El vocabulari de la natura: CUTO

Aquesta setmana vos apropem una nova paraula relacionada amb la natura l'ús de la qual, en l'actualitat, és marginal. A més a més, molts dels parlants de la llengua ni la coneixen. Es tracta del terme cuto, sinònim de porc.

Cuto és una paraula que no està acceptada en la nostra llengua. Ni l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni l'Institut d'Estudis Catalans la tenen als seus diccionaris normatius. En canvi, en el seu Diccionari de la Llengua Valenciana, la RACV si que la inclou com una variant local de cut, porc. En el Diccionari d'Alcover-Moll (1962) trobem ambdues paraules. Per una banda cut, definida com porc. I per altra cuto, definida com <<veu amb què criden els porcs>>.
En l'etimologia del mot coincideixen la RACV i Alcover-Moll. Els dos la fan procedir de l'expressió cut cut, que és la manera de cridar als porcs quan se'ls va a donar menjar.
Pel que fa a la distribució geogràfica d'aquesta paraula, Alcover-Moll la concentra als pobles de Morella, Benassal, Llucena i l'Alcora.
En castellà topetem també cuto, sobretot a la Rioja, Navarra, Sòria, Salamanca i Extremadura, però no està acceptat al diccionari de la RAE. En el cas navarrés en concret, Hoffmann afirma que cuto és un manlleu del basc kuto, amb el mateix significat. En el parlar xurro-aragonés de l'interior del País Valencià, es registra cuto a Torralba i Aiòder, cucho a Almedíjar o cuchi a Villamalur.

Hui en dia, la paraula que predomina en valencià per a referir-se al cuto és porc, que deriva del llatí porcus, amb similar definició. També hi existeix una forta penetració del barbarisme cerdo, agafat directament del castellà, l'origen del qual està en el mot cerda, pèl gros. Aquest al seu torn prové del llatí setula.


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia: http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER, Antoni i Francesc de Borja MOLL (1962). Diccionari català-valencià-balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net
HOFFMANN, Nidia. Interferencias léxicas del euskera en el habla de Navarra. Disponible en línia: http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/11/11009080.pdf
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
NEBOT, Natividad. Vocabulario de la caza y la pesca en el habla castellano-aragonesa del Alto Mijares y el Alto Palancia (Castellón) en Archivo de Filología Aragonesa, 2002-2004, Vol. 59-60, Tomo 2, pp. 1587-1608. Disponible en línia: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/26/50/088nebot.pdf
PÉREZ DE LABORDA, Fernando. Diccionario de euskera residual y castellano en desuso en Valdizarbe y Valdemañeru, Navarra. Disponible en línia: http://195.251.251.185/michalis/fplaborda/Izarbeibarko_hiztegia.pdf
REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. Disponible en línia: http://www.rae.es
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
WIKCIONARIO. Cuto. Disponible en línia: http://es.wiktionary.org/wiki/cuto

Mollerussa - Sant Miquel de les Borgetes - Mollerussa

Aquesta setmana anem a actualitzar el blog amb una ruta senderista que transcorre per les comarques del Pla d'Urgell i les Garrigues, ubicades al ponent de Catalunya.
La ruta s'inicia a la plaça de la Masia de Mollerussa. Des d'allí prenem el carrer de Sant Antoni i el de la Central UA-7 per a anar a buscar el camí d'Arbeca. Ens incorporem a ell i sense abandonar-lo apleguem directament a la Capella de Sant Miquel de les Borgetes i a la zona de pícnic que hi ha al paratge.
El temple és l'única resta supervivent de l'antic poble de les Borgetes de Salena, integrat al municipi d'Arbeca. L'indret fou abandonat per l'epidèmia de pesta negra de 1348 i pràcticament no queda cap resta visible de la seua existència.
Sant Miquel de les Borgetes és una església romànica de la que podeu trobar més informació en aquests enllaços: http://ca.wikipedia.org/wiki/Borgetes_de_Salena 
http://www.amicsdevilars.com/03_vilaarbeca.php?f=9
Deixem enrere la Capella i ens adrecem cap a l'Aixaragall, en direcció a la Vilanova de Bellpuig. Més endavant, en la zona de la Vallderasca, ens incorporem al camí de Mollerussa a Belianes, el qual ens portarà de nou fins a la capital del Pla d'Urgell, on donem per finalitzada la ruta.
A continuació vos deixem l'enllaç a Wikiloc i algunes fotografies de la ruta.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7760558

 Carrer de la Central UA-7

 Vista de Miralcamp des del camí de Mollerussa a Arbeca

 Zona recreativa de la Capella

 Capella de Sant Miquel de les Borgetes

 Mirant cap a Arbeca des de les antigues Borgetes de Salena

Camí de Mollerussa a Belianes

El vocabulari de la natura: MONDONGO

Aquesta setmana vos presentem una nova paraula del vocabulari de la natura. En aquesta ocasió parlarem del terme mondongo, el qual és un poc desconegut a la major part del País Valencià, però que va estar fortament arrelat en les comarques del nord, de la mateixa manera que a la zona fronterera entre Catalunya i els pobles catalanoparlants de l'Aragó. El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll (1962) el situa al Pla d'Urgell (Lleida), la Segarra (Lleida) i Ulldecona (Tarragona).

