Els tres calvaris

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una ruta senderista per tres pobles de la Plana Baixa molt adient per a aquestes dates de Setmana Santa. En ella, fem un triple viacrucis pels calvaris d'Onda, Tales i Artesa. A més a més, visitem l'Ermita de Santa Bàrbera i el Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i Convent de Pares Carmelites del Carme d'Onda.
Com a informació complementària sobre els calvaris d'Onda i d'Artesa, hem inclòs en l'article tres extractes de tres documentals (realitzats entre els anys 2007 i 2008 per l'autor d'aquest text) en els quals es parla dels indrets referits.

Calvari d'Onda vist des del Carrer de l'Escultor Folia

La ruta s'inicia a la Perera d'Onda, al carrer de l'Escultor Folia, en direcció est. Caminem per aquesta via fins que tombem a la dreta per a incorporar-nos al Camí de Santa Caterina. Creuem el riu de Sonella (Anna) pel Pont de Sonella, una construcció del segle XVI, i continuem cap al cementeri. 

Pont de Sonella, del segle XVI. Sobre el Riu de Sonella (Anna)

En arribar al fossar, girem a mà dreta per a incorporar-nos al camí d'Artana. Uns metres més endavant comencem el viacrucis del Calvari d'Onda, en ziga-zaga, mentre pugem la muntanya de Sant Francesc (o del Calvari). 

 Estacions del Calvari d'Onda

Ziga-zaga del viacrucis

Enllaç a un vídeo sobre el Calvari d'Onda, de la sèrie "Racons d'Onda" (any 2007): https://www.youtube.com/watch?v=ObSJ8gwlUmM
Autor: Ismael Chiva

Enllaç a un vídeo sobre el Viacrucis del Divendres Sant a Onda, de la sèrie "Finestra a la ciutat" (any 2008): https://www.youtube.com/watch?v=h6Ad_DlYVRM
Autor: Ismael Chiva

En aplegar al cim, tombem per una pista a mà esquerra que ens torna a portar fins el camí d'Artana. Al següent encreuament, anem cap a la dreta en direcció a la Murtera. Només uns metres més endavant, a l'esquerra ens apareix el Corral del Pataco. Nosaltres continuem pel camí de la dreta que ens condueix cap a la Merlota. 
 Vista del Montí mentre baixàvem de la muntanya de Sant Francesc

 Vista de les ruïnes del Convent de Santa Caterina (segle XV), al cim de Sant Francesc

 Corral del Pataco, porta d'entrada als Quatre Corrals

Vista d'Onda camí de la Merlota

Sense abandonar aquest camí d'asfalt creuem dos barrancs. El primer és el de Montí i el segon, un afluent del primer. Arribem a un encreuament i primer tombem a mà dreta i després a mà esquerra en direcció a l'Ermita de Santa Bàrbera. Avancem uns quants metres i, en el proper encreuament, ens incorporem al camí de l'esquerra. Entre casetes de camp, comencem a pujar. L'asfalt deixa pas a la terra i, finalment, fem cap a la pista que puja a l'Ermita. 

Ribassos

Una vegada a l'Ermita, baixem pel mateix camí i agafem una senda que ens queda a la nostra dreta. En arribar a l'Hort de Lànderer apareix una altra senda a mà esquerra, la prenem i fem cap al SL-CV 106 (direcció Tales) que primer és una pista de terra i després es converteix en senda.

 Vista de l'Ermita de Santa Bàrbera, del segle XVI

Interior de l'Ermita de Santa Bàrbera

Vista d'Artesa des de l'Ermita de Santa Bàrbera

Desemboquem al camí de l'Assut i continuem en direcció Tales. Passem vora el bosc de sureres de l'Artesola i per l'Assut. Finalment, fem cap al nucli urbà d'aquesta població. Pugem pel Passeig de la Serra d'Espadà i per l'Avinguda del Montí. Pel Carrer del Carme arribem fins la part alta del Calvari de Tales (en desús i perdut). 

Bosc de sureres de l'Artesola

 L'Assut d'Artesa

 Estació del Calvari de Tales (segle XVIII-XIX)

Retaule ceràmic d'una estació del Calvari de Tales

Comencem a baixar per, més o menys, el que degué ser el recorregut del Via Crucis fins a fer cap al Carrer de Glòria Agraz. Agafem el Carrer de Sant Joan fins a arribar a la Plaça Major. Davant de l'Església de Sant Joan, girem a l'esquerra i baixem pel Carrer Llarg fins a fer cap a la Font de la Perera i a l'Avinguda de Castelló. 

Font de la Perera, a Tales

Girem a mà dreta i ens reincorporem al Passeig de la Serra d'Espadà. Quan arribem al senyal d'eixida de població de la CV-223, creuem a l'altre costat de carretera. Passem per damunt d'un pont i, a mà esquerra, ens adrecem cap a la urbanització Teuleria. La travessem i, quan la deixem enrere, girem a mà esquerra. De seguida creuem el barranc de la Pedrera i ens endinsem en la partida de la Frontera. Finalment fem cap a la CV-201. 

Anem per la carretera durant uns metres i girem a l'esquerra en direcció cap al Pantà i Xiclà, però abandonem la pista pel primer camí de terra que ens apareix a mà dreta i canviem la direcció cap a Artesa. De la mateixa manera, al primer camí de terra a la dreta tornem a girar (marcat amb senyals SL) i fem cap al Dipòsit d'Aigua d'Onda i d'Artesa. Ací, girem a la dreta novament i comencem a baixar. Ens incorporem, entre antigues pallisses, al Carrer del Calvari d'Artesa. Uns metres més endavant, a l'esquerra, apareix el Calvari d'Artesa (també en desús i perdut). 

Calvari d'Artesa (segle XVIII-XIX)

Retaule ceràmic d'una estació del Calvari d'Artesa


Enllaç a un vídeo sobre el Calvari d'Artesa, de la sèrie "Racons d'Onda" (any 2007):
Autor: Ismael Chiva

Continuem baixant pel Carrer del Calvari i, en arribar a l'Avinguda de la Plana, girem a mà esquerra. La creuem en direcció a la Plaça de Dalt (del Carme) i baixem pel Carrer de l'Aigua fins l'antiga Horta d'Artesa. Pel Carrer de Blasco Ibáñez, ens incorporem al camí del Carme i desemboquem al Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança i Convent de Pares Carmelites del Carme.

El Carme

Continuem pel passeig que uneix aquest indret amb el nucli d'Onda. Arribem a la zona urbana i anem pel Carrer d'Hermínia Lànderer, Avinguda de Roma i Avinguda de Luxemburg (antigament, partida de Miralpeix). Avancem fins arribar pràcticament a les passeres del Riu de Sonella (Anna) i a partir d'ací intentem reconstruir més o menys l'antic camí que les unia amb la Perera d'Onda (abans que s'urbanitzara la zona). Passem pel costat de l'antiga caseta de la Palmera (únicament hi queda la palmera morta) i acabem al carrer de l'Escultor Folia, d'on havíem eixit tres hores abans.

 El Riu de Sonella (Anna), al seu pas per Onda. Vist des de les antigues 
terres de Miralpeix, ara urbanitzades

La Palmera, morta, que identificava la Caseta de la Palmera d'Onda

Per a acabar, ací vos deixem l'enllaç de la ruta a Wikiloc per si voleu veure el track complet: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9208211

Timor, despoblat de la Segarra

Aquesta setmana dediquem el nostre article al despoblat lleidatà de Timor, ubicat al terme municipal de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. La seua imatge ens va sorprendre a una banda de l'autovia A-2, a pocs quilòmetres de Cervera i, només tinguérem ocasió, vam decidir apropar-nos per a visitar el lloc.

 Vista des de Timor


Des de Timor, al fons l'A-2.


Timor, també conegut amb el nom de Torretimor o la Torre de Timor, està situat al cim d'una muntanyeta de poc menys de 600 m.s.n.m., a l'oest del Coll del Carro (615 m.s.n.m), i no massa lluny del nucli habitat de Briançó. A l'altra banda d'autovia paren Sant Pere dels Arquells i Sant Antolí i Vilanova, els dos pobles més grans del terme municipal. De fet, el segon n'és la capital. 


Vista de Timor

Una altra imatge del nucli de Timor

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll, el topònim Timor té el seu origen en el nom de dona Timbor, actualment en desús. Aquest, al seu torn, derivava del germànic Thingburg. De fet, aquest continua emprant-se de cognom en Suècia, per exemple.

Façana a Timor

L'origen del poblament es remunta almenys al segle XI. En plena expansió dels comtats catalans cap a les terres de Ponent i, per a consolidar els territoris conquistats als sarraïns, s'anaren edificant castells i fortaleses. Aquest és el cas que ens ocupa. No obstant, també podria ser que s'haguera aprofitat l'emplaçament d'una edificació musulmana prèviament existent.

Avançant cap a l'interior del nucli

Entrada

Escales interiors

De totes maneres, d'aquella època en queda ben poc i les ruïnes que hui observem corresponen a les edificacions que es construïren als segles XVII i XVIII sobre les originals. El castell es va transformar en un mas aprofitant l'emplaçament i els materials d'aquest. Per sort, a pesar d'açò, s'han conservat algunes xicotetes mostres de la murada original. Va ser en aquella època quan el comte d'Erill es va fer amb la propietat de l'indret.

 Façana enrunada

Espai interior arcat

Perspectiva oposada del mateix espai. A la dreta, un altre accés.


Interior a Timor. A la dreta, una llar de foc. 

Els elements més destacables del que queda en peu de Timor són els tres pous i una xicoteta capella ubicada sota l'edifici.

 Accès a la capella sota terra

Interior de la capella. Les fornícules estan buides. 

La degradació del conjunt ha estat bastant veloç, atés que l'indret va ser abandonat definitivament a la segona meitat del segle XX.

Uns metres a l'est del poble està l'Església de Sant Jaume, obra romànica del segle XII. Junt a ella està el cementeri, els nínxols del qual van ser buidats. Ambdós espais presenten un estat de conservació molt deficient.

Vista de l'Església de Sant Jaume i del cementeri, des del nucli de Timor

La primera notícia d'aquest temple es remunta al segle XI, en aparèixer esmentat a la llista de parròquies del bisbat de Vic. En aquest sentit, va continuar formant part d'aquest bisbat fins a la reorganització episcopal de l'any 1957. Des d'aleshores ha quedat sota la jurisdicció del bisbat de Solsona.  A partir del segle XIV es va fer sufragània de la parròquia de Sant Antolí.

Vista de Timor des del cementeri

FOTOGRAFIES: Meritxell Garralón

REFERÈNCIES:
ALCOVER i MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. Disponible en línia en: http://dcvb.iecat.net
BALLO, Ricard i Montserrat TAÑÁ. Castell de Timor - Ribera d'Ondara / Segarra. Disponible en línia en: http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-timor-ribera-dondara-segarra/ Consulta: 4 de febrer de 2015.
BALLO, Ricard i Montserrat TAÑÁ. Església de Sant Jaume de Timor - Ribera d'Ondara / Segarra. Disponible en línia en: http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-timor-ribera-dondara-segarra/ Consulta: 4 de febrer de 2015.
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA. Ribera d'Ondara: altres indrets del terme. Disponible en línia en: http://www.lasegarra.org/Altres-indrets-del-terme-213.html Consulta: 1 de febrer de 2015.
FOTOS DES DE LA SEGARRA. Torre Timor. Disponible en línia en: http://desdelasegarra.blogspot.com.es/2008/07/torre-timor.html Consulta: 2 de febrer de 2015.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Timor. Disponible en línia en: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066065.xml?kt_subject=ROOT%40ARBRES%40ARBRE%20DE%20TOPONÍMIA%40Euràsia%40Europa%40Estats%20d%27Europa%40Espanya%40Catalunya%40Regions%20de%20Catalunya%40Regió%20de%20Lleida%40la%20Segarra Consulta: 3 de febrer de 2015.
MORA, Antonio. Turó de Timor: mostra de l'abandó de la Segarra infinita. Disponible en línia en: http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html Consulta: 3 de febrer de 2015.
ROSTOLL. Sant Jaume de Timor. Disponible en línia en: http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/655_SJaumeTimor/SJaumeTimor.htm Consulta: 2 de febrer de 2015.
RUMBAU, Montserrat. L'antiga fortalesa de Timor. Disponible en línia en: http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2011/8/22_Lantiga_Fortalesa_de_Timor.html Consulta: 6 de febrer de 2015.
TURULL, Albert. Toponímia de la Segarra: Primera aproximació. Disponible en línia en: http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/08_turull.PDF Consulta: 4 de febrer de 2015.
VIQUIPÈDIA. Timor (Segarra). Disponible en línia en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Timor_(Segarra) Consulta: 5 de febrer de 2015.

El Vocabulari de la Natura: SOPALMA

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una nova edició del nostre Vocabulari de la Natura. I ho fem amb una paraula prou desconeguda i que amb aquest significat només es coneix a terres valencianes. Es tracta de sopalma que, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), significa: <<cavitat poc fonda coberta per una roca que sobreïx>>. 

Sopalma té el seu origen en la paraula sobalma, però per analogia amb palma, tal com diuen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), modificà la -b- per la -p-. Sobalma està formada per dues parts: So- que prové del llatí sub (baix) i -balma que prové del gàlic balma (cova). 
El Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans no recull aquest terme, però l'AVL sí que arreplega tant sopalma com sobalma. Per la seua banda, el DCVB registra només sopalma i l'adscriu geogràficament a l'àrea de Tortosa i al País Valencià en general. Finalment, la institució no normativa RACV també accepta sopalma

Exemple de sopalma al municipi de Monistrol de Calders (comarca del Bages, Catalunya)


FONTS:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
AVL. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
IEC. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
RACV. Diccionari General de la Llengua Valenciana. http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/

Calaix d'interior: els crims del Maciano

Hui traiem del nostre Calaix d'interior una història molt comentada durant dècades a la vila d'Onda. A pesar que va tindre lloc el setembre de 1933, en l'actualitat encara s'escolta en les llargues sobretaules dels dinars i sopars més assenyalats de l'any. És el doble assassinat comés, presumptament, per Salvador, de malnom el Maciano, amb l'ajuda de la seua dona, Dolores, de malnom la Rufa.

Vista panoràmica d'Onda (Carlos Sarthou, abans de 1913)

Salvador Aguilella Canelles, fill de Vicente Aguilella i Dolores Canelles, va nàixer l'any 1888 (d'acord amb l'edat de mort -48- registrada per Huguet i que figura al registre de defuncions) o el 1891 (d'acord amb l'edat de mort -45- registrada a la relació d'assassinats durant la violència republicana a la Causa General) a Onda. De la seua vida en sabem ben poc, però d'ell s'ha dit que tenia un caràcter <<violent>> i que balafiava els diners. Es dedicava al camp, era llaurador. Es va casar amb Dolores Sol Verdià, d'Onda, filla de Joaquín Sol i Carmen Verdià, nascuda l'any 1894 (d'acord amb l'edat de mort -42- registrada per Huguet i que figura al registre de defuncions) o el 1892 (d'acord amb l'edat de mort -44- registrada a la relació d'assassinats durant la violència republicana a la Causa General). Ella era mestressa de casa. Tingueren quatre fills.


Noms manuscrits del matrimoni al seu registre de defunció.
(Font: Portal de Arxius Espanyols)

Ens situem, com dèiem, el setembre del 1933. Concretament la nit del dia 7. La Panderola dormia a l'Estació. El tramviaire, que aquella nit també la passava a Onda, recordaria tota sa vida aquests fets.
Vicente Alejandro Guillamón, periodista i escriptor onder, relata així els funestos esdeveniments, que començaren amb la mort de Dolores Aguilella Sol, la filla major del Maciano, a la casa familiar del carrer de Borriana, a tocar del Portal de València :
<<Els tràgics fets tingueren lloc a Onda (Castelló), el poble on vaig nàixer (...) Una parella tenia pensat casar-se prompte, i el xic havia anat estalviant pesseta a pesseta una quantitat determinada. El pare de la xica, un home amb un caràcter violent de malnom el Maciano li va demanar prestats uns diners. La filla, tanmateix, li va aconsellar al nóvio que no li'ls prestara, perquè mai li'ls tornaria (...) La negativa disgustà tant a l'home que va decidir venjar-se contundentment de la parella.
Una nit, quan la filla estava completament adormida, li disparà al tòs, cosa que la va matar de seguida. Amb l'ajut de la seua dona, de malnom la Rufa, li taponaren el forat de la bala, canviaren els llançols i la funda del coixí, i ho deixaren tot endreçat per a quan s'avisara al metge. Poca estona després, encara molt de matinada, el Maciano isqué de cacera amb el nóvio de la filla, tal com havien quedat la nit anterior.
Caminaren alguns quilòmetres fins a un paratge allunyat del poble, que s'anomena el Palmeral, quasi ja al terme de Vila-real (...)>>. I res més es va saber del jove.
Salvador Guinot Pejó, artesol resident a Elx, conta que el Maciano i la Rufa intentaren convéncer al metge per a que certificara que havia estat una mort natural la de la seua filla Dolores. Però aquest, que s'anomenava en Fernando Vizcarro, es negà i els va dir que no podia fer això.

Des del primer moment, la gent del poble va malparlar i no s'acabaren d'empassar que això de la mort sobtada d'ella i la desaparició d'ell fóra una casualitat del destí.
Els ànims es van exaltar encara més quan el 22 de setembre aparegué el cadàver de Miguel Gavaldà Olucha, el nóvio, dins d'un pou de la partida del Palmeral. En eixe moment, Salvador i Dolores ja havien estat detinguts i la cosa es ficava cada vegada més difícil per a ells: eren els principals sospitosos de les morts de Miguel i Dolores.
La tradició oral que ens ha aplegat diu que l'assassinat de Miguel fou així: estaven caçant ell i Salvador el Maciano al Palmeral, molt a prop de Miralcamp, i aquest li va dir: Miguel! Ahí està el conill! tot assenyalant una fita. Quan el jove es va apropar a mirar li pegà un tir per l'esquena.

Ubicació de la partida del Palmeral al terme d'Onda, vora la carretera CV-20


Titular de la notícia al diari ABC, del 23 de setembre de 1933

El judici es va celebrar a mitjan octubre a Nules i, contra tot pronòstic, el matrimoni va ser exculpat per falta de proves, i se'ls posà en llibertat. Vicente Alejandro explica que açò fou perquè el jutge havia estat alletat per la mateixa persona que alletà al Maciano.
Quan va arribar la notícia a Onda, la vesprada del 16 d'octubre, a les portes de la Fira, la gent es va revoltar. L'alcalde, en José Feliu Aguilella, i un grup d'onders més, baixaren a Castelló per a informar al Governador Civil, el senyor Menor, de la situació. Li demanaren que evitara que el Maciano i la seua dona tornaren a sa casa, perquè era molt possible que el poble aplicara la seua justícia i ocorreguera alguna desgràcia major. Però el Governador respongué que no podia intervindre en l'afer. Al dia següent, centenars de veïns del poble es manifestaren a la capital de la Plana demanant un nou judici.
Titular de la notícia al diari La Vanguardia, del 18 d'octubre de 1933

Tota aquesta pressió va fer que el matrimoni haguera d'anar-se'n d'Onda, a pesar d'haver estat declarat no culpable, tindre plena llibertat i que el mateix Governador els assegurara la seua seguretat.
Quan finalment abandonaren Onda, alguns digueren que se n'havien anat a Barcelona però la seua destinació va ser València. De nou, reproduïm les paraules de Vicente Alejandro:
<<En algun lloc de la capital (València) col·locaren una "paraeta" de llepolies per a xiquets, amb la qual es guanyaven la vida>>. Per la seua banda, Salvador Guinot ens va transmetre que el Maciano i la seua dona tenien una roda boja en una fira d'atraccions.
Però la història no va acabar ací, a pesar que al Diario de Castellón del dissabte 21 d'octubre de 1933 es diga textualment: <<Allunyat el núvol que entelava el clar horitzó, al poble honrat i treballador de la vila de les tres-centes torres coronades pel turbant morisc, apareix la normalitat avalada per les autoritats (...)>>.

Tot i el pas del temps, dins del cap dels onders havia quedat el tràgic crim de Miguel i Dolores. El poble sencer continuava pensant que Salvador i Dolores eren els autors de les morts. I per si la memòria fallava, algú es va inventar una cançó sobre la tragèdia que anava corrent de boca en boca. Hui en dia encara hi han persones que la recorden. La lletra la reproduïm al final de l'article. La música correspon al tango "Tomo y obligo" de l'argentí Carlos Gardel (+ 1935), del qual copiem els primers compasos sota aquestes línies, i que fou part de la banda sonora de la pel·lícula "Las luces de Buenos Aires" del director xilé Aldequi Migliar, estrenada l'any 1931.

Fragment de la melodia tal com la va interpretar la nostra font
(Font: Pascual Molina i Piquer)

Fragment de la melodia original del tango "Tomo y obligo" de Carlos Gardel

A banda de la cançó, també es va popularitzar un romanç anònim, més breu, sobre els fets:

Señores, ¡presten atención!
¡Guarden silencio un momento!
Y veréis que con razón
en Onda están descontentos.

De pensar que de la noche al día
fueron unos criminales
a matar un par de vidas
sin ser de nada criminales.

Todo el pueblo les quería
a los dos asesinados,
y al amanecer del día
fueron a buscar al juzgado.

Cuando vino el señor juez
ordenó al señor doctor
examine usted este ser
que yo buscaré al autor.

Por sospecha retuvieron
a los padres de la asesinada
y a Nules se los llevaron
para ver si declaraban.

Por evitar si podían
que no fueran arrastrados,
por el pueblo que decía:
"si son hay que darles palo".

(Font: Carmen i Dolores Piquer Taurà)

Quasi tres anys més tard, el 18 de juliol de 1936, una part de l'Exèrcit Espanyol va perpetrar un colp d'estat contra el Govern democràticament elegit. En uns dies, la insurrecció militar es va convertir en una Guerra Civil que dividí el territori de l'Estat en dos bàndols. Onda caigué del costat fidel a la República. També ho va fer València, on residien el Masiano i la Rufa.
Durant els primers mesos de la Guerra s'executaren persones de tota classe i estament a un costat i altre de la línia de batalla. Moltes d'aquestes morts foren per revenges i no per motius polítics.

En aquest clima, un grup d'onders (concretament una altra filla supervivent del matrimoni acusà a José Sansano i Germán Martí) se n'anà cap a València a buscar a Salvador i a Dolores i retre comptes amb ells. Els trobaren al seu domicili del carrer dels Soguers del Cap i Casal, al barri del Carme, i els traslladaren forçosament a Onda. Segons l'historiador local Ximo Huguet, citant a Vicent Gabarda, era el 9 d'octubre de 1936. Un dia assenyalat per altres motius a la història del poble.
Degueren entrar pel Portal de València a la Sinagoga. Arribaren en un tres i no res a l'escorxador, ubicat a la Plaça de Sant Vicent, on actualment està el Centre de Formació de Persones Adultes. Una gran quantitat de veïns esperava la comitiva. Les històries orals diuen que fou un esdeveniment amb molt de ressò i que fins i tot els xiquets van anar a contemplar-lo. També baixà gent d'Artesa. Relata Vicente Alejandro que Salvador va ser mort immediatament, sense cap tipus de preàmbul. A Dolores, en canvi, se li va donar l'oportunitat que confessara els fets. Ella va explicar la història amb tots els detalls i, tot seguit, l'escamot allà reunit decidí que també se l'havia d'executar. I així fou.
Els cossos sense vida del matrimoni quedaren allà al terra inerts, hores abans que la turba incendiara a pocs metres del lloc l'Església de l'Assumpció, i acabara de destruir tots els objectes de culte, llibres de l'arxiu i obres d'art que s'havien salvat del saqueig de l'agost.

Fotografia de la Plaça de Sant Vicent, on foren assassinats el Maciano i la seua dona
(Font: Arxiu Fotogràfic de la Caixa Rural d'Onda; Autor: José Aguilella, 1975).

Però la Causa General de Castellón y Provincia, en la peça separada d'Onda, té registrades unes dates un poc diferents a les abans esmentades, encara que contradictòries. Així doncs, recull que la crema de l'Església de l'Assumpció va tindre lloc el 8 d'octubre de 1936. I que la mort del Maciano i de la seua dona, la Rufa, fou el dia 18. Diu textualment que els fets ocorregueren <<al carrer sant Vicent d'aquest poble>> i que el matrimoni va rebre <<moltes ferides al cap i al cos, produïdes per arma de foc>>. S'acusà directament per l'execució a <<Germán Batalla Martí, Pedro Mirallave Sales, Francisco Muñoz Prades, Salvador Guillamón Carceller i altres>>, els quals a data de 14 d'octubre de 1938 estaven desapareguts. No obstant això, no podem saber si ells van ser els vertaders executors o si únicament foren acusats per la seua ideologia política. De totes maneres, Francisco Muñoz (membre de la CNT-FAI), tauleller i casat, va ser afusellat el 30 de maig de 1939 a l'edat de 35 anys; Germán Batalla, tauleller i casat i que a més a més havia sofert un greu accident el 17 de juny de 1913 per una esllavissada de terres en la mina propietat de Bautista Ballester a la partida de les Forques d'Onda, va ser afusellat el 20 de gener de 1941 a l'edat de 44 anys; Salvador Guillamón, a data d'1 de febrer de 1941, estava encarcerat; i Pedro Mirallave, per les mateixes dates, estava en llibertat i vivia a Onda.
Tanmateix, la defunció del matrimoni acabà sent registrada efectivament a data de 9 d'octubre de 1936, però aquest fet es produí l'octubre de 1943. També la filla supervivent assegurà que la detenció va tindre lloc a València el dia 8 i foren executats el dia 9.

Registre manuscrit de les morts del Maciano i la Rufa a la Causa General d'Onda, any 1941, amb l'explicació dels fets, el nom dels principals acusats i la situació d'aquests.
(Font: Portal de Arxius Espanyols)


D'aquesta manera es ficà el punt i final a la història dels crims del Maciano, però van haver de passar anys per a què la gent començara a oblidar-se'n.

LA CANÇÓ DEL MACIANO
Font: Carmen i Dolores Piquer Taurà

Oigan señores, oídme todos,
triste relato les voy a contar:
protagonistas son unos padres
que criminales les hay que llamar.

Han dado muerte a una azucena
y a un buen chico de buen corazón;
es la azucena su propia hija
que quince años contaba de edad.

A las doce de la noche,
cuando durmiendo se hallaba,
y la pobre descansaba
su cuerpecito virginal:
cuando se le acerca el padre
con el instinto de fiera,
y su madre de una hiena
que así se deben llamar.

Eso claro no se ha visto
pero al día siguiente
llorando llamaban a la gente
y se pusieron a contar:
"¡pobrecita se me ha muerto!
¡ha tenido un gran derrame!"
resultando que la infame
nos lo quería ocultar.

Meca es el novio de la azucena,
es un buen chico de buen corazón,
pero el Maciano, horrible de nombrarlo,
le dio cita con mala intención.

De que acudiera con su escopeta
y que a nadie le dijera tal,
pues para darle muerte secreta
le dio la cita en el Palmeral.

Una vez dentro de la finca,
cerca de un horrible pozo, 
le dijo "este es el trozo que escondido debe estar,
el conejo que yo he visto,
alza estos pedruscos
que con la mano 
lo hay que cazar".

Entonces cogió el hacha
y le cortó la cabeza
machacándola entre las piedras
y cuando muerto lo vio:
lo arrojó dentro del pozo
para que nadie lo viera.
Dos crimenes en un día,
el pueblo pide justicia,
la cabeza de los dos.


*ONDA. Municipi de la comarca de la Plana Baixa amb més de 25.000 habitants, situat en terres poblades des d'almenys el temps dels ibers. D'ell cal destacar el Castell que presideix el nucli urbà (diverses èpoques); l'Església de la Sang (s.XIII) amb la sostrada de fusta original mudèjar; l'Església de l'Assumpció (s.XVIII) amb obres de Joan de Joanes o Vicent Macip; l'Ermitori del Salvador (s.XVIII) amb un quadre d'Oliet del segle XIX; la Font de Dins, plaça porxada des d'abans del segle XVI; o l'Ermita de Sant Vicent, del segle XVII amb altar de fusta d'inspiració renaixentista fet el 1792. El seu nucli antic va ser declarat Conjunt històric-artístic i bé d'interés cultural el 1967. La seua tradició taulellera està recollida al Museu del Taulell "Manolo Safont" i té un important Museu de Ciències Naturals camí d'Artesa, junt el Convent dels Pares Carmelites.

REFERÈNCIES:
ALEJANDRO, Vicente. Un caso parecido al de Córdoba de hace 77 años. Disponible en línia: http://movil.religionenlibertad.com/articulo_rel.asp?idarticulo=24759&accion= Consulta: 24 de desembre de 2014.
ANÒNIM (1933, 23 de setembre). De la muerte misteriosa de una muchacha: hallazgo del cadáver del novio. ABC, p.31.
ANÒNIM (1933, 18 d'octubre). Protesta contra un fallo judicial. Las Provincias, p.14.
ANÒNIM (1933, 21 d'octubre). Las Fiestas. Diario de Castellón.
ARXIU HISTÒRIC NACIONAL (1938). Causa General de Castellón y Provincia, pieza separada número 82, término municipal de Onda.
ARXIU HISTÒRIC NACIONAL (1941). Causa General de Castellón de la Plana, número 83, ramo separado de Onda.
CASTELLÓ (1933, 18 d'octubre). En Onda, causa indignación la libertad de un matrimonio acusado de la muerte de su hija. La Vanguardia, p.19.
DIAGO BADENES, Maria. Entrevista realitzada el 25 de juliol de 2007 en l'Església de l'Assumpció d'Onda. Entrevistador: Ismael Chiva.
FILMAFFINITY. Las luces de Buenos Aires. Disponible en línia: http://www.filmaffinity.com/es/film200525.html Consulta: 13 de febrer de 2015.
GABARDA, Vicent (1996). La represión en la retaguardia republicana. País Valenciano, 1936-1939.  València, Ed. Alfons el Magnànim / IVEI.
GUINOT PEJÓ, Salvador. Entrevista telefònica realitzada el 20 de gener de 2015. Entrevistador: Ismael Chiva.
HUGUET, Ximo (2010). Del soroll al silenci: la Guerra Civil a Onda, Onda, Gràfiques Onda.
MOLINA, Pascual. Entrevista realitzada el 25 de desembre de 2014 a Artesa. Entrevistador: Ismael Chiva.
PASCUAL, Antonia. Entrevista realitzada el 25 de desembre de 2014 a Artesa. Entrevistador: Ismael Chiva.
PIQUER, Carmen. Lletra del romanç i de la cançó del Maciano. Documents lliurats el 14 de febrer de 2015.
PIQUER, Dolores. Lletra del romanç i de la cançó del Maciano. Documents lliurats el 14 de febrer de 2015.
YÁÑEZ (1913, 18 de juny). Catástrofe en Onda. El Pueblo, diario republicano de Valencia, n.7744, p.1.

Baixador de Vallvidrera - Vil·la Joana - Font del Canet - Barri del Rectoret - Baixador de Vallvidrera

Hui actualitzem el bloc amb una nova ruta senderista. En aquesta ocasió, ens estrenem a la Serra de Collserola i ho fem amb un tomb per alguns dels paratges que s'amaguen darrere del conegudíssim Tibidabo de Barcelona, i que no es veuen des de la capital de Catalunya.

La ruta s'inicia al costat del Baixador de Vallvidrera, estació de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Per a arribar a ella hem de prendre la línia S1 (Plaça Catalunya - Terrassa) o S2 (Plaça Catalunya - Sabadell Rambla).
Només eixir, veurem ja els senyals indicatius de les diferents rutes que s'inicien en aquest punt. Nosaltres ens adrecem cap a Vil·la Joana. Comencem a pujar per un caminet esglaonat que ens aboca a aquest edifici, que actualment està sent rehabilitat. Cal remarcar que ací va morir l'any 1902 el poeta Mossèn Jacint Verdaguer, un dels més destacats i populars autors de la literatura catalana de finals del segle XIX a Catalunya.
Continuem recte i atravessem el Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola. Ens incorporem ara una pista forestal asfaltada. Poc més endavant girem bruscament a mà esquerra i comencem a pujar pel camí del Salze. De seguida ens apareix l'Escola Xiprer a mà esquerra.
Sense desviar-nos de la pista, ara ja de terra, i fent cas dels senyals dels itineraris del Parc i del GR arribem, després de 2'2 quilòmetres de ruta, a un encreuament. Ens desviem a l'esquerra, seguint els senyals, i comencem una forta ascensió fins a la Font del Canet.
Arribats a aquesta font, tombem pel camí de l'esquerra. Primer baixem però de seguida comença una nova pujada. Si ens girem podrem veure en aquest punt unes bones vistes del Tibidabo.
Apleguem a un encreuament de camins. Nosaltres agafem el que s'adreça cap a la serra d'en Cardona. Uns metres més endavant arribem al punt més elevat del nostre camí. I comencem a baixar, a mà esquerra, per a buscar ja el nucli del Rectoret (Vallvidrera).
A pesar de ser una zona urbanitzada, ens envolten uns paisatges meravellosos. Fins i tot podem gaudir de l'olor a xemeneia típic dels pobles del muntanyam. També ens topetem amb un parell de torres de primeries del segle XX.
Finalment, fem cap de nou a l'estació del Baixador de Vallvidrera, on donem per acabat el nostre camí.

Vos recomanem completament aquesta ruta que, a poca estona ciutat, permet gaudir de verds paisatges com si estiguérem a molts quilòmetres d'una gran urb. A més a més, està prou transitada per caminants, ciclistes i corredors, amb els que podem compartir un temps de companyia.

Ací teniu l'enllaç a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8967727 i, a més a més, algunes fotografies del camí i un vídeo-resum: https://www.youtube.com/watch?v=BDpHgN-7RK8

 Inici de la ruta

 Detall de Vil·la Joana


Fotografia de Mossèn Jacint Verdaguer (any 1886)
(Font: Museu Diocesà de Barcelona)

 Font del Canet

 Vista del Temple del Tibidabo i de la Torre de Comunicacions

Vista

Montserrat des del barri del Rectoret (Vallvidrera)