El vocabulari de la natura: TOMELLO

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una nova paraula per al nostre particular Vocabulari de la Natura. Hui presentem el mot tomello que, segons la definició del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, vol dir: <<mata (Thymus vulgaris) de fins a trenta centímetres, de fulles molt estretes i de flors blanques o de color de rosa, que creix per gran part de l'àmbit mediterrani, i és molt utilitzada com a planta medicinal, aromàtica i culinària>>. Tal vegada aquesta definició i el nom científic vos recorde al timó, o al timonet, o a la farigola. Tot són noms per a referir-se al mateix vegetal, i tomello és un altre sinònim menys conegut.


D'entrada pot semblar que tomello és un calc del castellà tomillo, que és com els nostres veïns de l'oest es refereixen a aquesta mata. Però Alcover i Moll, al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), fan vindre la paraula del llatí thymus, que els mossàrabs valencians haurien transformat en tomello. Així doncs, timó, timonet i tomello comparteixen origen llatí. Farigola, per la seua banda, té un origen discutit. Concretant encara més, el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, fa derivar tomello del llatí vulgar thumellu, que tenia l'origen en thymus i aquest del grec thýmos.

Tomello és un mot exclusiu del País Valencià. Novament Alcover i Moll el registren a Alzira, Alginet, Riba-roja, el Maestrat, València, ... . D'acord amb el Carles Segura, és l'única forma coneguda per a referir-se a aquesta mata en la comarca del Baix Vinalopó, mentre que a l'Alacantí conviu amb timonet i friula (un altre sinònim. Aquest, però, no el recull el DNV. El trobem al DCVB com a variant dialectal de farigola a la zona d'Altea i d'Alacant).  


Tomello està acceptat pel DNV de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i també registrat al DCVB d'Alcover i Moll, i al Diccionari de la Llengua Valenciana de la secessionista i sense capacitat normativa Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. 
En canvi, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans no la recull. Únicament accepta tomell, una variant formal de tomello amb la pèrdua de la -o final. Aquesta variant també la trobem al DCVB, però no al DNV.

FONTS:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. http://www.diccionari.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
SEGURA, Carles (2003). Una cruïlla lingüística: caracterización del parlar del Baix Vinalopó. Alacant: Universitat d'Alacant.

Fondarella - Sidamon - Pineda de Sidamon - Pantà de Sidamon - La Serra - Mollerussa - Fondarella

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una nova ruta senderista per les terres del Pla d'Urgell. Es tracta d'una circular amb inici i final a la localitat de Fondarella i que trepitja, a més a més, els termes municipals de Sidamon i de Mollerussa. Passem també molt a prop de les terres del terme de Torregrossa.

Mirant des de Fondarella cap a Miralcamp

La ruta s'inicia al camí de Mollerussa, molt a prop de les vies del tren. Des d'allà creuem la LV-3321 i enfilem pel carrer de les Flors, de Fondarella. Quan apleguem al seu final, prenem el carrer de les Eres. De seguida, tombem a mà esquerra pel carrer Rubina i tot seguit a la dreta pel carrer de Foment. Un poc més endavant, a l'esquerra ens incorporem al carrer de Ponent. A través d'aquesta via abandonem el nucli urbà de Fondarella i ens endinsem en el camí de Sidamon. 

 Carrer a Fondarella

 Senyal al Camí de Fondarella a Sidamon

Paisatge hivernal al Camí de Fondarella a Sidamon

Vista llunyana de Sidamon

Sense abandonar-lo i fent cas dels senyals que ens topetem arribem al canal auxiliar d'Urgell. Girem a mà esquerra seguint el canal, travessem les vies del tren i no tardem en arribar al nucli de Sidamon. 

Creuem la N-II i ens trobem amb més senyals. Prenem la direcció cap al Pantà de Sidamon.
Deixem a la nostra dreta Sidamon i tombem a l'esquerra cap a la partida de Los Setsams, en direcció a la Pineda. La deixem enrere i continuem recte. 

 Vista de Bell-lloc des de la Pineda de Sidamon

Pineda de Sidamon

Ens trobem amb una explotació de terra abandonada i just una miqueta més endavant apleguem al Pantà de Sidamon. 

Pantà de Sidamon

Continuem el camí en direcció a Lo Pla, on es troben les instal·lacions de l'Aeròdrom de Mollerussa, i des d'allà baixem a la Serra, des d'on ens enfilem a la LV-2001 la qual ens porta fins quasi dins de Mollerussa. 

La Serra

Arribem al camí de Fondarella a Arbeca (carretera) i tirem a mà esquerra. Finalment, creuem la N-II i fem cap a Fondarella de nou, on donem per finalitzada la ruta.

Parada de bus on finalitzem el recorregut

Ací vos deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8532880 Gaudiu-la! 

Calaix d'interior: un penjat sota les aigües

Aquesta setmana vos presentem una nova entrega de Calaix d'interior, en la qual, novament, vos relatarem un crim que tingué lloc a primeries del segle XX.

Si repassem l'actual mapa municipal del País Valencià no vorem cap poble anomenat Camps d'Arenós (en castellà i oficialment, Campos de Arenoso. I d'ara endavant, Campos). Però la veritat és que fins no fa massa anys va haver-ne un que, víctima del progrés i dels nous temps, va morir engolit per les aigües de l'embassament d'Arenós l'any 1977. La mateixa sort va tindre la Rambla Alta, un nucli que pertanyia a la veïna localitat de la Pobla d'Arenós (en castella i oficialment, Puebla de Arenoso. I d'ara endavant, la Puebla) i que també va acabar sota el Millars. 

Postal de Campos (dècada 1960-1970) 

Els fets que vos anem a contar ocorreguérem, precisament, en aquest darrer nucli, però es culminaren al terme municipal del primer.
Un matí de primeries de setembre de 1912, sent ecònom de Campos Mossén Manuel Vercher i Perpinyà, aparegué, a la partida del Puntal Gordo de la localitat, el cadàver de Joaquín Navarro Ventura, veí de la Rambla Alta, de 60 anys d'edat. La notícia va córrer com la pòlvora per la contrada altmillarenca i va commoure els pobles de Campos i de la Puebla. 
El mort estava penjat d'una olivera i, per això, en un primer moment, es va pensar que havia estat un suïcidi. Però les investigacions de la Guàrdia Civil van traure a la llum evidències que apuntaven a que allò havia estat un assassinat. A més a més, l'autòpsia ho va corroborar. 

Senyal d'entrada a Campos
Font: Grup de Facebook "Campos de Arenoso"

En un veïnat tan xicotet, naturalment, tothom es coneixia i, de seguida, les sospites van recaure sobre l'esposa, Filomena Jarque Navarro, de 56 anys d'edat, i la seua fillastra, Maria Nebot Jarque, de 18. Les autoritats ordenaren detindre-les i van ser sotmeses a un interrogatori. Finalment, confessaren ser les autores de la mort de Joaquín. 
Segons aquesta declaració, el mataren la nit del 5 al 6 de setembre i, aprofitant l'empara de la foscor, carregaren amb el cos del mort fins al Puntal Gordo de Campos, on el van penjar i on, dies més tard, seria trobat.

La premsa de l'època, a través dels principals diaris de València, se'n féu ressò d'aquests fets.

Retall del diari republicà "El Pueblo" de 10/09/1912

Si desconeixieu l'existència de Campos i ara vos ha entrat la curiositat, o en voleu saber més d'aquest poble, teniu al vostre abast a Youtube un reportatge filmat el 1977 durant l'evacuació de la localitat, amb testimonis dels veïns. Ací vos el deixem:


Reportatge "Campos jamás morirá" (1977)

*CAMPOS DE ARENOSO. Antic municipi de la comarca de l'Alt Millars, País Valencià. L'any 1977 el seu nucli va ser inundat per les aigües de l'embassament d'Arenós. El terme va ser agregat al de Montanejos. 

*RAMBLA ALTA. Antic nucli poblacional del municipi de Puebla de Arenoso, comarca de l'Alt Millars, País Valencià. L'any 1977 va ser inundat per les aigües de l'embassament d'Arenós. 

FONTS:
ANÒNIM (1912, 10 de setembre). Mujeres que matan. El Pueblo, n.7362, p.3
ANÒNIM (1912, 10 de setembre). Crimen. La Correspondencia de Valencia, n.15460, p.3
ARMENGOT (1912, 10 de setembre). Hombre muerto por su mujer y su hijastra - Ocultando el crimen. Las Provincias, n.16875, p.2.
SABATER, Antonio. Preveres, frares i monges fills de Carcaixent (segle XIX). Disponible en línia: http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=219 Consulta: 12 de febrer de 2015.

Aín - Font de la Basseta - Font de Sant Ambròs - Font de la Caritat

Si hi ha un poble a la Serra d'Espadà que porta el nom de l'aigua gravat a foc al seu DNA és Aín, doncs vol dir "lloc d'aigües" en àrab (amb el permís, clar, de les Fonts de Aiòder). Així que, aprofitant l'herència de l'episodi de pluges del passat mes de març, férem una eixida l'últim dia del mes per a visitar tres de les fonts del seu terme. Vam poder gaudir també de l'aigua que corria pels barrancs i pels camins. Fins i tot, vam haver de estacar-nos fins al genoll en les aigües del barranc de la Caritat perquè havien envaït part del sender.

Aín, el seu castell i les muntanyes espadàniques al fons

La ruta s'inicia a la rotonda d'entrada a Aín per la CV-223. Agafem direcció cap a Eslida per la mateixa carretera. Vora aquesta via, després de la tercera revolta, ens apareix la Cova de la Carretera, una xicoteta cavitat enfonsada per les obres que es feren per a construir la carretera. Per a més informació, visiteu: http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=11

Boca d'entrada a la Cova de la Carretera

Avancem per la CV-223 fins a arribar a un mirador. Just enfront, a la nostra esquerra, arranca el SL-CV 29 en direcció cap a la Font de la Basseta. Només uns metres més endavant arribem a ella i, també, a una calera.

Cartell indicatiu

 Calera

 Panell ceràmic explicatiu del procés d'obtenció de la calç

Entorn de la Font de la Basseta

En aquest punt, la senda gira bruscament cap a l'esquerra i comencem a pujar pel camí del Poüet fins a eixir a una pista. La seguim i, uns metres més endavant, ens incorporem al GR-36 en direcció Aín/Eslida.

Camí del Poüet

Després, a mà esquerra, ens apareix un camí empedrat que prenem i que ens torna a abocar a la pista. Caminem per ella fins a fer cap a la carretera.

Caminet empedrat

Creuem la carretera i baixem entre corrals abandonats, fent ziga-zaga, en direcció a la Font de Sant Ambròs. Arribem a ella després de creuar el Barranc de la Caritat.

 Corrals

Font de Sant Ambròs

Desfem les nostres passes uns pocs metres i agafem el SL-CV 28 en direcció al Barranc del Palomar. Pugem fins al camí de la Mosquera (pista), i anem cap a la dreta. Avancem sense desviar-nos en cap moment i arribem, entre sureres i pins, al Molí de Dalt. Deixem enrere aquesta edificació i continuem cap a la Font i Cova de la Caritat (http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=10).

Font de la Caritat, i cova.

Quan arribem a ella, desfem novament les nostres passes per la pista fins a trobar els senyals de GR a mà esquerra. Ens endinsem per una sendeta que ens porta fins a la Bassa del Mig i el Molí de l'Arc, vorejant en tot moment el Barranc de la Caritat.

Molí de l'Arc

Finalment, ens endinsem al nucli urbà d'Aín, passem per l'Església i per la Font de la Plaça Gimeno Barón, i acabem la ruta.

Carrer d'Aín

Per a acabar, ací teniu l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9226627