El vocabulari de la natura: GLERA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Hui anem a parlar-vos del terme glera, "llit de riu o de torrent sec i ple de còdols", segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans. En els mateixos termes s'expressa el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: "tros del llit d'un riu o un torrent sec ple de cudols".

Glera al barranc del Fonillet, al terme municipal d'Eslida, a la serra d'Espadà.

Glera és una paraula emprada, fonamentalment, al sud de Catalunya i a la Franja d'Aragó. Així doncs, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) la situa a la Ribera d'Ebre i al Baix Aragó, concretament anomena les localitats de Massalcoreig (el Segrià), Gandesa (Terra Alta), Calaceit (el Matarranya) i Tortosa (Baix Ebre). Aquest mateix Diccionari la fa derivar del llatí glarĕa, amb el mateix significat. També és coneguda a les terres del Pla d'Urgell i del Segrià, amb la forma aglera

Glera al riu Cinca, entre les localitats aragoneses d'Escalona i l'Aïnsa, a la comarca del Sobrarb. 

A banda, aquest mot també pot ser emprat com a sinònim de tarter, del qual ja vam parlar recentment ací al bloc, d'acord amb la segona definició que recull el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC).

REFERÈNCIES:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Comentaris