El vocabulari de la natura: JOVADA

Jovada és el terme que incorporem aquesta setmana al nostre vocabulari de la natura. La definició que arreplega el Diccionari Normatiu Valencià és la següent: <<antiga mesura superficial agrària equivalent en terres valencianes a trenta-sis fanecades, aproximadament tres hectàrees>>.

Aquesta paraula té el seu origen en l'extensió de terra que una parella de bous podia llaurar en un sol dia. Els bous portaven un jou al cap o al coll per a junyir-los, i d'ací jovada. Així doncs, la seua etimologia es remunta al llatí iugu. A terres valencianes, la jovada ha quedat enregistrada en el topònim d'Alcalà de la Jovada, cap del municipi de la Vall d'Alcalà, a la comarca de la Marina Alta.

Fotografia de l'Ajuntament i de l'Església d'Alcalà de la Jovada
(Fotografia de Joanbanjo)

L'ús d'aquesta mesura agrària es remunta a l'època romana. No és uniforme i, segons el territori en el que ens trobem, té unes equivalències o en té unes altres. En el País Valencià, com diu la definició abans esmentada, una jovada s'aproxima a tres hectàrees. No obstant això, a Mallorca, per exemple, en són 11,96. Des del segle XIV no s'empra generalment. Conseqüentment, no es tracta d'una paraula gaire freqüent en la nostra llengua corrent.

Jovada és un terme acceptat tant per l'Institut d'Estudis Catalans com per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. També està recollit al Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll, on se cita un text del Llibre del Repartiment del Regne de València per a exemplificar l'ús d'aquesta paraula en la llengua escrita. Finalment, la RACV inclou el mot en el seu diccionari secessionista.

REFERÈNCIES:
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balearhttp://dcvb.iecat.net
AVL. Diccionari Normatiu Valenciàhttp://www.avl.gva.es/dnv
IEC. Diccionari de la Llengua Catalanahttp://dlc.iec.cat
PÉREZ, Plàcid (2009). De jovades i quarterades. Amidaments i equivalències a partir de la relectura del Llibre del Repartiment de la porció reial de Mallorca (s.XIII) a Estudis d'Història Agrària, n.22, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
POL, Josep Lluís i Daniel RUIZ. Les mesures tradicionals a les Illes Balears. Equivalències i definicions. http://uom.uib.cat/digitalAssets/278/278105_petro2.pdf
RACV. Diccionari General de la Llengua Valencianahttp://diccionari.llenguavalenciana.com/general/

Calaix d'interior: Pel pas d'un ramat

Aquesta setmana vos presentem una nova edició de Calaix d'interior. Hui anem a contar els fets que ocorregueren a Xodos el 17 de juny de 1913 i que tingueren com a resultat un mort i dos ferits. I tot, pel pas d'un ramat.

Xodos és un dels pobles més elevats del País Valencià, a més de 1.060 metres sobre el nivel de la mar. Ara compta amb uns 100 habitants, però el 1910 en tenia 954 de fet i 267 habitatges. Un indret ben tranquil, al recer per l'oest del massís del Penyagolosa i pel sud obert al Pla de la Vega. La pau que regnava allà es va trencar un dia del sisé mes de l'any.

Vista llunyana de Xodos (no sabem la data de la fotografia)

Els fets tingueren lloc d'aquesta manera.
El 16 de juny de 1913 l'acabalat propietari xodenc José Porcar Centelles, de malnom el Benito, acompanyat pel seu fill Luis Porcar Vicent i per un criat, féu passar el seu ramat per una finca propietat d'un altre acabalat del poble, Adrián Navarro Vicent. Açò no li va fer gens de gràcia a l'amo de les terres, qui va advertir a José que no ho tornara a fer. No sabem exactament com va quedar la cosa, però pel que sembla no s'apanyaren gaire bé. 

El dia següent, Adrián es va decidir a evitar el pas dels animals de José per la seua finca, de la manera que fóra. Així doncs, s'armà de tres escopetes i esperà a que arribaren els tres infortunats, amagat darrere una paret. Efectivament, com pensava, el ramat tornà a endinsar-se en la seua finca. Per tant, quan va tindre a prop els hòmens, isqué del seu amagatall i disparà a boca de canó a José. Les cròniques de l'època diuen que la bala li va travessar el cor i que va morir a l'acte. 
Sense temps a reaccionar, amb una altra escopeta, aquesta de perdigons, disparà contra Luis, el fill. El ferí a la cara, al coll i als muscles. 
Amb la tercera de les escopetes volia disparar-li al criat, el qual va tindre temps de fugir corrents cap al poble, on donà part del que acabava de succeir. 

En arribar la notícia del crim a Castelló de la Plana, els doctors Clarà i Bellido ficàrem rumb cap a Xodos per tal d'auxiliar a Luis. Afortunadament, les seues ferides evolucionaren bé i es va guarir. 

Adrián Navarro va ser detingut però desconeixem quin va ser el seu destí. 

Després d'aquests fets, Luis va continuar dedicant-se al ramat. En aquest sentit, durant la Guerra Civil Espanyola, els dirigents republicans de Xodos l'obligaren a donar part del seu ramat així com a lliurar una determinada quantitat de diners.


Vista actual de Xodos

FONTS:
ANÒNIM (1913, 18 de juny). Asesinato de un propietario. El Imparcial, n. 16637, p.4.
ANÒNIM (1913, 19 de juny). Crimen en Chodos. El Restaurador, p.3.
ANÒNIM (1913, 21 de juny). El crimen de Chodos. Diario de Valencia, p.3.
ANÒNIM (1913, 5 de juliol). Chodos. El Restaurador, p.2.
ARXIU HISTÒRIC NACIONAL (1941/1942). Causa General de Castellón de la Plana, ramo separado de Chodos.
CASTELLÓ (1913, 18 de juny). Castellón. La Vanguardia, p.12.
CASTELLÓ (1913, 19 de juny). Castellón. La Vanguardia, p.11.
YÁÑEZ (1913, 18 de juny). Padre asesinado é hijo herido. El Pueblo, n.7744, p.1.

Tales - Font de Montí - Aljub de l'Alt - Caseta de Sales - Cova l'Alt - El Corralet - Tales

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una ruta pels termes de Tales i de l'Alcúdia de Veo, en plena Serra d'Espadà. La bellesa dels paisatges que ens trobàrem i contemplàrem és encisadora.

La ruta s'inicia a la part alta de la urbanització de la Falda de Montí de Tales. Prenem la pista que va a la Font de Montí. Sense desviar-nos, arribem. Fem allà una parada i després continuem uns metres més. Just passada la revolta, ens apareix un caminet marcat amb pedres. Ens incorporem a ell i comencem a pujar. Finalment fem cap a uns bancals d'oliveres. Vorejant-los i deixant a la nostra dreta una caseta enrunada, pugem uns metres per una pista. De seguida, quan veiem que la pista comença a ser engolida per la vegetació, tombem a mà esquerra primer i a mà dreta després per a agafar un caminet senyalitzat amb marques blaves i roges. Aquesta zona es coneix amb el nom de Les Coves. Precisament, un poc més endavant, a l'esquerra, hi ha una que no hem esbrinat com es diu i que ens vam apropar a veure. Hem de pujar un ribàs mig enrunat per a accedir-hi encara que no ens vam poder apropar massa per la gran quantitat d'argilagues que hi havien. 

Continuem el nostre camí sense perdre mai la referència de les marques blaves. Ens endinsem en un pinar prou tapat. Finalment el camí es divideix en dos. El de l'esquerra puja cap a l'Espí. Nosaltres prenem el de la dreta, que continua amb senyals blaus i rojos. Aquesta part de la senda ens ofereix unes de les vistes més meravelloses que hem trobat mai de l'Espadà en les nostres eixides. Allà en la llunyania veiem la Caseta de Sales, també anomenada de l'Alt / de l'Alto. Cap a ella ens enfilem, però abans d'arribar-hi, a mà esquerra, ens topetem amb l'aljub de l'Alt / de l'Alto. 

A partir de la Caseta el camí sembla que vaja a perdre's. Però si el seguim bé, finalment apleguem a la Cova de l'Alt. La cavitat es troba ja al terme de l'Alcúdia de Veo, però molt a prop del llindar amb Tales. També se l'anomena Cova de la Gronsa (els de Tales), Cova de l'Alto i Cova d'Eulogio (els de l'Alcúdia de Veo). Cal destacar el cercadet que té al seu voltant que deguere ser emprat per a guardar algun ramat. Per a més informació sobre la cavitat vos passem ací un enllaç molt interessant: http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=150 Cal no confondre aquesta cova amb la Sima de l'Alt, també anomenada de la Mossa, i batejada pel CIE de Gràcia amb el nom d'Avenc de Tales el 1965 a pesar d'estar també al terme de l'Alcúdia, que no està situada massa lluny. 

Després de visitar una miqueta la cova, desfem el camí recorregut fins a la Font de Montí. Quan arribem a ella, prenem un camí marcat amb senyals blancs. Pel camí trobem alguns corrals, casetes i edificacions mig enrunades, i fem cap de nou a la pista de la Font. Abans, també gaudim de la vista de Tales i l'Espadà des del Corralet. A partir de la pista tornem a desfer camí que ja havíem fet i acabem la nostra ruta circular.

Existeix un altre camí prou empinat per a pujar a la Cova l'Alt però nosaltres no el vam localitzar. Tal vegada estiga desaparegut entre l'abundant vegetació que hi ha al paratge.

A continuació vos deixem l'enllaç a Wikiloc, un vídeo-resum de la ruta i un grapadet de fotografies.

 Caseta enrunada al costat d'un bancal d'oliveres

 Senda de la Cova l'Alt

 Cova sense identificar

 Vista de l'Espadà. A mà esquerra es pot veure la Caseta de Sales

 Una altra vista de l'Espadà

 Aljub de l'Alt

 Caseta de Sales

 Entrada de la Cova l'Alt

Topografia de la Cova l'Alt feta per l'Espeleoclub de Castelló l'any 1987

Vista de Tales des del Corralet

El vocabulari de la natura: CAPOLL

Hui vos presentem una nova entrada del nostre vocabulari de la natura. Si fa unes setmanes parlàvem de la paraula capell, en aquesta ocasió ho farem sobre capoll. Es tracta de dos mots molt lligats etimològicament. Capell prové del llatí capellu, mentre que capoll ho fa del llatí vulgar cappullu, que al seu torn té el seu origen en capellu

La definició que ens interessa de capoll, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és: <<cim d'una muntanya>>. Es tracta d'una accepció d'aquesta paraula restringida a l'àmbit del País Valencià perquè el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a pesar d'acceptar capoll, no contempla aquest significat. Alcover i Moll ja recolliren la paraula al seu Diccionari Català-Valencià-Balear i acotaren el seu ús a la zona de Castelló, més concretament, si atenem a un estudi de l'IEC, a la zona de l'Alt Maestrat. Aquest estudi també localitza el mot a l'interior nord de la província d'Alacant. 
En l'actualitat, capoll s'escolta a Onda i a Artesa per a referir-se al cim del Montí: el capoll de Montí. Però no té cap altre ús habitual fora d'aquesta expressió.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la institució no normativa i secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) qualifica capoll de localisme, i recomana que no s'utilitze en llengua estàndard. 

El capoll de Montí, al terme de Tales, a un tir de pedra del d'Onda

Vistes des del capoll del Batalla o Benalí, al terme d'Aín

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER I MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. El cim de la muntanya. http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/10/445-El-cim-de-la-muntanya.pdf
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/