Les ombres de la natura, al Mas dels Frares
Aquesta setmana anem a actualitzar el bloc amb dues històries misterioses que van tindre lloc al Mas dels Frares d'Aiòder ja fa un bon grapat d'anys. Ens han arribat a través de Joan Badenes, que quan era un xiquet passava algunes temporades al mas i les va escoltar al recer del foc de la llar en les solitàries nits d'aquelles terres.
La primera història va ocòrrer un temps abans de la Guerra Civil. Un grup de caçadors d'Aiòder van pujar a caçar per les terres que circunden el Mas dels Frares. Eren gent acostumada a la muntanya, coneixien la zona pam a pam i estaven avesats a tot tipus de situacions. Si calia dormien al ras, dormien. Si calia fer grans distàncies a les fosques, les feien.
Era de nit i estaven a les portes del mas. Parlaven amb Higinio i Nelo, germans, dos dels propietaris del mas, ballant entre el valencià i el xurro. A mà dreta tenien un xicotet cobert. Algú va girar els ulls cap enllà i va veure com una silueta els estava guaitant. No fou l'únic. Més caçadors la vegeren. Aquella visió els va atemorir. S'aproparen al cobert. La porta estava mig oberta. Amb els seus gaiatos pegaren a la porta i cridaren per saber si s'amagava algú allà dins. No van obtindre resposta. Tampoc van voler entrar a comprovar-ho. De seguida giraren cua i se'n tornaren cap al poble, emparats per la nit, sota la llum de les estrelles.
Ells marxaren però Higinio, Nelo i les seues famílies es van quedar al mas. Tancaren la porta amb pany i forrellat. Una vegada dins el mas decidiren tornar a eixir. Si hi havia algú a fora, no podia passar tota la nit al ras. Obriren la portalada i tornaren a apropar-se al cobert. Cridaren però ningú els contestà. No anaren més enllà i tornaren a dins. Passaren la nit.
Al matí següent, ja amb les clarors del dia, entraren al cobert i allà no hi havia ningú. Potser la silueta va ser només una imaginació dels caçadors, una il·lusió òptica. Però potser no.
Fins no fa massa anys, a l'interior del País Valencià i també en l'orient de l'Aragó fronterer amb les nostres terres encara hi havien "bruixes", senyores que feien de tot: netejaven els esperits de les cases, sanaven el mal d'ull, ajudaven a les dones a parir els seus fills, ... En tenim documentada, per relats orals, almenys una a Nogueroles (Aragó) fa uns cinquanta anys, que encara actuava per les localitats dels voltants. En concret sabem que va ajudar a netejar una casa al carrer de Cavallers de Vilafermosa entre finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960. La toponímia també ha quedat marcada per la seua presència i per exemple a Cantavella trobem la cova de les Bruixes, on es diuen que es feien aquelarres. Una mica més lluny, Val-de-roures és un punt on abunden relats populars sobre les fetilleres.
Una d'aquestes bruixes és la protagonista d'aquest segon relat. Ens situem cap al 1945 i al Mas dels Frares començaren a tindre lloc fenomens estranys. Els porcs s'escapaven del cercat per les nits, s'escoltava com els animals renyien quan s'amagava el Sol, ... . Els masovers culparen d'aquests fets a una "dona" que tenia un "llibre" i que els volia fer mal. Amb el temps, aquests estranys episodis nocturns van cessar però sempre va quedar surant en l'aire el record d'eixa "dona".
També degué ser per aquella època quan un raig travessà les parets del Mas. D'aquest fet tenim dues versions, la del Joan Badenes, testimoni presencial, i una altra contada per descendents de la família Escrig-Domènech, els masovers.
Ens contà el Joan que aquell dia una forta tempesta descarregava de valent sobre el coll dels Frares, i Nelo, el masover, hagué d'eixir a fora. Quan tornà, les seues espardenyes estaven banyades i les deixaren al costat de la llar de la cuina. Al cap d'una estona, Nelo li demanà al Joan que anara a veure si ja s'havien assecat. En el moment en que el xiquet Joan entrà a la cuina, un raig penetrà per la paret, travessà l'estança, passà per una habitació contigua on estava gitada l'Antònia, la mare del Nelo, qui s'enrampà un poc, i s'estavellà en el barandat metàl·lic de les escales. L'altra versió que ens ha arribat conta que el raig entrà per la xemeneia i anà a buscar les cordes d'una guitarra que hi havia a la cuina.
