Calaix d'interior: un alcalde assassinat

Aquesta setmana vos presentem una nova història extreta del nostre Calaix d'interior. Es tracta d'un crim i, en aquesta ocasió, l'assassinat és l'alcalde de la localitat almillarenca d'Argelita. 

Argelita, al mapa de l'Institut Nacional Geogràfic de l'Estat Espanyol

L'any 1859 era alcalde de la localitat en Juan Soriano i sota la seua jurisdicció tenia unes sis-centes cinquanta persones. Concretament l'any 1857 hi havien 629 habitants al poble, distribuïts en 172 habitatges, i el 1860, 655 en 177. 

Vista d'Argelita

Però poc va durar en el càrrec. Acabava de prendre possessió de la batlia argeletana quan el matí del 17 de juny d'eixe any va ser assassinat "bàrbarament", tal com ho qualifica el corresponsal del diari La Iberia. De les circumstàncies del crim, res conta la premsa de l'època. 
De seguida, la Guàrdia Civil de Llucena va iniciar les investigacions per tal de detindre l'autor o autors d'aquesta mort. El dia 29 ja havien estat capturats per les autoritats, però alguna cosa que desconeixem degué passar ja que tot apunta a que foren lliberats.

Segell de l'Ajuntament d'Argelita, any 1876
Font: Portal d'Arxius Espanyols

Temps després, el 7 maig de 1860, el diari La correspondencia de España dóna la notícia de la detenció de set hòmens veïns d'Argelita acusats de l'assassinat de l'alcalde Juan Soriano. Finalment, la xifra s'elevà a nou. Eren en Joaquín Hernández i Placencia, en Macario Fos i Solanes (de malnom, Macario de la Circuncisión), en Joaquín Julián i Adelantado, en Manel Ibáñez i Bernat, en José Bou i Escrig, en José Martí i Gayece, en Vicente Bernat i Cotolí, en Antonio Serrano i Sierra, i en José Pitarch i Nebot. Van ser jutjats aquell mateix any i la condemna fou la següent: 

- AUTORS MATERIALS DE L'ASSASSINAT - Pena de mort:
En Joaquín Hernández i Placencia
En Macario Fos i Solanes

- CÒMPLICES - Cadena perpètua:
En Joaquín Julián i Adelantado
En Manel Ibáñez i Bernat

- CÒMPLICES - Setze anys de presó:
En José Bou i Escrig
En José Martí i Gayece
En Vicente Bernat i Cotolí
En Antonio Serrano i Sierra
En José Pitarch Nebot

Els condemnats suplicaren a l'Audiència de València que revisara la sentència. Aquesta vista es va obrir el divendres 12 d'abril de 1861. Però no se'ls va concedir clemència, així que els dos sentenciats a mort foren executats el dimecres 15 de maig d'aquell any a Llucena, cap del partit judicial d'Argelita. Desconeixem quina va ser la sort dels hòmens restants.

Segell de l'Alcaldia d'Argelita, any 1876
Font: Portal d'Arxius Espanyols

*ARGELITA. Municipi de la comarca de l'Alt Millars, País Valencià, amb una població de 96 habitants (2013). Del seu nucli urbà cal destacar la Torre Redona (segle XIII), ubicada a la Plaça de l'Església, i que formava part de l'estructura defensiva del palau d'Abu Zayt, darrer valí almohade de la taifa de València, qui es va convertir al cristianisme, adoptà el nom de Vicent Bellvís i morí a Argelita. També són importants la Torre Quadrada (segle XIII), que formà part del mateix palau; i l'Església de Santa Anna (de primeries del segle XVIII). En el seu terme municipal, en el límit amb Lludient, s'emplaça el Castell de la Mola Bou Negre, d'origen musulmà. 

FONTS:

ANÒNIM (1859, 22 de juny). Provincias, a La Iberia, n.1526, p.3.

ANÒNIM (1859, 29 de juny). Noticias generales, a La Época, n.3133, p.3.

ANÒMIM (1860, 7 de maig). Tercera edición, a La correspondencia de España, n.609, p.3. 

ANÒNIM (1861, 15 d'abril). Edición de la mañana, a La correspondencia de España, n.944, p.1.

ANÒNIM (1861, 11 de maig). Noticias de España, a Correspondencia de la Charanga, n.10, p.3.

