El vocabulari de la natura: BROM

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta de brom, utilitzada al Pallars per a referir-se a un <<núvol negrós, molt atapeït>>, definició recollida al Diccionari Català-Valencià-Balear. Segons aquest diccionari, brom és una masculinització de la paraula broma. Aquesta deriva del llatí brūma, <<vent d'hivern>>. 

Brom sobre un cim de la Vall Fosca, vist des de Beranui.

Amb el significat pallarès el mot sols està recollit al Gran Diccionari de la Llengua Catalana. En canvi, ni el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) en fan esment. 


Altre significat d'aquesta paraula també conegut al Pallars s'emmarca en l'expressió fer brom, amb el significat d'estar ennuvolat. Aquesta sí que està recollida pel DIEC i pel DNV, però amb la forma estar brom


Aquell dia feia brom a Beranui

REFERÈNCIES:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://www.diccionari.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

L'Alcúdia de Veo - Les Eres - Los Olivares - Xinquer - El Ventisquero - El Finestral - Coll de la Nevera - Nevera d'Espadà - L'Alcúdia de Veo

Aquesta setmana vos presentem una nova ruta pel terme municipal de l'Alcúdia de Veo, en plena serra d'Espadà, tot i que ens clavarem breument al terme de l'Algímia d'Almonesir per tal de visitar la Nevera d'Espadà, també dita de l'Algímia.

El poble abandonat de Xinquer, una de les parades d'aquesta ruta

La ruta s'inicia a l'entrada per carretera de l'Alcúdia de Veo des de Veo (CV-223). Ací agafem la CV-215 en direcció al frontó de la localitat, tot deixant el poble i el riu Veo a la nostra esquerra. En arribar al frontó, tombem a l'esquerra i creuem el riu. De seguida tornem a girar a l'esquerra i ens endinsem en el nucli urbà de l'Alcúdia.

El riu de Veo, al seu pas per l'Alcúdia de Veo, cap del municipi

Pugem a la dreta per un carrer estret i costerut, passem per davant de l'Ajuntament del poble i ascendim pel carrer de la Fuente fins a deixar darrere nostre les últimes cases construïdes sobre les antigues eres. Ara caminem per una pista des d'on podem veure perfectament el Calvari del poble, abandonat des de fa temps. 

Calvari de l'Alcúdia de Veo

Aquesta pista, envoltada de camps de conreu, va paral·lela a la carretera CV-215 però uns metres per sobre d'ella. Des d'ací tenim unes bones vistes de les altures de la Penya Negra i de la Penya Parda. Finalment eixim a la carretera novament per la banda baixa de la Huerta Seca.

 Vista de la Penya Parda

Oliveres vora la pista

Ara girem a mà dreta com si tornàrem cap a l'Alcúdia. De seguida ens apareixerà a mà esquerra una altra pista amb el rètol "Camino de Jinquer" (pista). L'agafem. Travessem la partida de los Olivares, que encara fa honor al seu nom, i ens endinsem en, per una banda, el paratge de la Penya Parda i, per l'altra, la Hoya Vieja, separades pel riu de Veo (https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Veo).

Los Olivares

Nius d'ametralladora en el cim d'un tossal

Finalment, allà lluny comencem a veure ja la cova de la Loma, junt a l'Alt de Pedralba, i el castell de Xinquer. Uns minuts més tard, ens desviem a la dreta per una pista més estreta i baixem cap al riu de Veo. Davant nostre apareix Xinquer, a sobre d'un xicotet turó. 

Boca de la cova de la Loma

Vista del castell de Xinquer

Xinquer i el seu castell


Tornem sobre les nostres passes per a agafar de nou la pista de Xinquer. Per a reincorporar-nos a ella agafem una sendeta empinada a mà dreta. Anem en direcció cap a l'Algímia i Matet. Veiem la part posterior del castell de Xinquer i escoltem també lladrar els gossos d'una caseta propera.

El castell de Xinquer per la banda de darrere

Poc més endavant, en un lloc on a mà dreta veurem uns abrics en el vessant de la muntanya, en la Solana de Xinquer, hi ha un encreuament de pistes. Per error nosaltres continuem recte en direcció al Ventisquero, just per baix del cim de la Ràpita, que ens queda a l'esquerra. Ens adonem de l'error però decidim continuar i provar sort a veure on fem cap. A mà dreta continua acompanyant-nos el riu de Veo i també a eixa banda veiem un corral en ruïnes. Els camps de conreu ens fan pensar que no anem a cap indret sense eixida. Poc més endavant hi ha una revolta amb una nova bifurcació. Estem ben a prop del naixement del riu Veo, a tocar de la font del Baladre i de la font de la Solana, i també relativament a prop de Matet. Però com no estem segurs que la pista per on anem arribe fins als Cuatro Caminos, decidim desfer les nostres petjades i tornar fins a la bifurcació de pistes d'on havíem observat uns abrics. 

 Abrics en el vessant de la muntanya

Corral en ruïnes

Tornats allà agafem l'altra pista i comencem a pujar per sota del Finestral. Tornem a veure Xinquer als nostres peus, i el seu castell. També passem per una caseta en ruïnes i un abellar que sembla abandonat, i gaudim d'unes bones vistes de las Dos Tetas, escenari de cruents enfrontaments durant la darrera Guerra Civil Espanyola (http://www.senderosconhistoria.com/senderos/posicion-de-resistencia-cotas-850-las-tetas/). 

Caseta en ruïnes

Las Dos Tetas

Ens aproximem al cim del Puntal del Gordo però la pista ens allunya en direcció al Corral del Torres. Veiem el desviament per a pujar cap a la Ràpita però l'ignorem i continuem per la pista fins a eixir al coll de la Nevera, novament a la carretera CV-215. Creuem i visitem breument la Nevera d'Espadà (http://www.algimiadealmonacid.es/ca/content/arquitectura-del-agua-sus-rutas).

 Corral de Torres

Nevera d'Espadà

A partir d'ací, la tornada, per a no fer la ruta més llarga, la fem per la mateixa carretera. En total són uns quatre quilòmetres entre conreus, sureres i asfalt fins a aplegar a l'Alcúdia de Veo, on donem per acabada la ruta.

Vista del corral del Rey des de la CV-215

Ací vos deixem l'enllaç a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10347946 Què la gaudiu! :)

Fires a l'Alcalatén

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb els vídeo-resums de dues fires relacionades amb el medi rural, el medi ambient i el desenvolupament sostenible que van tindre lloc el cap de setmana del 31 d'octubre i 1 de novembre a la comarca de l'Alcalatén.

Mapa de la comarca de l'Alcalatén

A la localitat d'Atzeneta del Maestrat, les escoles velles acolliren el passat 31 d'octubre la I Fira d'Energies Renovables. Amb activitats diverses com xarrades o tallers, va comptar amb la presentació del projecte IN2RURAL, així com de la cooperativa SOM ENERGIA. En la mostra, organitzada per la Universitat Jaume I, el programa Erasmus +, i l'Ajuntament del municipi, també participà l'equip d'educació ambiental del mas de Noguera, de Caudiel, i l'enginyer municipal de l'Ajuntament de Serra (Camp de Túria). Ací vos deixem l'enllaç amb el resum en vídeo de la jornada: https://youtu.be/-cqi2uve43g.


Per la seua banda, la població de Vistabella del Maestrat va celebrar el diumenge dia 1 la seua VII Fira d'oficis tradicionals. Els vistabellins decoraren les seues cases amb ferramentes, utensilis i objectes antics, així com també mostraren els oficis de l'antigor. La música, la va ficar la Rondalla del poble. Si voleu veure com es va desenvolupar la jornada, ací vos deixem el vídeo-resum i amb ell tanquem la publicació d'aquesta setmana al bloc: https://youtu.be/f6QEgCfhFa0.


El vocabulari de la natura: QUINTANA

Hui afegim una nova paraula al nostre vocabulari de la natura i ho fem amb el terme quintana, paraula que en la llengua popular té múltiples accepcions però que la llengua normativa únicament la defineix com un "camp, pastura, vora un mas o un poblat" (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans / DIEC). Aquest significat coincideix amb el conegut arreu del País Valencià, el Baix Ebre, la Plana de Vic i el Moianès, d'acord amb la distribució geogràfica del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).

Ubicació de la partida de les Quintanes respecte al nucli urbà d'Almiserà (la Safor).

Etimològicament deriva del llatí quintāna, de quintus, cinquè (DCVB). El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) la fa vindre de quintanus, "de cinc en cinc". Aquesta etimologia es podria explicar a través d'una de les accepcions recollides al GDLC: "terra conreada després de cinc anys d'haver estat rompuda". També la vinculen amb el número cinc a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), on vol dir: "mesura de terra equivalent a cinc mujades" (DCVB).

Quintana de Baix i Quintana de Dalt envoltant el Trull, 
al terme de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental).

També en l'àmbit de la natura, a Es Llombards (Mallorca) es diu quintana a una herba que naix a les vores dels camins i per les terres no llaurades (DCVB). Per altra banda, Quintana és un cognom molt repartit arreu de Catalunya, el País Valencià i les Balears (DCVB).

REFERÈNCIES
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://www.diccionari.cat

GENERALITAT VALENCIANA. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val/

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat