidi. L'acusació, per la seua banda, exigia que els fets foren qualificats com a assassinat i robatori. Finalment, la defensa pretenia aconseguir la lliure absolució de l'encausat. 

Al remat, l'acusat fou trobat culpable només d'homicidi i condemnat a 15 anys de presó. A més a més, en concepte d'indemnització va haver de pagar-li a la família de José Capdevila 2.500 pessetes, una xifra considerable per a aquells temps i per al nivell de vida de Bartolomé Curià. 

REFERÈNCIES

ANÒNIM (1896, 26 de febrer). Desde Lérida. La Vanguardia, p. 4, n. 4.599.

COLEGIO DE ABOGADOS DE LÉRIDA (1895). Lista de los abogados del Ilustre Colegio de Lérida en el año económico 1895 á 1896. Lleida: José Antonio Pagés.

GONZÁLEZ, Lola (dir.) (1997). Manuel Jiménez Catalán: la imprenta en Lérida. Lleida: Publicacions de la Universitat de Lleida.  

JIMÉNEZ (1896, 24 de febrer). Desde Lérida. La correspondencia de España, p. 3, n. 13.898.