Mollerussa - La Serra - Miralcamp - Pantà de la Basseta - Tossal de l'Infern - Miralcamp - Mollerussa

Aquesta setmana vos presentem una nova ruta senderista per la comarca del Pla d'Urgell. Amb eixida des de la capital, Mollerussa, visitarem el Pantà de la Basseta, al terme de Miralcamp, i el Tossal de l'Infern, al de Torregrossa. Tradicionalment aquest cim, amb els seus 301 m.s.n.m., ha estat considerat com el més elevat de la contornada. No obstant això, no és el més alt. Lo Tossal, al terme de Barbens, el supera per 45 metres.

Vista de Mollerussa des del camí de Sidamon a Miralcamp

La ruta s'inicia a la Plaça de la Masia de Mollerussa. Des d'ací agafem el Carrer d'Igor Flórez i tombem a mà esquerra per l'Avinguda del Canal. Avancem per aquesta via fins a arribar a la Carretera de Miralcamp. Ens incorporem a ella, a mà esquerra. Finalment fem cap a una rotonda amb una benzineria. Ací, girem a la dreta cap a la Ronda de Ponent, que es correspon amb el Camí d'Arbeca a Fondarella. A la rotonda següent, tombem a mà esquerra per la LV-2001, deixant a mà dreta els Negrals. 

Encreuament entre la Carretera de Miralcamp i el Camí d'Arbeca a Fondarella (Ronda de Ponent)

Caminem per una via paral·lela a la carretera per a vianants i bicicletes fins a aplegar al desviament cap a la Serra. L'agafem i arribem al Parc Municipal de la Serra. Una vegada el deixem enrere i abans de pujar cap al Pla de la Serra, girem a l'esquerra pel Camí de Sidamon a Miralcamp, creuem per la LV-2001 i ens incorporem al Camí de Torregrossa a Miralcamp.

Observant la natura, vora la carretera LV-2001

Parc de la Serra

Camí de Sidamon a Miralcamp

Arribem al nucli urbà de Miralcamp, pel Carrer de la Pau. Continuem pel Carrer de les Flors, per la Plaça de Catalunya i pel Passeig Bellavista, fins que eixim del poble. Entrem a lo Pla en direcció al Pantà de la Basseta. 

Lo Pla

 Pantà de la Basseta

Placa commemorativa de la inauguració del Pantà de la Basseta

El deixem a mà esquerra i tombem cap a la dreta, vorejant un pinar. Des d'ací gaudirem d'una bona vista del Tossal de l'Infern, el lloc cap al qual ens adrecem. Baixem del pinar i, de seguida, girem a l'esquerra per un camí de terra que divideix els termes de Miralcamp i Torregrossa. Davant nostre, apareix el Tossal de l'Infern. Comencem a pujar i, de seguida, arribem al cim. El Tossal forma part dels anomenats Tossals de Torregrossa, unes xicotetes llomes que destaquen lleument sobre el paisatge pla de la depressió central catalana, i que estan declarades espai natural. 

 Pinar

El Tossal de l'Infern vist des d'un extrem de Lo Pla

 El Tossal de l'Infern

Vista des del Tossal de l'Infern. A l'esquerra, nucli urbà de Torregrossa

Si vos pica la curiositat sobre l'empremta de l'infern i del dimoni en la geografia i costums catalans, heu de llegir El diable és català, un acurat recull de la presència del diable a Catalunya, obra de Sylvia Lagarda-Mata.

Fet aquest apunt, ara se'n tornem cap al terme de Miralcamp en direcció, novament, al Pantà de la Basseta. Abans d'aplegar-hi, però, girem a mà dreta cap a los Colls. Finalment eixim a la Carretera L-200. La seguim fins al nucli urbà de Miralcamp. 

Camí cap a Los Colls. Deixem a l'esquerra el Pantà de la Basseta

Conreus a Los Colls


Entrada a Miralcamp

Creuem el poble i anem a buscar el Camí de Miralcamp a Mollerussa. Ens incorporem a ell, apleguem al nucli de Mollerussa, anem fins a la Plaça de la Masia i ací donem per acabada la ruta.

Vista de Miralcamp en el tram final de la ruta

A continuació teniu l'enllaç de la ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10013958 Esperem que la gaudiu!

Calaix d'interior: I... va caure un raig

Hui publiquem una nova entrega de la sèrie Calaix d'interior i, en aquesta ocasió, parlem de la comarca de l'Alt Millars, concretament de les localitats de Sucaina (pel lloc dels fets) i de Ludiente (pels implicats). 

Vista general de Ludiente

Tot va ocórrer l'any 1930 en la zona de la Parreta, a prop dels límits dels termes de Sucaina i Aranyuel. 

Localització de la Parreta

El 25 de juny d'aquell any els lludientins Manuel Flor Andreu, de 42 anys, María Flor Chiva, de 16, i Tadeo Flor Mor, de 5, estaven al mig del camp quan els va sorprendre una forta tempesta. Ràpidament van córrer a buscar refugi al mas més pròxim, el de la Parreta. A dins de l'habitatge estaven els masovers Joaquín Mor Gallén i Regina Mor Chiva. 