INE. Alteraciones de los municipios en los censos de población desde 1842: Argelita. Disponible en línia en: http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do;jsessionid=9F46C9041202FDE689AF78A4A3C4F41E.intercensal01?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=argelita&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n Consulta: 25 d'abril de 2015.

INE. Cifras oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de enero de 2013: Argelita. Disponible en línia en: http://www.ine.es/jaxi/tabla.do Consulta: 25 d'abril de 2015.

VIQUIPÈDIA. Abu Zeyt. Disponible en línia en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Abu-Zayd Consulta: 26 d'abril de 2015.

WIKIPEDIA. Argelita. Disponible en línia en: http://es.wikipedia.org/wiki/Argelita Consulta: 27 d'abril de 2015.


Vall d'Hebron - Sant Genís dels Agudells - Pedrera del Montbau - Font de la Cabra - Sant Cebrià i Santa Justina d'Horta - La Meca - La Rabassada

Hui vos presentem una nova ruta per terres catalanes. En aquesta ocasió, caminem per la Serra de Collserola, dins del terme municipal de Barcelona. Es tracta d'una excursió que, tot i tindre una durada de poc menys de 6,5 quilòmetres, combina asfalt, pistes forestals i sendes ben tapades. La dividim en tres parts: la primera i la tercera són fàcils, però la segona presenta algunes dificultats, sobretot pel que fa a l'orientació. 

Vista de Barcelona des de la Carretera de la Rabassada

La ruta s'inicia junt a l'eixida "Avinguda del Jordà" de la parada de metro Vall d'Hebron (L3 / L5). Des d'allà prenem aquesta avinguda, en direcció oest, i comencem a pujar. 

Avinguda del Jordà, al barri de Sant Genís dels Agudells

Finalment, al nostre davant veiem l'Església Parroquial de Sant Genís dels Agudells. El temple actual és de la segona meitat del segle XVI i el campanar fou remodelat al segle XVII, encara que la seua fundació es remunta probablement al segle X. A la façana hi ha una pedra gravada amb un peix, símbol cristià molt antic i que podria ser senyal que al lloc s'alçà algun temple paleocristià. Després de fer un xicotet tomb per la seua part inferior, continuem en direcció nord pel carrer de Natzaret. 

 Accés a la rectoria de Sant Genís dels Agudells

Campanar de l'Església Parroquial de Sant Genís dels Agudells

Quan s'acaba aquest carrer, a mà esquerra agafem un camí pavimentat en els seus primers metres. De seguida arribem a la Pedrera del Montbau, la qual ha estat acondicionada com a zona d'esplai. D'ella es va extraure granit, principalment durant les dècades del 1950 i 1960.

Pedrera del Montbau

Continuem el camí i sense desviar-nos en cap moment d'ell arribem a la Font de la Cabra, que naix a la vora del Torrent d'en Genaret. Es tracta d'un senzill tub d'on ix una miqueta d'aigua. 

 Camí cap a la Font de la Cabra

 Vista llunyana del Palau de les Heures (segle XIX)

Font de la Cabra, junt al Torrent d'en Genaret

Fem cas dels senyals que hi trobem allà mateix i mamprenem el camí cap a l'Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina d'Horta. La trobem amagada entre unes barraques mig abandonades. El temple actual és del segle XIX, però ací va haver-ne un almenys des del segle XII. Si sou intrèpids, apropeu-vos: un enorme gos solt vos farà fugir. Sembla que aquest indret va ser visitat per Sant Francesc d'Assís, Sant Ignasi de Loiola i Sant Francesc Xavier. També va acollir un monestir de mínims al segle XV.

Ermita de Sant Cebrià i Santa Justina d'Horta

Deixem enrere Sant Cebrià i continuem el camí. Arribem a un encreuament i ací s'acaba la part fàcil del recorregut. Prenem la indicació: Can Carlets - Font de la Meca - Turó de Valldaura. Caminem per una pista poc trepitjada (anomenada Camí de Sant Cebrià), i es nota. Anem reseguint el Torrent d'en Duran, també dit de Can Barret. Finalment arribem a una casa mig enrunada, però habitada. No hi ha senyals i és fàcil perdre's perquè al nostre davant s'obrin dos caminets. El de la dreta (recte) s'endinsa en el Torrent. El de l'esquerra, amb uns quants escalonets, és el correcte. 

