Aín - Barranc de la Caritat - Coll de la Ibola - Tossal Gros - Aín

Aquesta setmana vos presentem una ruta que transcorre íntegrament pel terme municipal d'Aín, encara que ens aproximem prou als seus límits amb Assúevar i Eslida.
Comencem en la porta de l'església d'Aín. Des d'allí baixem a buscar el carrer del Riu per a baixar fins el barranc de la Caritat. El creuem i de seguida ens trobem amb el senyal del SL-CV 28. El seguim en direcció al barranc del Palomar, però de seguida l'abandonem en arribar a una pista de terra, on tombem a mà dreta. Seguim per ella. En el primer encreuament, girem a la dreta i en el segon, a l'esquerra. Ens incorporem a una pista que voreja el barranc de la Caritat. Passem pel Molí de l'Arc (també anomenat dels Blancos). En aplegar a l'encreuament, anem a mà dreta, pel camí del SL-CV 27 en direcció al coll de la Ibola. Deixem a la nostra esquerra el castell d'Aín i ascendim fins el coll de la Ibola. Ens incorporem a la carretera en direcció Almedíjar. Uns metres més endavant, a mà esquerra, agafem una senda marcada amb marques de PR. Iniciem una forta pujada i el paisatge canvia dràsticament. Fem cap al cim del Tossal Gros (938 m.s.n.m.).  En els mapes cartogràfics aquesta muntanya ve referenciada amb el nom de Cerro Gordo. Comencem a baixar i, després, ascendim una miqueta. Seguint les marques de PR, tombem a l'esquerra. Més endavant, abandonem el PR i baixem per una senda que ens apareix a la nostra esquerra, la qual fa cap a una pista forestal. Poc abans d'arribar a la pista, ens trobem una caseta mig enrunada. Prenem la pista, enclavada entre la Cascalba i els Noguerals, i que ens ofereix unes vistes precioses de les muntanyes (Batalla, Coll de Barres, Gurugú, Penya Pastor, Cerro Gordo...) i dels barrancs de l'Horteta i del Roig. Finalment ens topetem amb el GR-36. Si tombàrem a mà dreta pujaríem el coll de Barres. Nosaltres seguim recte en direcció Aín. Sense abandonar el GR, passem per la font de la Caritat i pel molí de Dalt, també anomenat de Guintza o d'Enrique. Abandonem la pista fent cas al GR i apleguem a l'encreuament on havíem pres la direcció SL-CV 27 Coll de la Ibola. Ara anem a l'inrevés i ens adrecem cap a Aín. Tornem a passar pel Molí de l'Arc, i sense abandonar en cap moment el GR apleguem al Calvari d'Aín. Ens endinsem en el poble i acabem la ruta en l'església de Sant Miquel, des d'on havíem eixit un parell d'horetes abans.
A continuació vos deixem l'enllaç a Wikiloc i algunas fotos de la ruta.

Vista d'Aín des del camí de la Mosquera

 Molí de l'Arc


 Castell d'Aín


Ascensió al Tossal Gros

Cim del Tossal Gros

Caseta

 Marca del GR-36


Molí de Dalt (o de Guintza o d'Enrique)

La religiositat popular en un entorn rural: Artesa

Aquesta setmana actualitzem el bloc amb una entrada sobre una de les formes de religiositat popular més arrelades i esteses al País Valencià: els goigs o gojos. Com no, al nostre àmbit més pròxim, el de l'Espadà, estan també presents a tots els pobles. En aquesta ocasió, però, ens anem a centrar en el cas particular dels goigs que es coneixen a Artesa. Som conscients que aquest tema se n'ix un poc de la finalitat d'aquest bloc, però ens ajuda a conéixer una miqueta més la mentalitat religiosa i tradicional dels hòmens i de les dones que van poblar els nostres paratges naturals dècades i segles enrere.
Aquest article també el podeu llegir al bloc Espadàniques, dedicat a promoure tot allò relacionat amb la serra d'Espadà i el seu entorn social, natural, etnològic i cultural. L'enllaç a aquest lloc web el teniu a les nostres pàgines recomanades.

