Camins en la natura

Ja fa mesos que els senderistes que caminem per la serra d'Espadà ens havíem adonat del color granat que estaven adquirint molts pins. Aquest canvi de coloració s'havia fet més evident els darrers mesos, amb la pujada de les temperatures i l'accentuació de la sequera que patim. En el cas d'Onda, el pinar ubicat entre la caseta de Marimon i el Montí menor és bona mostra del que diem. Uns dies enrere, publicava al meu compte de Twitter personal unes fotografies de la muntanya del Montí, a Onda, on es podia veure perfectament aquest fenomen. Paral·lelament, el diari Las Provincias va publicar el passat dia 23 d'agost la següent informació:  http://www.lasprovincias.es/comunitat/201408/23/plaga-amenaza-monte-valenciano-20140823000227-v.html   Per tant, tot apunta a l'insecte Tomicus piniperda. No hem trobat un nom concret per a referir-se a ell en valencià, però en castellà se'l coneix com barrenillo . Com que no som experts en la matèria, hem amanit un recull

Aquesta setmana actualitzem amb una ruta que vam realitzar al terme de Lludient ( Ludiente , en castellà i oficialment). Des de la Giraba vam pujar als masos de Cabezo Royo i de Benachera. La ruta comença en la Giraba de Dalt ( La Giraba de Arriba , en castellà i oficialment). Des del seu extrem més elevat, ens incorporem a una pista asfaltada que té a l'inici una forta pujada. A l'arribar a la zona coneguda amb el nom del Català, la pista es divideix en dos. Nosaltres continuem a mà esquerra, pujant. Després d'un bon tros de camí, sense abandonar la pista, gaudint d'unes magnífiques vistes del Morrón de la Cingla , arribem al mas de Cabezo Royo , el nom del qual vol dir en valencià "Puig Roig". Visitem aquest indret i continuem pujant per la pista. Més endavant torna a dividir-se en dos. Prenem de nou el camí de l'esquerra, el qual ens porta directament a l'Ermita de Santa Rosa de Lima. Des d'allà apleguem al mas de Benachera, seguint unes marq

Hui actualitzem el bloc amb la visita que férem el passat juliol al Mas dels Frares, ubicat entre els termes d'Aiòder i Fanzara. És una edificació enrunada d'unes dimensions considerables. L'origen de l'apelatiu "dels frares" és difícil d'esbrinar perquè no ens ha aplegat documentació escrita al respecte. Diferents tradicionals orals diuen que allà van viure dotze eremites, però en desconeixem la cronologia. Ja el vam visitar fa uns anys, però en aquella ocasió empràrem una altra ruta.  Eixim des dels peus de la torre campanar del convent dels Dominics d'Aiòder, únic vestigi de l'edificació que s'ha conservat. Data del segle XVI. Recorrem tota la carretera fins abandonar el poble. Ens trobem, aleshores, amb un senyal del PR-CV 398. El seguim, prenent la direcció cap al camí vell d'Onda. Prosseguim per la pista asfaltada sense desviar-nos d'ella en cap moment, fins i tot abandonant el camí senyalitzat. Finalment, apleguem als corrals