Pista anomenada "Camí de Sant Cebrià" i que s'endinsa cap a la Meca i el Torrent d'en Duran (o de Can Barret)

Comencem a pujar per una senda ben tancada i empinada, que transcorre per la zona coneguda com "La Meca", i és complicat avançar ràpid. De sobte, al mig del bosc, ens trobem amb unes altres ruïnes, però aquestes pareix que no estan habitades. També hi veiem allà les despulles mortals d'algun animal. Continuem la pujada, i ara la senda s'obri i es tanca de manera constant. Finalment, eixim a una pista i s'acaben les dificultats. Seguim fins a arribar a la Carretera de la Rabassada.

Senda per la Meca

Ruïnes al mig del bosc


 Pista

Carretera de la Rabassada

Agafem la carretera en direcció Barcelona fins que ens trobem amb el senyal "Itineraris del Montbau - Pedrera del Montbau - Barri del Montbau". Baixem per la pista i després de passar el Dipòsit d'Aigües Sant Genís 2, agafem una senda a mà dreta que ens abocarà al barri de Sant Genís dels Agudells. El recorrem i passem ara per la part alta de la seua Església Parroquial. 


Senda cap a Sant Genís dels Agudells. Al fons, el Tibidabo

Des d'allà anem a buscar novament l'Avinguda del Jordà per a retornar a l'estació de metro i donar per acabada la ruta.
Ací vos deixem l'enllaç a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9891641 Esperem que la gaudiu :)

Masos de Llucena

Aquesta setmana vos presentem una ruta de vora catorze quilòmetres pel terme municipal de Llucena, a l'Alcalatén. Amb ella ens estrenem fent rutes per aquesta població i també per la seua comarca, ja que únicament l'havíem trepitjat durant la pujada al Penyagolosa.

Panoràmica de la Lloma Juanito. Just al davant, el Penyagolosa

La ruta s'inicia davant de l'edifici de la Guàrdia Civil de Llucena. Des d'allà comencem a pujar de manera pronunciada seguint el traçat de la carretera CV-190 en direcció a Cortes i no l'abandonem fins el desviament cap a la carretera d'Argelita (CV-193), cap a l'esquerra. Prenem aquest desviament i continuem la nostra ascensió cap al Collet de Ferrís.

 Desviament cap a la carretera d'Argelita (CV-193)

Aqüeducte sobre el Barranc del Batlle

Passem per una fàbrica de ceràmica, i després de deixar-la enrere veiem uns senyals informatius a la dreta de la carretera. Ja estem al Collet de Ferrís. En aquest punt prenem el camí del Soliguer (Soligué), marcat amb senyals blaus i blancs, que puja per sobre les eres de la fàbrica. Poc més endavant, tombem a mà esquerra i no tardem a canviar el sentit de la nostra marxa. El camí es descobreix, deixem enrere el bosquet i marxem per un tallat paral·lel a la carretera CV-193, però uns quants metres per damunt d'ella. 

 Senyals informatius al Collet de Ferrís

 Camí del Soliguer

Vistes des del Camí del Soliguer

Finalment ens tornem a endinsar en un altre bosquet, que ens abocarà al vessant oest d'una muntanya de l'extrem de la Serra de l'Alcora. Des de les altures ja veiem al fons el Mas d'Andreu de Baix. 

Vista del Mas d'Andreu de Baix 

Comencem a descendir per la Solana d'Andreu, creuem el Barranc del Salt del Cavall, i fem cap al Mas d'Andreu de Baix. Hi han dos camins ara. Un va per baix i un altre, tancat amb una cadena, creua la masada pel mig. El camí senyalitzat va per baix, però un gos ens barra el pas i és impossible tirar per allà. Així doncs, passem per la cadena, creuem el mas i eixim novament al camí senyalitzat. Al creuar-lo veiem que a una de les cases diu "Mas d'Encarna". Ho hem comprovat i als serveis cartogràfics sempre apareix com a Mas d'Andreu de Baix. Per tant, l'anomenem així. Amb tota seguretat, la denominació "Mas d'Encarna" és recent.

 Mas d'Andreu de Baix

Punt on ens retrobem amb la senda senyalitzada

Comencem una curta pujada i arribem a un lloc més o menys pla que podria haver sigut una era, amb algunes construccions enrunades, però no ho sabem cert. Continuem i no tardem en arribar a la Caseta de Camanyes. En aquest punt la senda està molt tapada i les herbes ens arriben fins als genolls.

Caseta de Camanyes

Senda

Deixem enrere l'indret i continuem pujant. Poc més endavant ens apareix un encreuament. Girem a mà esquerra en direcció a la Font de l'Esqueix. Pràcticament de seguida hi ha un altre desviament per a anar a visitar la Font del Mas d'Andreu. No l'agafem i continuem recte.

 Desviament cap a l'esquerra

Vista d'Onda durant la pujada 

Finalment, fem cim i prompte ens trobem amb el Mas de la Lloma Juanito. Ací la senda es fa ampla i es converteix en pista de terra.

 Mas de la Lloma Juanito

Corró de pedra al Mas de la Lloma Juanito

Creuem la masada i avancem cap al nord per una plana solitària i desolada. Estem a la Lloma, com l'anomena el servei cartogràfic valencià. L'estatal li diu la Lloma del Rei. I la gent del bloc senderista "xgoterris", l'anomena Lloma Juanito per les indicacions d'uns caçadors amb els quals coincidiren al paratge. Just davant nostre el Penyagolosa s'alça imponent. Si ens fixem, a mà esquerra, veurem el Corral del Soliguer.

La Lloma Juanito. Al fons, el Penyagolosa

Corral del Soliguer

Fem cap a un encreuament. La pista continua cap a l'esquerra. Nosaltres, però, tombem a la dreta, just pel nord del Mas de Sevilla. Primer és pista, però de seguida es converteix en senda. A l'encreuament següent girem a l'esquerra i comencem a baixar abruptament cap al Barranc del Salt del Cavall. En acabar el descens, arribem a una pista. Continuem cap a l'esquerra i de seguida veiem la Font de l'Esqueix, vora el barranc.

 Desviament cap a l'esquerra

Senda descendent cap al Barranc del Salt del Cavall

Després de pegar un parell de glopets d'aigua fresca, mamprenem el camí ascendent per la pista. Quan acabem la pujada, estem a un encreuament. La senda senyalitzada continua a mà dreta. Nosaltres, però, l'abandonem i girem cap a l'esquerra per pista. A banda i banda ens tanca un bosc. No tardem massa en arribar al Mas de l'Hostalet.

 Pista

Mas de l'Hostalet

El deixem enrere i continuem per la pista. Travessem la Lloma del Farro i comencem a baixar en direcció a la carretera CV-190. Avancem cap a l'oest i des d'ací veiem perfectament el Mas del Mosquerí, a dalt, i la Venta Decorosso, a baix.

El Penyagolosa des de la Lloma del Farro

Vista del Mas del Mosquerí

Arribem a la CV-190, en el punt on s'ubica la Venta Marieta, antigament anomenada Venta de Foios. No gaire lluny d'ací hi ha una torre ibèrica. Prenem la carretera cap a la dreta, en direcció descendent cap a Llucena. Uns metres més endavant, en l'anomenada Revolta de la Creu, reprenem la senda amb el PR i el seguim en direcció a la Font de la Roqueta.

Venta Marieta 

Vista del Mas de Rodrigo des de la CV-190

Al principi la senda està un poc malament, però després va millorant. Ara caminem per sota de la Llometa i de la Foia del Mas del Coc. Passem per la font i continuem cap al Mas del Coc. Abans, però, haurem d'atravessar el Barranc del Batlle.

Llit del Barranc del Batlle, a l'altura del Mas del Coc

Mas del Coc

Travessem el Mas del Coc i continuem cap a la Casa de Nelo Faves. La deixem enrere i no tardem en eixir novament a la CV-190, on abandonarem el PR, de moment.

Casa de Nelo Faves

A la nostra esquerra queda el Pla de la Fustera, amb el mas homònim que veurem des de la carretera. Anem baixant per ella, passem per la fàbrica d'embotits de Flor de Villahermosa (Polígon Industrial del Pla de la Fustera), deixem a mà esquerra la Caseta del Cucanyo i agafem novament el PR per a baixar ja cap a Llucena.

Mas del Pla de la Fustera

Caseta del Cucanyo

Llucena des dels Pixaors

Passem pel mig de la Casa de Joano i travessant el Prat i la urbanització la Saera arribem al nucli urbà de la localitat. Ara únicament ens queda tornar al nostre punt d'inici per a donar per acabada la ruta.

Nucli urbà de Llucena

Ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9966968 Esperem que la gaudiu!