El substantiu mondongo té diferents accepcions segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La cinquena d'elles és la que ens interessa: <<matança del porc>>. Per la seua banda, l'Institut d'Estudis Catalans també recull la mateixa definició. Topetem també la variant mandongo, però aquesta solament està reconeguda per la RACV com una variant local de mondongo
La paraula arribà a la nostra llengua a través del castellà, on mondongo es refereix només als intestins dels animals. Nosaltres la prenguérem per tal d'anomenar la tradicional matança del porc. A pesar d'això, l'expressió matança del porc ha aconseguit continuar sent hegemònica, encara que s'ha contaminat del castellà i moltes vegades se li diu matança del "cerdo". Els valencians en particular tenim també una tercera paraula per a referir-se a açò: és el terme mataporc, el qual no és reconegut per l'Institut d'Estudis Catalans, però sí és acceptat tant per l'AVL com per la RACV.
L'origen de mondongo és incert. La RAE no aconsegueix explicar la seua etimologia. Segurament, vinga de la paraula mondongue, que en patois (llengua criolla basada en el francés) vol dir caníbal. Al seu torn, el mot crioll tindria el seu origen en la llengua swahili. 
En algunes zones del territori valencià serveix per a referir-se als excrements, però ni l'AVL ni l'IEC inclouen aquest significat en els seus diccionaris.

Així doncs, el mondongo, el mataporc o la matança del porc és el procés de descorxament els porcs domèstics, per tal d'obtindre la carn de l'animal i la matèria primera per a elaborar els embotits. És una activitat típica de les zones rurals i que molta gent hem viscut en primera persona. A Suera, a la serra d'Espadà, se'n fa una recreació en la seua mostra etnològica anual, al gener. La data típica de la matança és primeries de novembre. Molts ho fan el 11 d'eixe mes, dia de sant Martí. Per això els de Castella diuen a todo cerdo le llega su san Martín. Nosaltres preferim dir allò de a sant Martí, mata el porc i enceta el vi


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia: http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER, Antoni i Francesc de Borja MOLL (1962). Diccionari català-valencià-balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
REAL ACADEMIA DE LA LENGUA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española. Disponible en línia: http://www.rae.es
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
REFRANYER TEMÀTIC. El porc. Disponible en línia: http://tematic.dites.cat/2007/12/porc.html
SOMIANATURA. El mandongo, una paraula perduda? Disponible en línia: http://www.somianatura.com/node/285
WIKCIONARIO. Mondongo. Disponible en línia: http://es.wiktionary.org/wiki/mondongo
WIKIPEDIA. Criollo antillano. Disponible en línia: http://es.wikipedia.org/wiki/Criollo_antillano

Eslida - Penya de la Boda - Font Matilde - Font de Castro - El Castro - Eslida

Aquesta setmana actualitzem el blog amb una ruta que transcorre pel terme municipal d'Eslida. El camí comença en l'entrada de la població per la carretera CV-223 des d'Aín. Agafem una pista de terra que ascendeix a mà dreta i voreja el barranc de l'Oret. Fem cap a una altra pista, aquesta d'asfalt, marcada amb les indicacions del GR-36. La prenem cap a la dreta. Continuem per ella, també a la vora del barranc de l'Oret fins que arribem a un encreuament. Allí, el GR-36 abandona la pista. Nosaltres fem un brusc gir a mà esquerra i comencem a pujar per una altra pista marcada com PR. La seguim fins el final, sense abandonar-la i arribem al cim de la penya de la Boda. Iniciem el descens per un caminet a mà dreta que ens porta fins la carretera CV-219, la qual va a Xóvar. La prenem en direcció Eslida i just abans d'entrar al poble, tombem a mà dreta en direcció a la font Matilde (marques PR). Arribem a l'àrea recreativa i a la font Matilde. Des d'allí continuem el PR, el qual ens endinsa en un bonic bosc de sureres. Fem cap a la font de Castro. Seguim les indicacions del PR i del GR, i fem marxa cap a Eslida vorejant el barranc de Castro. Abandonem el GR i continuem pel PR en direcció a la Costera, deixant a la nostra esquerra el barranc de Xóvar. Creuem aquest barranc en el lloc on s'uneix amb el de Castro i comencem a pujar. Ascendim per una sendeta i per un pinar fins els voltants de l'urbanització la Costera i abandonem el PR quan arribem a una pista de terra. Tombem a mà esquerra i comencem a baixar cap a Eslida. Finalment, el darrer tram de la ruta el fem per la carretera CV-223, donant per finalitzada la ruta dins ja del nucli urbà d'aquesta localitat.
A continuació vos deixem l'enllaç a Wikiloc i algunes fotografies de l'eixida.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7672371


 Camí del GR-36 que va cap al coll de Barres i Aín

 Construcció enrunada vora el GR-36

Pic Batalla

 Vista d'Eslida

 Font Matilde

 Font de Castro

El Puntal de l'Aljub