Villamalur - Àrea recreativa "Rambla de Villamalur" - Font del Churrillo - Mas de Mateo

Aquesta setmana vos presentem una nova ruta pel Parc Natural de la Serra d'Espadà, a la comarca de l'Alt Millars. Es tracta d'un recorregut no circular que coincideix pràcticament amb una ruta ciclista circular amb inici i final a Villamalur. Nosaltres, però, l'abandonàrem poc abans d'arribar a l'Artijuela per tal de desviar-nos cap al mas de Mateo, on donem per acabat el nostre camí.

Vista de Villamalur durant la ruta

La ruta s'inicia a la plaça del Concejo de Villamalur. Des d'allà agafem el PR-CV 276 en direcció a la rambla de Villamalur, per una pista que fa baixada. Deixem el cementeri a mà dreta i continuem la baixada. 

Villamalur

Després de creuar el barranc dels Viñales pugem lleugerament i no tardem en fer cap a la zona recreativa de la rambla de Villamalur, amb abeurador, bassa i zona de pícnic i jocs. La rambla també es coneix amb el nom del barranc de la Parra.

 Barranc dels Viñales

Àrea recreativa "Rambla de Villamalur"

En aquest punt continuem a l'esquerra per la pista forestal que uneix la localitat amb Pavies i abandonem el PR-CV 276. Tampoc prenem el GR-36. Avancem cap al sud, en direcció a la Ombria Luna, que deixarem a la nostra esquerra, i la Solana del Molino. Abans d'arribar-hi ens trobem la font del Churrillo. En tot moment hem de seguir les indicacions d'una ruta ciclista marcada pel Parc Natural de la Serra d'Espadà.

Desviament a l'esquerra

 Font del Churrillo

 Caseta

Pista per l'Ombra Mora

Finalment arribem a un altiplà i des d'allà ja podem divisar el nostre objectiu final, arribar al mas de Mateo. Poc més endavant abandonem la pista principal i ens desviem a l'esquerra per un altra en pitjor estat que avança cap al sud-oest. Ací el camí encara es torna més solitari. 

 Surera

Vista llunyana del mas de Mateo

Creuem el barranc de la Fuente Albar i després d'uns metres pugem a la dreta per un camí mig desaparegut. No tardem en arribar al mas de Mateo, completament en ruïnes. 


Ruïnes del mas de Mateo

Ara només queda tornar a Villamalur pel camí per on hem vingut, ja que les altres opcions allargen considerablement la ruta i no aquell dia ja no teníem temps per a més. Tot seguit vos deixem l'enllaç d'aquesta senzilla ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10898451 Gaudiu-la!

Les cinc millors rutes per a fer aquesta Pasqua

Hui us recomanem una selecció de les cinc rutes més adequades per a dur a terme ara que s'acaba la Setmana Santa i perfectes per a celebrar la Pasqua. En trobareu per a tots els gustos i de diferents graus de dificultat per si les voleu seguir acompanyats de la vostra família o dels vostres amics. 

Des de Camins en la natura us desitgem que passeu una bona Pasqua i que gaudiu dels magnífics paisatges de les nostres terres. 

1. ARTESA - XICLÀ - FONT DE RAMOS - CAMÍ DE FANZARA A SUERA - COLLET DE CANTALLOPS - SUERA - CAMÍ DE SUERA A BENITANDÚS - BENITANDÚS - CAMÍ DE VEO A ARTANA - CORRALS DE LA BASSETA - TALES - L'ASSUT - ARTESA
Ruta de vora 30 quilòmetres, ideal per a fer-la durar tot el dia, en la qual visitem les localitats d'Artesa, Suera, Benitandús i Tales. I, sobretot, des del collet de Cantallops i des del camí de Suera a Benitandús, gaudim d'unes vistes precioses del muntanyam espadànic. Nosaltres optàrem per esmorzar a Suera, dinar a Benitandús i berenar a l'Assut. Premeu ací per a més informació.

Camí de Fanzara a Suera

Vista de Tales, d'Artesa i d'Onda des del camí de Suera a Benitandús

Camí de Veo a Artana

2. BAIXADOR DE VALLVIDRERA - FONT DE MOSSÈN CINTO - PANTÀ DE VALLVIDRERA - FONT DE SANT RAMON - SANTA MARIA DE VALLVIDRERA - BAIXADOR DE VALLVIDRERA
Ruta de 4 quilòmetres per la serra de Collserola, molt senzilleta i apta per tothom. Comença a l'estació de FGC Baixador de Vallvidrera, i en ella visitem el pantà de Vallvidrera, on podem passar una agradable estona gaudint del paisatge. A banda, també veurem les fonts de Mossèn Cinto i de sant Ramon, i observarem de lluny Vil·la Joana, on va morir aquest cèlebre autor de la Reinaixença catalana. Perfecta per a passar un dia amb amics o família i aprofitar per a prendre la mona. Premeu ací per a més informació.

 Senda entre el camí de la Reineta i el pantà de Vallvidrera

 Pantà de Vallvidrera

Senda de baixada a la font de sant Ramon

3. LLUCENA - COLLET DE FERRÍS - MAS D'ANDREU DE BAIX - CASETA DE CAMANYES - MAS DE LA LLOMA JUANITO - CORRAL DEL SOLIGUER - FONT DE L'ESQUEIX - MAS DE L'HOSTALET - VENTA DECOROSSO - VENTA MARIETA - FONT DE LA ROQUETA - MAS DEL COC - CASA DE NELO FAVES - MAS DEL PLA DE LA FUSTERA - CASETA DEL CUCANYO - CASA DE JOANO - LLUCENA
Ruta de poc més de 13'5 quilòmetres pel terme municipal de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén. En ella visitem alguns dels masos més coneguts del poble, com ara el d'Andreu de Baix o el del Pla de la Fustera. Combinem carretera, pista i senda. Ideal per a passar tot un matí senderista i pegar un mosset al migdia a la perla de la muntanya, un sobrenom molt típic d'aquesta magnífica localitat. Premeu ací per a més informació.
 Mas d'Andreu de Baix

 La Lloma

 El Penyagolosa des de la Lloma del Farro

Mas del Pla de la Fustera

4. FONDARELLA - SIDAMON - PINEDA DE SIDAMON - PANTÀ DE SIDAMON - LA SERRA - MOLLERUSSA - FONDARELLA
Ruta de poc més d'11 quilòmetres, especialment pensada per a aquests dies de Pasqua, ja que us podreu menjar la mona tant a la Pineda de Sidamon com a la Serra de Mollerussa. A banda, des de la Pineda veurem unes precioses vistes de les planures del Pla d'Urgell i del Segrià. Una bona opció si us agrada el turisme rural i teniu ganes de fer una petita excursió. Premeu ací per a més informació.

 Camí de Fondarella a Sidamon

 La Pineda de Sidamon

Pantà de Sidamon

5. CASTELL-ESTAÓ - BORDA DE BENET - SERRAT DE L'AIRE - ERMITA DE SANTA BÀRBARA D'ANTIST
Ruta no circular que uneix la localitat de Castell-Estaó, enclavada a la Vall Fosca, i l'ermita de santa Bàrbara de la veïna Antist. En ella podreu gaudir d'uns paisatges preciosos i plens de la flora i la fauna típiques pallareses. Això sí, pareu especial atenció a revisar la previsió i les condicions meteorològiques. Premeu ací per a més informació: la trobareu al final de l'article enllançat. 

Mapa de la ruta

 Camí del serrat de l'Aire

 Vista de la localitat d'Aguiró

 Serrat de l'Aire

Senda cap a l'ermita de santa Bàrbara d'Antist

Calaix d'interior: el crim d'Anglesola

Aquesta setmana, Setmana Santa, publiquem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior, en la qual us relatem la notícia d'un crim que tingué lloc a la localitat d'Anglesola, a la comarca de l'Urgell, el Dijous Sant (14 d'abril) de l'any 1892.

Església d'Anglesola

Molts diaris de l'època se'n feren ressò dels fets, que acabaren amb la mort del prevere Francisco Mestres Martí i de la feligresa Teresa Palou a mans de l'anglesolí Jaume Alsina Palou. El periòdic El Suplemento del 30 d'abril d'aquell 1892 feia la següent descripció de l'assassí:

"El criminal.
Este es Jaime Alsina, convicto y confeso ya, según nos dicen; tiene 39 años, es casado, natural de Anglesola, fue carabinero hasta hace poco tiempo, pero no vivía en su pueblo natal de Anglesola. Llegó hace dos días desde Gerona o Barcelona donde vivía a Tárrega, que dista cinco kilómetros de Anglesola; y dejóse ver poco en esta villa (...).

Antecedentes del criminal.
Sabe leer y escribir y hasta tiene algunos cursos de latinidad. Su madre era religiosísima; y amonestaba y predicaba sin cesar a su hijo. Este era muy blasfemo, trataba mal a su madre, golpeándola, pegándola y contestando a sus amonestaciones con amenazas de acabar con ella y con el cura que le aconsejaba que le corrigiera. Y esos rencores que hace diez años estaban enterrados, pues murió hace diez años, han sido, dicen, el único móvil de este horroroso crimen". 

El Independiente de Girona, del 22 d'abril, donava més dades: "Es un hombre robusto, de estatura regular, moreno, con bigote negro, de carácter irascible y violento, pues ya estuvo procesado el año 1879 por delito de lesiones, habiendo extinguido condena de cuatro meses de arresto (...) Está casado en Torrox, provincia de Málaga, y según parece allá pensaba dirigirse".

Carrer Major d'Anglesola

Tot i ser un crim premeditat, Jaume no va acabar amb la vida de qui era el seu objectiu, el confessor de sa mare, mossèn Francisco Bosch, ja que aquest estava malalt i no va poder anar als actes religiosos d'aquell fatídic dia, cosa que el va salvar. "Ardiendo en deseos de dar un espectáculo horrible a su pueblo, y de matar algún cura" diu El Suplemento "se precipitó sobre el primer sacerdote que le vino a mano. Es un salvaje, es un clerófobo". 

Aquest primer sacerdot, com hem dit, fou el prevere Francisco Mestres Martí, "entregado por completo a los estudios físico-matemáticos. De carácter tan inofensivo, tan suave, de trato tan dulce (...) Ha sido diez y seis años profesor de física y química" a la càtedra de matemàtiques del seminari de Solsona. Havia nascut a Guimerà, a la mateixa comarca, el 26 de setembre de 1837, en una família de llarga tradició farmacèutica, professió que va heretar el seu germà menut, Josep. Son pare fou l'apotecari Anton Mestres Ramon (06/01/1808 - 27/08/1884), natural de Vilagrassa, i sa mare Josepa Martí Guitart (+ 05/05/1874), natural de Cervera. La seua germana Francesca va tindre també vocació religiosa i va morir al desaparegut Convent de Dominiques de Barcelona l'any 1888.

Devot de la Mare de Déu de Lurdes, va impulsar la construcció d'una església en honor d'aquesta advocació mariana a Anglesola que, malauradament, no ha arribat fins als nostres dies. Havia estudiat al seminari de Solsona, on se'l va ordenar l'any 1862, i també era músic i poeta.

De l'altra víctima, Teresa Palou, no tenim més detalls.

Lloc on estigué l'església de Lurdes d'Anglesola

Tornant al relat fet per El Suplemento, la relació dels fets va ser la següent:

"Al volver la procesión al templo, el presbítero D. Francisco Mestres que dirigiendo un coro de jóvenes iba a la cabeza de aquélla se arrodilló ante un crucifijo de talla colocado al pie del Monumento. De pronto se vio a un enmascarado arrojarse sobre dicho sacerdote y de un tiro de revólver derribarlo junto al Crucifijo, ponerle un pie sobre el pecho y descargarle una serie de machetazos, algunos de los cuales o la mayor parte tocaban en un madero, que allí es costumbre poner al pie de la imagen del Santo Cristo, para que no resbale. El señor cura-párroco doctor D. Luciano Sala, se acercó al asesino para ver lo que sucedía, y éste, sin volver la espalda, le disparó un tiro que mató a una mujer. En seguida el asesino se levantó, disparó dos tiros más, abrióse paso a través de la gente con el revólver en una mano, y en la otra un machete, saliendo a la calle por una puerta lateral. 
Todo esto pasó como una exhalación, en brevísimo tiempo, y sin que nadie se diera cuenta de lo que pasaba. 
La procesión iba todavía penetrando en el templo; la guardia civil estaba apercibida fuera de él, frente a la puerta principal; y el ruido y la confusión que produce siempre la entrada de las procesiones, los gritos y llanto de mujeres, todo el mundo preguntándose qué pasa, ver cruzar el templo al asesino armado con su revólver y machete, en ademán de matar a todo el que le detuviera; al pie de la imagen del Santo Cristo colocado en el suelo para adoración de los fieles, contemplar a un sacerdote bañado en sangre, el terror pintado en todos los semblantes, era un espectáculo tan horroroso, según nos cuentan testigos presenciales, que el mismo terror y el mismo horror heló la voz y la energía de aquel pueblo consternado. Más que la aparición de un criminal, parecía una visión diabólica, la reproducción de una escena de la tragedia del Gólgota". 

Croquis de l'església d'Anglesola publicat al diari La Vanguardia el 27 de setembre de 1892

Teresa Palou va morir a l'acte. Tanmateix, i a pesar de la brutalitat de l'atac que descriu el periodista, Francisco Mestres va quedar malferit i, agonitzant, va faltar el dia 22. Jaume va aconseguir fugir per la qual cosa "hizo que el viernes por la mañana (Divendres Sant) se levantara el somatén en todos los pueblos de aquella parte de Urgel y la Segarra, por donde podía haberse dirigido, capturándole en el mismo día en el término de Montornés el somatén de dicho pueblo con la Guardia Civil de Ciutadilla" (El Independiente, 22/04/1892). El detingut fou portat a Tàrrega i d'allà a Anglesola, on la Guàrdia Civil evità que se'l linxara. Finalment, la seua destinació va ser la presó de la capital de la Segarra, Cervera.

Postal antiga de la plaça de santa Anna d'Anglesola

El judici per l'anomenat a la premsa de l'època "crimen de Anglesola" va començar el dimarts 27 de setembre de 1892 a l'Audiència de Lleida. Els magistrats del Tribunal foren en Manuel de la Sala (President), en Manuel Ibáñez i en Vidal López. El fiscal imputà a Jaume Alsina els delictes d'assassinat, d'homicidi i de lesions, per la qual cosa demanava la pena de mort per assassinat, vint anys de presó per homicidi, i vora tres anys de presó per lesions. 

La defensa, encapçalada per l'advocat i poeta Magín Morera Galícia (Lleida, 1853-1927), més tard membre de la Lliga Regionalista i diputat al Congrés a Madrid, va seguir l'estratègia de presentar a l'acusat com un boig, ja que els fets eren irrefutables. Per això el seu testimoni metge va assegurar que Alsina tenia "locura parcial". En canvi, els metges de l'altra part dictaminaren la bona salut mental del reu.   

Després d'un breu judici, els magistrats trobaren culpable d'assassinat a Jaume Alsina i, en conseqüència, va ser condemnat a mort. Ja ho deien els periodistes de l'època: "Lo único notable en los debates judiciales han sido los dictámenes periciales de los médicos" ja que la resta estava més que provat.

Capçalera del diari El Independiente

Tanmateix, finalment la sort va somriure a Alsina i, de nou, ens hem de situar en Setmana Santa, però aquesta vegada en la de 1894. En aquella època, el Rei d'Espanya, en aquest cas, sent menor d'edat el monarca Alfons XIII, la Regent Maria Cristina d'Àustria, tenia la facultat d'indultar reus. Així doncs, el Divendres Sant d'aquell any, en acabar un acte d'adoració de la Creu, el capellà reial li demanà que perdonara la vida als presos condemnats a mort els noms dels quals estaven escrits en uns papers que hi havia damunt d'una safata. "La reina regente, emocionada, ha contestado: - Si; les perdono para que Dios les perdone". 

Entre eixos noms estava el de Jaume Alsina que, d'aquesta manera, burlà una mort segura.

BIBLIOGRAFIA:
ANÒNIM (1892, 22 d'abril). Crimen en un templo. El Independiente, n. 347, p. 1-2.
ANÒMIM (1892, 30 d'abril). El crimen de Anglesola. El Suplemento, n. 57, p. 2-3.
ANÒNIM (1892, 27 de setembre). Asesinato de un sacerdote. La Vanguardia, n. 3.371, p. 1-2.
ANÒNIM (1892, 4 d'octubre). Noticias. El Isleño, n. 11.694, p. 2.
ANÒNIM (1894, 24 de març). Dos indultos. La Vanguardia, n. 3.911, p. 6.
ANÒNIM (1894, 25 de març). Correo de Madrid. El Independiente, n. 35, p. 3.
ANÒNIM (1918, 26 de febrer). Las elecciones del domingo. ABC, n. 4.630, p. 10.
MY HERITAGE. Rev. Francisco Mestres Martí, Preb. Disponible en línia a: https://www.myheritage.es/person-1501480_189477682_189477682/rev-francisco-mestres-marti-preb#!info Consulta: 16 de març de 2016.

El vocabulari de la natura: QUADRA

Hui incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, es tracta del mot "quadra". D'entre les múltiples accepcions que té, ací anem a parlar de la referida a "porció de terra que es rega en un determinat dia de la setmana", tal com la defineix el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).

Regadiu a un camp ubicat vora el camí de Miralcamp a Mollerussa, al Pla d'Urgell.

L'extensió del significat d'aquesta paraula com a "estable de cavalls o de muls" (Diccionari de la Llengua Catalana - DIEC) o, en menor mesura, "rodalia, tros extens de terra compost de diferents peces que pertanyen o han pertangut a un mateix senyor" (DCVB), ha esborrat l'ús que esmentàvem a l'inici de la majoria de les comarques de regadiu de les nostres terres. Per tant, tot i que és un element molt freqüent en la toponímia dels pobles valencians i catalans, quasi mai aquests topònims fan referència a l'accepció que ens ocupa. 

Així doncs quan, per exemple, trobem a la toponímia de la ciutat de Castelló (Plana Alta) denominacions com la Quadra de Ros o la Quadra de la Salera, ací el seu significat remet a "tros extens de terra..." i no al cas que ens ocupa. De la mateixa manera, en parlar de la Quadra de Baiarri de Benifaió (Ribera Alta) ens referim a un "estable de cavalls...".

Camp de tarongers, un dels conreus de regadiu més habituals al País Valencià 
i també a certes zones de Catalunya.

El DCVB esmenta un terreny de la localitat de la Selva del Camp (Baix Camp) anomenat Quadra del Dijous, perquè era regat eixe dia de la setmana. També a la localitat d'Artesa (Plana Baixa), la partida de l'Horta es dividia en diverses quadres, segons en quin jorn eren regades. 

Agricultura de regadiu

Finalment, pel que fa a la seua etimologia, quadra deriva del llatí quadra, "figura quadrada" (DCVB).

REFERÈNCIES:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

El Palau d'Anglesola - El Poal - Masia del Francès - El Palau d'Anglesola

Aquesta setmana vos presentem una nova ruta de senderisme per les planures de la comarca del Pla d'Urgell. En aquesta ocasió visitem les localitats del Palau d'Anglesola i del Poal.

Camps a la partida de la Creueta, al límit entre Poal i Palau.

La ruta comença a la cruïlla entre els carrers de Lleida, de Balmes i d'Orient del Palau d'Anglesola. Des d'aquest punt eixim en direcció oest per a anar a trobar el carrer d'Urgell i, més endavant, cap al nord, l'avinguda de Sant Roc. En arribar a la plaça de Catalunya, girem a mà esquerra cap a l'avinguda del Poal. 

Avinguda de sant Roc, als afores del nucli urbà de Palau

En arribar a la capella de Santa Llúcia, sobre la qual podeu obtindre més informació en l'enllaç http://www.plaurgell.cat/serveis/institut-destudis-comarcals-del-pla-durgell/patrimoni-arquitectonic-religios-palau.pdf, i al cementeri, continuem per la dreta, tot incorporant-nos al camí de Palau al Poal. Travessem el canal auxiliar d'Urgell i, sense desviar-nos en cap moment, deixant a la nostra dreta les partides de l'Escabarat i de la Creueta, i a l'esquerra la de la Travessera, fem cap al poble del Poal. 

 Capella de santa Llúcia de Palau

 Camí de Palau a Poal

 Camps de conreu a la partida de l'Escarabat

 Canal Auxiliar d'Urgell

El poble de Poal vist des dels seus afores

Entrem al Poal pel carrer del Migdia i, en arribar a l'encreuament d'aquest amb l'avinguda de Catalunya, tombem per aquesta a mà dreta per a eixir novament del nucli urbà i tornar cap a Palau. 

 L'avinguda de Catalunya a Poal

Camps de conreu a los Quadrats de Poal

Passem a tocar dels Tossals i de la masia del Francès, travessem el riu Corb i girem a la dreta, per a avançar cap al sud per un camí de terra, entre camps. Sense abandonar-lo en cap moment, veiem com a poc a poc el nucli de Palau es va apropant a nosaltres. Únicament ens queda retornar al punt d'eixida per a ficar el punt i final a l'excursió.

 Masia del Francès, junt a los Tossals de Poal

 Camí

 Vista llunyana de Palau

Antiga estació de tren de Palau i sèquia tercera del Canal d'Urgell

A continuació vos deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc! Gaudiu-la!