Mas de la Parreta (o la Parreta Pequeña), lloc on van ocórrer els fets

Malauradament per a ells, no els va donar temps d'entrar al refugi i, tot just quan hi eren a la porta, els caigué un raig que els fulminà. Després d'uns instants de confusió, Joaquín i Regina van eixir a fora per a auxiliar els ferits. Per Manuel i per Tadeo no van poder fer res: van morir a l'instant. En canvi, Maria continuava viva. Després d'una estona sense reaccionar, la pogueren reanimar.

Vista de Sucaina
Font: http://info.zucaina.net @infozucaina

Per fets com aquests i per la nostra pròpia seguretat cal que, hui en dia, nosaltres, en eixir a la muntanya, ens informem correctament de l'oratge i, en cas de tempestes, més val que ens quedem a casa. Però si ens sobta alguna al mig d'una caminada i no podem tornar enrere, hem de fer saber com actuar. Heus ací aquests consells del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya: http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_naturals/tempestes_electriques/.

REFERÈNCIES
ANÒNIM (1930, 26 de juny). Dos muertos por un rayo. ABC, n.8580, p.28.
ANÒNIM (1930, 26 de juny). Dos muertos por un rayo. La Opinión, n.1973, p.3.
ANÒNIM (1930, 28 de juny). Dos muertos por un rayo en Zucaina. El Pueblo, n.13174, p.3

El vocabulari de la natura: REREVERA

Hui vos presentem una nova paraula de la sèrie El vocabulari de la natura, molt adequada per a aquesta època de l'any. Es tracta d'un mot originari de l'Empordà: rerevera.


Recollida al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és sinònima de tardor. En canvi, al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) no apareix.

La selva d'Irati a la rerevera 

El GDLC que el seu procés de formació és similar al del mot primavera. Així doncs, el DCVB explica que primavera deriva del llatí vulgar prima vere. D'aquesta manera, rerevera derivaria del llatí retro vere. 

REFERÈNCIES:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://www.diccionari.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

Onda - La Baronia - Mas de Pere - Pla de la Barca - Onda

Hui vos presentem una nova ruta per Onda, a la comarca de la Plana Baixa. En aquesta ocasió transitem per camins quasi sempre d'asfalt, entre casetes, urbanitzacions, basses, pous i alguna ramaderia de bous braus. Són les terres del nord del terme municipal, en general poc visitades pels senderistes, que solen preferir les costeres del Montí o de Marimon als plans de la Baronia o del Pla de la Barca.

Construcció enrunada a Benabar. Al fons, el Montí.

La ruta s'inicia a l'Avinguda de la Constitució, d'Onda, junt al carrer de Sanchis Guarner. Eixim en direcció nord pel camí de la Baronia, i creuem el barranc de Beniparrell. A l'encreuament següent, tombem a mà dreta i, a continuació, a mà esquerra per a incorporar-nos al camí vell d'Onda a l'Alcora. El seguim. 

 Camí de la Baronia

Camí Vell d'Onda a l'Alcora. Al fons, la muntanya de la Talaia.

Només passar el barranc del Salvador, girem a la dreta i continuem cap a Farons. Passem pel Pou del Negre i, poc més endavant, fem cap a la Bassa reguladora del canal de la Cota 220. 

 Barranc del Salvador

 Vista de Farons

 Bassa reguladora del canal de la Cota 220

Vista de la Serra d'Espadà des de la Bassa

En aquest punt ens incorporem a la carretera del Sitjar. Continuem per ella fins que ens apareix a mà esquerra el camí de Xorva. L'agafem durant uns metres però de seguida l'abandonem per a seguir, a l'esquerra, el recorregut del Canal de la Cota 220. No tardarem en veure la ramaderia de bous "Mas de Pere", que deixarem a mà esquerra. 

 Carretera del Sitjar

Camí de Xorva

Sense abandonar en cap moment el traçat del canal, després d'una estona, creuem un pontet i ens topetem una intersecció. Girem a mà esquerra i en uns minuts fem cap a la CV-191. Ara estem al Pla de la Barca.

Encreuament on abandonem el canal de la Cota 220

Una vegada a la carretera, intentem creuar-la cap a la partida de la Pica però el camí és particular, així que decidim caminar per l'asfalt fins a aplegar al camí dels Carboners, el qual veurem a mà esquerra. Ens incorporem a ell i avancem junt al llit del Barranc del Salvador. 

 Carretera CV-191, al Pla de la Barca

Camí dels Carboners

Un poc més endavant, girem a la dreta pel camí de la Baronia. Ens incorporem a ell i fem de nou cap al camí vell d'Onda a l'Alcora. Després de creuar novament el barranc de Beniparrell i d'observar un xicotet aqüeducte sobre ell, arribem a l'Avinguda de la Constitució, punt i final de la ruta.

 Camí de la Baronia

Barranc de Beniparrell. Al fons, un xicotet aqüeducte

El Penyagolosa vist des de l'Avinguda de la Constitució. A la dreta, Farons

Ací vos deixem l'enllaç a la ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9762663 Esperem que la gaudiu!