Manuel Escrig Doménech, Nelo, un dels propietaris del Mas dels Frares, cap al 1965
Façana principal de l'habitatge del Mas dels Frares amb la porta encara conservada
Cuina, lloc per on entrà el raig
Motius geomètrics al sostre d'una habitació
Era de nit i estaven a les portes del mas. Parlaven amb Higinio i Nelo, germans, dos dels propietaris del mas, ballant entre el valencià i el xurro. A mà dreta tenien un xicotet cobert. Algú va girar els ulls cap enllà i va veure com una silueta els estava guaitant. No fou l'únic. Més caçadors la vegeren. Aquella visió els va atemorir. S'aproparen al cobert. La porta estava mig oberta. Amb els seus gaiatos pegaren a la porta i cridaren per saber si s'amagava algú allà dins. No van obtindre resposta. Tampoc van voler entrar a comprovar-ho. De seguida giraren cua i se'n tornaren cap al poble, emparats per la nit, sota la llum de les estrelles.
Ells marxaren però Higinio, Nelo i les seues famílies es van quedar al mas. Tancaren la porta amb pany i forrellat. Una vegada dins el mas decidiren tornar a eixir. Si hi havia algú a fora, no podia passar tota la nit al ras. Obriren la portalada i tornaren a apropar-se al cobert. Cridaren però ningú els contestà. No anaren més enllà i tornaren a dins. Passaren la nit.
Al matí següent, ja amb les clarors del dia, entraren al cobert i allà no hi havia ningú. Potser la silueta va ser només una imaginació dels caçadors, una il·lusió òptica. Però potser no.
Fins no fa massa anys, a l'interior del País Valencià i també en l'orient de l'Aragó fronterer amb les nostres terres encara hi havien "bruixes", senyores que feien de tot: netejaven els esperits de les cases, sanaven el mal d'ull, ajudaven a les dones a parir els seus fills, ... En tenim documentada, per relats orals, almenys una a Nogueroles (Aragó) fa uns cinquanta anys, que encara actuava per les localitats dels voltants. En concret sabem que va ajudar a netejar una casa al carrer de Cavallers de Vilafermosa entre finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960. La toponímia també ha quedat marcada per la seua presència i per exemple a Cantavella trobem la cova de les Bruixes, on es diuen que es feien aquelarres. Una mica més lluny, Val-de-roures és un punt on abunden relats populars sobre les fetilleres.
Una d'aquestes bruixes és la protagonista d'aquest segon relat. Ens situem cap al 1945 i al Mas dels Frares començaren a tindre lloc fenomens estranys. Els porcs s'escapaven del cercat per les nits, s'escoltava com els animals renyien quan s'amagava el Sol, ... . Els masovers culparen d'aquests fets a una "dona" que tenia un "llibre" i que els volia fer mal. Amb el temps, aquests estranys episodis nocturns van cessar però sempre va quedar surant en l'aire el record d'eixa "dona".
També degué ser per aquella època quan un raig travessà les parets del Mas. D'aquest fet tenim dues versions, la del Joan Badenes, testimoni presencial, i una altra contada per descendents de la família Escrig-Domènech, els masovers.
Ens contà el Joan que aquell dia una forta tempesta descarregava de valent sobre el coll dels Frares, i Nelo, el masover, hagué d'eixir a fora. Quan tornà, les seues espardenyes estaven banyades i les deixaren al costat de la llar de la cuina. Al cap d'una estona, Nelo li demanà al Joan que anara a veure si ja s'havien assecat. En el moment en que el xiquet Joan entrà a la cuina, un raig penetrà per la paret, travessà l'estança, passà per una habitació contigua on estava gitada l'Antònia, la mare del Nelo, qui s'enrampà un poc, i s'estavellà en el barandat metàl·lic de les escales. L'altra versió que ens ha arribat conta que el raig entrà per la xemeneia i anà a buscar les cordes d'una guitarra que hi havia a la cuina.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada