Calaix d'interior: notícies del període municipal de Castell-Estaó

Hui vos presentem una nova edició de Calaix d'interior. En aquesta ocasió hem volgut recollir en una única publicació els esments que hem topetat sobre Castell-Estaó, de l'època en la qual formava municipi independent (1812-1847).

Vista de Castell-Estaó

Castell-Estaó és una localitat integrada en l'actualitat dins del terme municipal de la Torre de Capdella, a la Vall Fosca, en la comarca del Pallars Jussà. Segons l'IDESCAT, compta amb 11 habitants censats (2014), els quals són coneguts popularment amb el malnom de salta-roquetes. Castell-Estaó és l'ortografia oficial, però als documents que hem consultat apareix escrit de diverses maneres: Castellestaho, Castellestao, Castell estao, Castell-Estaó o Castell d'Estaó.
El seu nom resulta de la unió de la paraula castell amb estaó, derivat del llatí statio "lloc de parada". No obstant això, l'etimologia popular té la seua explicació pròpia per a l'origen del nom. Conten que els que anaven cap al poble mai no l'acabaven de trobar i quan passaven per les localitats de la zona preguntaven: Castell, està on? A partir d'açò, està on s'hauria simplificat a estaó, tot quedant Castell-Estaó. 

Portal de migdia, a Castell-Estaó

Amb la instauració de la Constitució Espanyola de 1812, Castell, com popularment és conegut el poble a la Vall Fosca, constituí ajuntament propi, fins que l'any 1847 va ser suprimit, ja que no hi havia la suficient població com per a mantindre'l. Va ser aleshores quan les seues terres s'integraren al terme municipal de la Pobleta de Bellveí i s'acabà la seua breu història com a municipi. Molts anys després, el 1970, el terme de la Pobleta es va incorporar al de la Torre de Capdella, cap de l'actual municipi on es troba integrat Castell.

Una altra vista del nucli poblacional

La primera menció de l'època municipal de Castell-Estaó que hem localizat es remunta a l'any 1814, i és del segon volum del llibre Diccionario Geográfico Universal, en la seua setena edició, obra d'Antonio Vegas.

<<Castellestaho, lugar de Cataluña, corregimiento de Talarn>>.

(Vegas, 1814: 111)

Nou anys més tard, el 1823, Juan Antonio Golobardas, a la seua obra Cataluña en la mano, ens dóna pràcticament les mateixes dades i aporta que el titular del senyoriu del lloc és el Marqués de la Manresana, per aquelles dates José Ramón de Pinós-Santcliment y Copons (+1830).

Portada del llibre "Cataluña en la mano"

Poc després, el 1824, topetem un nou esment al llibre Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña, escrit per Vicente de Frígola. Descriu el poble com a lugar sotmés a un senyoriu secular i sota la jurisdicció eclesiàstica de la Seu d'Urgell. S'hi registren tres veïns. 

Vista pintoresca de Castell-Estaó

Només dos anys després es publica la primera descripció completa de Castell-Estaó, a càrrec de Sebastián Miñano, al llibre Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal. 

<< L.S. de España, provincia de Cataluña, corregimiento de Talarn, obispado de Seo de Urgel. A.O., 3 vecinos, 15 habitantes, 1 parroquia. Sit. en terreno montañoso. Conf. por el E. con Pauls y Gramanet, por el S. con Antist, y por el N. con Oveig. Produce centeno. Dist. 47 horas de Barcelona y 8 de Talarn. Contr. 629 rs. 16 mrs.>>. 

(Miñano, 1826: 57)

Senyal d'entrada a Castell-Estaó

En 1833, al llibre Nueva dirección de cartas por orden alfabético para el Principado de Cataluña, Vicente Ballesteros comenta que el poble està a quatre hores i mitja de la Pobla de Segur. El més curiós d'aquesta cita és que empra una doble denominació per a Castell-Estaó (grafiat per aquest autor Castell estao): també l'anomena Castell de la Mola. Amb tota seguretat, aquest autor s'està referint a la Mola de Castell, un antic molí reconvertit ara en explotació ramadera ubicat a prop de la Plana de Mont-ròs, en l'encreuament de la pista que puja cap a Castell-Estaó i Antist.

Església de Sant Pere, cementeri del poble i palmera

En 1844, Fermín Caballero, al llibre Manual geográfico-administrativo de la monarquía española, cita a Castellestao com a poble integrant del partit judicial de Sort. El mateix fa en 1845 Francisco de Paula Mellado, al llibre España geográfica, histórica, estadística y pintoresca, i el 1847 Tomàs Bertran al Itinerario descriptivo de Cataluña.

La descripció més detallada del poble ens la dóna Pascual Madoz a la seua famosa obra Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, al volum VI, de l'any 1847. Justament fou per eixes dates quan Castell s'integrà al terme de la Pobleta de Bellveí. 

<<Lugar con solo alcalde nombrado por los vecinos en la provincia de Lérida (24 horas), partido judicial de Sort (7), audiencia territorial y capitanía general de Cataluña (Barcelona 45), diócesis de Urgel (18), oficialato de Tremp. Situado sobre un pequeño monte entre N. y E., al cual combaten los vientos de esta misma dirección. El clima frío, produce catarrales y pulmonías. Tiene 3 casas, e iglesia aneja de la parroquia de Antist, cuyo cura la sirve. Confina el término N. Obeix; E. Gramanet; S. Antist, y O. Aguiró. Se encuentran en él varias fuentes naturales de aguas abundantes y de buena calidad. El terreno parte montuoso, y parte llano en general, es de mediana calidad; pero las tierras de cultivo son flojas: se encuentran en él algunos prados naturales de yerbas de buena calidad y pastos escelentes para toda clase de ganados. También se hallan montes poblados de robles, avellanos, bojes y matas bajas. Los caminos en mediano estado dirigen a Obeix, Antist y la Mola; y la correspondencia la recibe en el mismo lugar los miércoles y los sábados y sale los mismos días. Producción: trigo inferior, centeno, buenas patatas, judías y alguna fruta. Se cría ganado lanar y un poco de vacuno, siendo preferido el primero. Hay caza de abundantes perdices, algunos conejos y liebres. Industria: Un molino harinero. Población: 4 vecinos 25 almas Capital Imponible: 8.757 rs. Contribución: el 14,28% de esta riqueza. Presupuesto municipal: 80 rs. que se cubren por reparto vecinal>>.

(Madoz, 1847: 103)

Precisament el mateix Madoz, al volum tretzè d'aquesta mateixa obra (1849), ja inclou Castell-Estaó al terme de la Pobleta de Bellveí, acabant així la breu municipalitat del poble.

Segell de Castell-Estaó (any 1876)

Font: Portal d'Arxius Espanyols

BIBLIOGRAFIA:

AGUILAR, Asdrúbal (2004). La Constitución de Cádiz de 1812. Caracas: Universidad Católica Andrés Bello.

ALCOVER i MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net Consulta: 3 de juny de 2015.

BALLESTEROS, Vicente (1833). Nueva dirección de cartas por orden alfabético para el Principado de Cataluña. Barcelona: Llibreria de Manuel Saurí.

BERTRAN, Tomàs (1847). Itinerario descriptivo de Cataluña. Barcelona: Impremta d'Oliveres.

BOFARULL, Manuel (2002). Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània Edicions.

CABALLERO, Fermín (1844). Manual geográfico-administrativo de la monarquía española. Madrid: Impremta d'Antonio Yenes.

DE FRÍGOLA, Vicente (1824). Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña. Barcelona: Impremta de la Vídua i Fills d'Antonio Brusi. 

GOLOBARDAS, Juan Antonio (1823). Cataluña en la mano. Barcelona: Impremta dels Germans Torras.

IDESCAT. Nomenclator estadístic d'entitats de població de Catalunya (a 01-01-2014): la Torre de Cabdella. Disponible en línia a: http://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=252271 Consulta: 4 de juny de 2015.

MADOZ, Pascual (1847). Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, volum VI. Madrid.

MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, volum XIII. Madrid.

MELLADO, Francisco de Paula (1845). España geográfica, histórica, estadística y pintoresca. Madrid: Mellado Editor.

MIÑANO, Sebastián (1826). Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal. Madrid: Impremta de Pierart-Peralta.

VEGAS, Antonio (1814). Diccionario Geográfico Universal, Volum II, Segona Edició. Madrid: Francisco Martínez Dávila, impresor de cambra de S.M.

VIQUIPÈDIA. Castell-Estaó. Disponible en línia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell-estaó Consulta: 1 de juny de 2015.

WIKIPEDIA. Marquesado de la Manresana. Disponible en línia: http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_la_Manresana Consulta: 2 de juny de 2015.