El vocabulari de la natura: MOIXONAR

Aquesta setmana encentem una nova secció del blog que anirem actualizant de tan en tan, alternant amb les rutes senderistes que publiquem regularment. L'hem anomenada El vocabulari de la natura i en ella volem aplegar paraules i expressions relacionades d'una manera o d'una altra amb l'entorn natural. Amb açò, també volem rescatar-les un poc de l'oblit, ja que moltes d'elles es troben en retrocés o en desús.

Hui presentem Moixonar, un terme que tot seguit anem a explicar.

MOIXONAR: <<Caçar pardalets en diverses tècniques, com ara enlluernant-los en una llum durant la nit quan estan ajocats>>.
El verb moixonar deriva de la paraula moixó, que segons el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua vol dir <<Pardalet>>. Aquesta, al seu torn, prové del llatí MUSCIONE: mosquit. En valencià, sol usar-se la paraula pardalet, mentre que moixó és més propi de terres catalanes i mallorquines. En aquest sentit, en la zona de Lleida és freqüent escoltar la variant mixó.
Moixonar és un verb que no està recollit ni per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni per l'Institut d'Estudis Catalans. Per tant, malgrat que continua utilitzant-se, no té reconeixement per cap de les institucions normatives de la nostra llengua. Tanmateix, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (institució no normativa) si que el recull en el seu Diccionari General de la Llengua Valenciana, d'on hem pres la definició que encapçala aquest text. En aquest diccionari, es remarca que és una paraula en desús, de la mateixa manera que es refereix a moixó com un arcaïsme en valencià. En el Diccionari Català-Valencià-Balear (1962) d'Alcover-Moll, també apareix moixonar i es defineix com <<caçar ocells>>. Fins i tot el gramàtic Enric Valor, en la seua obra La Flexió Verbal (1983), l'inclou.
Geogràficament, Alcover-Moll i Natividad Nebot delimiten el territori d'aquesta paraula al Maestrat però també se'n registra el seu ús a la zona de la Plana de Castelló i de l'Espadà. El web El parlar catinenc de Catí registra el mot com tradicional de la localitat.
En el parlar xurro-aragonés de l'interior de Castelló, Nebot detecta les paraules musonar (a Torralba i a Aiòder) i muisonar (a l'Alcúdia de Veo), directament emparentades amb el moixonar valencià.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. Disponible en línia: http://www.avl.gva.es/dnv
ALCOVER, Antoni i Francesc de Borja MOLL (1962). Diccionari català-valencià-balear. Disponible en línia: http://dcvb.iecat.net
CATIMENU. El parlar catinenc. Disponible en línia: http://www.catimenu.com/parlarcatinenc.htm
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. Disponible en línia: http://dlc.iec.cat
NEBOT, Natividad. Vocabulario de la caza y la pesca en el habla castellano-aragonesa del Alto Mijares y el Alto Palancia (Castellón) en Archivo de Filología Aragonesa, 2002-2004, Vol. 59-60, Tomo 2, pp. 1587-1608. Disponible en línia: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/26/50/088nebot.pdf
REIAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Diccionari General de la Llengua Valenciana. Disponible en línia: http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
VALOR, Enric (1983). La flexió verbal. València, Edicions Tres i Quatre.

Comentaris