Artesa és una xicoteta localitat situada als peus del Montí i integrada dins el terme municipal d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa, sota la forma de pedania. El 2013 comptava amb 207 habitants. Del seu nucli urbà, l'element més destacable és l'Església Parroquial de Santa Anna, edificada entre els segles XVII i XVIII i d'estil barroc desornamentat. L'Altar Major està presidit pel Crist Crucificat, flanquejat pels patrons del poble, Santa Anna i Sant Roc, així com pel Santíssim Sagrament, que gaudeix també d'una veneració especial. 

Pel que fa al tema que ens ocupa, el dels goigs, a Artesa se'n canten a diverses advocacions del santoral. Els que coneixem són: a Santa Anna, a Sant Roc, a Sant Antoni Abat, a Sant Josep, a la Mare de Déu del Carme, a Sant Jaume el Major, al Santíssim Salvador, al Santíssim Sagrament i a la Puríssima Concepció. 

Els goigs més populars són els dedicats a Santa Anna. D'autor anònim, els trobem per primera vegada documentats l'any 1712 en un llibre publicat a València que s'anomena Patrocinio del Glorioso Patriarca el Señor San Joaquín, obra de R.P. Fr. Juan Bautista Joaquín de Murcia. Estan redactats en castellà i es desconeix des de quan es canten a Artesa. La seua transmissió va ser purament oral fins el 1992, quan es ficaren per escrit i es feren algunes matisacions per a tractar de corregir les deformacions que havia sofert la lletra original pel pas del temps. A pesar d'açò, el seu text no coincideix al cent per cent amb la versió del 1712 i s'ajusta més fidelment a altres versions, com les cantades a Sucaina o a Albal. Es componen de huit estrofes, més la tornada. 
Es canten els dos diumenges de les festes d'estiu en acabant de la missa (només quatre de les estrofes), el primer diumenge d'aquestes festes davant el retaule ceràmic del carrer de Santa Anna (només quatre de les estrofes) i el dia de Santa Anna.
Els goigs a Santa Anna són els que major varietat de melodies musicals presenten. En l'actualitat només es continuen interpretant tres d'elles, però coneixem que fins no fa massa temps, durant la novena de Santa Anna, cada dia se n'interpretava una de diferent. Aquestes tres melodies de les que parlem no són privatives d'Artesa i, amb certes variacions i canvis, les retrobem a Onda, Tales, Suera, Fuentes o Pavies, i també arreu de la geografia valenciana i, fins i tot, aragonesa. 

Fragment del text dels goigs a Santa Anna recollit al llibre de 1712

Lletra completa dels goigs a Santa Anna, d'Artesa

Partitura de les tres melodies utilitzades actualment a Artesa per a interpretar aquests goigs

Els goigs a Sant Roc són d'autor anònim i, molt probablement, van arribar a Artesa a través d'Onda, on el Sant de Montpeller també és patró. En aquest sentit, es tracta d'una reducció i adaptació del text que es canta a la capital del municipi. Allà on els onders diuen villa, els artesols diuen pueblo. I allà on els primers diuen Onda, els segons diuen Artesa. Estan redactats en castellà i no estan massa escampats, si els comparem amb els de Santa Anna, el text dels quals es coneix fins i tot a Llatinoamèrica. Així doncs, a banda d'Onda i Artesa, únicament els hem pogut localitzar a Albalat de la Ribera. Tenen quatre estrofes, més la tornada, i estan redactats en castellà. 
Aquests goigs es canten el dilluns de les festes promeses, al novembre. Fins fa uns anys, aquest dia sempre es feia una processó en honor a Sant Roc i en tornar a l'Església es cantaven els goigs. Ara, la processó només es fa alguns anys, i quan no ix es canten els goigs en acabant de la missa. També es canten el dia de la festa pròpia del Sant, el 16 d'agost, els anys en els que es celebra la missa a la Parròquia. 
Solament coneixem una melodia per cantar el text. És la tercera que hem recollit per cantar els goigs a Santa Anna. En aquest punt, difereix de la que s'empra a Onda.

Text complet dels goigs a Sant Roc, d'Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

La festa de Sant Antoni és una de les celebracions més importants de l'any a Artesa. Per tradició, té lloc el 16 de gener, vespra de la festa; de la festa, la vespra. Sobre aquesta va publicar el 2009 un interessant article Jordi Bonet al setmanari local d'informació d'Onda Arrels. En ell, va recollir també els goigs a Sant Antoni que es canten al poble. Tenen quatre estrofes i estan redactats en castellà. La darrera d'elles va ser escrita per un devot anònim l'any 2007.
La lletra d'aquests goigs està escampada per tot el País Valencià i també es coneguda fora de les nostres fronteres. Cal comentar que, amb total probabilitat, és una traducció feta al segle XVIII d'uns goigs més antics en valencià topetats a l'arxiu parroquial de Betxí i que daten del 1650, dels quals ja es coneixien fragments orals no només a aquesta localitat de la Plana Baixa sinó també a altres llocs del nostre territori, com ara a Alzira. Aquests estan signats per Pere Miquel Bernat, i també els recollia Jordi Bonet al seu article, encara que mai els hem escoltat cantar a Artesa.
La melodia amb la qual es musiquen els goigs a Sant Antoni Abat és la mateixa que s'empra per a Sant Roc.

 Lletra dels goigs a Sant Antoni Abat, de Betxí, en valencià

Lletra dels goigs a Sant Antoni Abat, d'Artesa

 Melodia emprada per a cantar aquests goigs


La de Sant Josep és una advocació prou arrelada a Artesa. Prova d'açò és el fet que, a banda de tindre el seu propi altar a l'Església Parroquial, té un plafó ceràmic dedicat que s'ubica entre les cases número 6 i número 8 del carrer dels Quatre Cantons (aquest tram del carrer s'ha conegut popularment com la plaça de Sant Josep). No es fa una gran festa pública al poble el 19 de març però algun any se li han cantat els goigs davant del referit retaule de ceràmica, i després s'ha organitzat un xicotet berenar.
Els gojos a Sant Josep no tenen cap edició publicada a Artesa. Únicament, fa un parell d'anys es va distribuir una fulleta amb algunes de les estrofes i la tornada, però res més. El text està redactat en castellà i es canta també, per exemple, a la Salzadella. En general, està escampat per tota la geografia peninsular. Segurament va ser escrit al segle XVIII, però la primera vegada que el tenim datat és l'any 1813, en un recull revisat de poesia sagrada imprimit a Mallorca.
La melodia que s'utilitza per cantar els goigs a Sant Josep coincideix amb una de les emprades per als de Santa Anna.

Full de goigs publicat el 2010 amb motiu de l'Any Marià en honor a la Mare de Déu de l'Esperança d'Onda. Conté extractes dels goigs de Sant Josep, la Mare de Déu del Carme i Santa Anna

Melodia emprada per cantar aquests goigs

La devoció per la Mare de Déu del Carme ha estat arrelada a Artesa per segles. La proximitat del Convent de Pares Carmelites d'Onda n'ha estat un factor determinant. També el fet que des que l'Església del poble es va deslligar de la de Tales allà per la dècada del 1970 tots els pàrrocs han sigut carmelites.
La Mare de Déu del Carme té el seu propi altar lateral a la Parròquia d'Artesa i, a més a més, un retaule ceràmic a la plaça que duu el seu nom, encara que popularment aquest indret és anomenat plaça de Dalt.
Els goigs a la Mare de Déu del Carme cantats a Artesa es coneixen també a altres zones del País Valencià, com ara la Plana d'Utiel-Requena o el cap-i-casal. Els topetem també arreu de l'Estat Espanyol. Estan redactats en castellà i la seua extensió original és de 9 estrofes: una per a cada dia de la novena, i el dia de la festa es cantaven totes seguides. En el nostre cas no hem conegut cap edició completa que haja circulat per Artesa, per la qual cosa no podem concretar la seua extensió exacta en estrofes conegudes al poble. Únicament sabem de dos fulls repartits en l'any 2010 (un és el que ja hem mostrat anteriorment amb els goigs a Sant Josep) en els que es recollien només algunes d'elles.
La lletra d'aquests goigs es remunta al segle XVIII i la primera vegada que ens l'hem trobada documentada amb data exacta és en un Novenari a la Verge del Carme imprimit a Barcelona l'any 1800.
Observarà el lector que la següent fulla de goigs, inèdita, té una desena estrofa afegida. Aquesta va ser escrita per l'autor d'aquest text fa un parell d'anys però com dèiem fa un moment ha romàs sense veure la llum fins el dia de hui.
La melodia que s'utilitza per musicar els goigs a la Mare de Déu del Carme és la mateixa que s'empra per als de Sant Josep.

Lletra completa dels goigs a la Mare de Déu del Carme, d'Artesa

Melodia emprada per cantar aquests goigs


La festa de Sant Jaume el Major ha trobat en les festes d'estiu d'Artesa el millor amic per a popularitzar-se. Coincideix sempre amb aquestes celebracions, ja que cau justetament el dia anterior a la festa de Santa Anna.
Els goigs a Sant Jaume el Major tenen poca tradició a Artesa, i van ser introduïts per Jordi Bonet l'any 2011. Ell els va extraure d'una novena al Sant. En un primer moment es van seleccionar quatre de les cinc estrofes que té el text original. Però l'any 2012 es van ampliar a sis estrofes: les cinc originals del text i una sisena escrita per l'autor d'aquest text. L'any 2013 no es va fer missa en honor a Sant Jaume i per tant no es van cantar els goigs. El text està en castellà i es coneix en molts indrets tant de l'Estat Espanyol com de Llatinoamèrica.
La melodia escollida per a cantar aquests goigs és la mateixa amb la que es musiquen els de la Mare de Déu del Carme.

 Lletra completa dels goigs a Sant Jaume el Major, d'Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs


El lligam d'Artesa amb Onda ve des de molt antic. Per això, els patró més popular del cap de municipi, el Santíssim Salvador, rep també una devoció especial a Artesa.
Els goigs al Santíssim Salvador d'Artesa són exactament els mateixos que es coneixen a Onda. Tanmateix, mai els hem escoltat cantar al poble i l'única referència que tenim d'ells és la que apareix a l'inventari de l'arxiu de l'etnògraf valencià Fermín Pardo, dipositat a la Biblioteca de Requena, qui els va deixar enregistrats dècades enrere. La lletra està redactada en castellà i en desconeixem la llargària en estrofes i la melodia emprada per cantar-los.
Adjuntem a continuació un full amb els goigs que se li canten a Onda (hi ha una altra lletra en castellà segurament més antiga i una altra en valencià del període de la Renaixença) i també la melodia anònima amb la qual s'interpreten quan són cantats al seu Ermitori. Pel que fa a aquesta música, va ser recuperada per l'onder Daniel Catalán a iniciativa de Pere Ramos l'any passat, 2013, amb motiu de les Festes Constantinianes, i l'arranjament coral fou estrenat pel Cor de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda, sota la direcció del mateix Daniel Catalán i amb l'acompanyament a l'orgue de l'autor d'aquest text.

 Lletra completa dels goigs al Santíssim Salvador

Manuscrit elaborat per l'autor d'aquest text amb la melodia tradicional de 
l'Ermitori del Santíssim Salvador per a cantar aquests goigs, amb motiu de la 
seua presentació el 8 de desembre de 2013. 


Els goigs al Santíssim Sagrament que es canten a Artesa tenen poca tradició al poble i només s'han arribat a interpretar una vegada, el primer diumenge de les festes de novembre (Festes Promeses) de l'any 2011, en acabant de la Processó. Estan redactats en català, la seua extensió és de huit estrofes i van ser escrits pel Pare Hilari d'Arenys de Mar. Van veure la llum a meitat segle XX. En el nostre cas particular, es llevaren quatre de les estrofes. També el text va ser lleument retocat per a donar-li una aparença més valenciana a la redacció.
La melodia utilitzada per a musicar aquests goigs és la mateixa que s'empra per als de Santa Anna, Sant Josep o la Mare de Déu del Carme.

Lletra dels goigs al Santíssim Sagrament, d'Artesa

Melodia emprada per a cantar aquests goigs

Els goigs a la Puríssima Concepció d'Artesa ens són ben desconeguts. Sabem de la seua existència gràcies a l'inventari del anteriorment citat etnòleg Fermín Pardo, qui els va enregistrar fa algunes dècades. Darrerament, en la missa en honor a aquesta advocació mariana que se celebra cada 8 de desembre a l'Església de Santa Anna, en vegada dels goigs s'interpreta a capella l'Himne de la Congregació de Maria Immaculada d'Onda, obra del músic onder Joan Baptista Ramos (+1936).

Ismael-Pascual Chiva i Molina

REFERÈNCIES:
ANÒNIM (1800). Novenario y Septenario de la Sacratísima Virgen del Carmen. Barcelona: Llibreria de Francisco Font. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=RHViPfsT9MAC&pg=PA1&dq=novenario+y+septenario+carmen&hl=es&sa=X&ei=UNVkVMuCFMTZat60gPAG&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Consulta: 10 de novembre de 2014

ANÒNIM (1813). Colección de poesías sagradas sobre los principales misterios de Jesucristo, y de su Santísima Madre. Mallorca: Impremta de Sebastián García. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=QlSwX1cFcNQC&pg=PA258&dq=%22pues+sois+santo+sin+igual+y+de+Dios+el+más+honrado%22&hl=es&sa=X&ei=g6FbVIyPO5OxaZLAgbAB&ved=0CDgQ6AEwBQ#v=onepage&q=%22pues%20sois%20santo%20sin%20igual%20y%20de%20Dios%20el%20más%20honrado%22&f=false Consulta: 9 de novembre de 2014

BIBLIOTECA DE REQUENA. Inventario del Archivo Sonoro de Fermín Pardo. Disponible en línia: http://www.bibliotecaspublicas.es/requena/imagenes/Inventario_Archivo_Sonoro_Fermin_Pardo.pdf Consulta: 11 de novembre de 2014

BONET, Jordi. La festa de Sant Antoni a Artesa. Publicat al setmanari local d’informació d’Onda Arrels el gener de 2009.

GOGISTES VALENCIANS. Mare de Déu del Carme. Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/Nuestra%20Señora%20del%20Carmen Consulta: 10 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. Sant Antoni Abat. Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20Antonio%20Abad Consulta: 9 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. Sant Josep. Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20José Consulta: 9 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. Sant Roc. Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/San%20Roque?updated-max=2013-05-02T00:01:00%2B02:00&max-results=20&start=7&by-date=false Consulta: 8 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. Santa Anna. Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/search/label/Santa%20Ana Consulta: 8 de novembre de 2014

GOGISTES VALENCIANS. Santíssim Salvador. Disponible en línia: http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/01/gozos-al-santisimo-salvador-cuya-imagen.html Consulta: 11 de novembre de 2014

INE. Población del Padrón continuo por unidad poblacional. Disponible en línia: http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Artesa&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n Consulta: 8 de novembre de 2014

MURCIA, Juan Bautista Joaquín de (1712). Patrocinio del Glorioso Patriarca el Señor San Joaquín. Valencia. Disponible en línia: http://books.google.es/books?id=QuA8AAAAcAAJ&pg=PA142&dq=santa+ana+de+dios+amada+san+joaquin+patrocinio&hl=es&sa=X&ei=6_JYVJTqMYjVasWpgeAK&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Consulta: 8 de novembre de 2014

El vocabulari de la natura: TAIBOLA

Aquesta setmana vos presentem una nova entrada del nostre vocabulari de la natura. Anem a parlar de la paraula taibola, que vol dir: <<caixa estreta i redona, de fusta o de suro, on els caçadors porten el furó>>.

Taibola és un terme poc conegut en la llengua general, fora de l'àmbit de la cacera, que és on s'utilitza. El seu ús només es registra en valencià i és una paraula totalment desconeguda a la resta de l'àmbit lingüístic del català. De fet, Alcover-Moll, en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear, ja l'acota al País Valencià. No està recollida al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però sí que la podem trobar al Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, d'on hem pres l'anterior definició, i al Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV. 

L'origen d'aquesta paraula està al terme àrab taybut, que vol dir arca. A partir d'aquesta definició es va originar la taibola com a recipient que amaga el furó. També com a lloc on amagar-se i com a lloc on privar de llibertat a una persona (presó). La RACV i el DCVB d'Alcover-Moll recullen un quart significat, tomba o sepulcre, basant-se en el Diccionari Valencià-Castellà de Josep Escrig i Martínez (1871). Cal assenyalar que taybut prové al seu torn de l'àrab tabut, taüt. 

L'evolució des de taybut fins a taibola l'expliquen Alcover-Moll argumentant que la terminació de la paraula valenciana està influenciada per la paraula murciana gaibola garibola, que té el mateix significat però que s'origina des del llatí caveola. 

No hem trobat cap paraula sinònima a la resta del domini lingüístic del català per a referir-se a la nostra taibola. En castellà s'anomena huronera, garigola o garigolo.


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia en: http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER i MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. Disponible en línia en: http://dcvb.iecat.net
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia en: http://dlc.iec.cat
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la Lengua Española. Disponible en línia en: http://lema.rae.es/drae/
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia en: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/

Onda - La Volta - Bassa de Miralcamp - Villa Carmen - Betxí - Font dels Frares - Onda

Aquesta setmana vos presentem una ruta molt senzilla que transcorre per una àrea molt plana del terme d'Onda i també per dins del terme de Betxí.
Comencem al final del carrer de sant Vicent, a la Moreria d'Onda. Des d'allí prenem el camí de Capamantos, que ens porta fins el barri del Tossalet. Just a l'entrada del barri, tombem a mà esquerra i ens incorporem al camí de Betxí. Uns metres endavant, tornem a tirar a mà esquerra i agafem el camí de la Volta, el qual rep el nom d'una de les partides del terme d'Onda per les que discorre. Sense abandonar-lo en cap moment fem cap a la bassa de Miralcamp. La deixem enrere i en el límit d'Onda amb Betxí, agafem un camí que ens apareix a mà esquerra. Després tombem a la dreta, on hi ha una caseta en ruïnes, i més endavant cap a l'esquerra busquem incorporar-nos al polígon industrial El Palmeral.
Entrem a l'avinguda de Sonella i tombem pel primer carrer que trobem a l'esquerra. Al final d'aquest s'ubica Villa Carmen, l'única resta supervivent de l'aspecte que tenia eixa zona del terme abans que fóra urbanitzada. Entrem al camí de Miralcamp i per la travessera de Sonella eixim del polígon i ens endisem entre els tarongers, per la partida de Carasol.
Ens topetem amb una bassa de front i tombem a la dreta, i tot seguit a l'esquerra pel camí del Molló, ja en terme de Betxí. Al final d'aquest fem cap al camí de la Volta, ja pràcticament dins del nucli urbà de la localitat. S'incorporem al camí en direcció Onda, però de seguida ens desvíem per a creuar el riu Sec (Anna) i anar a buscar el camí de sant Francesc. El prenem. Quan entrem al terme d'Onda, canvia el nom a camí dels Terrers, la partida en la que principia. Travessem les casetes ubicades en la part posterior de la muntanya de sant Francesc i les deixem enrere. Aleshores, a l'aplegar a l'última, tombem a mà esquerra, cap al llit del riu Sec. Per un camí de terra fem cap a la font dels Frares. Seguim pel camí i en arribar a les passeres prenem direcció cap al Tossalet. Però, de seguida girem a mà esquerra i per un camí que voreja el riu arribem al pont de Sonella (segle XVI). Ascendim per les escales que ens queden a la dreta i ens incorporem al camí de santa Caterina, en direcció Onda. Arribem al lloc des d'on havíem eixit i donem per acabada la ruta.
A continuació vos deixem l'enllaç a Wikiloc i algunes fotografies que hem pres durant la ruta.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7811905

 El Montí

 Capelleta sense imatge al camí de la Volta

 Caseta en ruïnes a prop de la bassa de Miralcamp

 Bassa de Miralcamp

 Villa Carmen

 Bassa

 Camp de futbol de la Foia, abandonat

 Vista llunyana del Penyagolosa

 Onda i el riu Sonella

Pont de Sonella