Tossals del Montí

Anit encentàvem la quarta temporada de Camins en la Natura, i hui dissabte pujem ací al blog el primer dels programes: el que ens va portar fins als Tossals del Montí. Esperem que el gaudiu!

Artesa - Montí - Artesa

En aquest matí de divendres he fet una nova eixida per allò de no perdre el costum; he fet, si, perquè en aquesta ocasió he anat jo, Ismael, sol. He eixit des del Frontó d'Artesa en direcció cap al Riu Sec o Sonella. Al travessar-lo, he enfilat el camí cap a l'Ermita de Santa Bàrbera. A l'arribar al seus peus, he seguit en sentit descendent la pista de terra fins a arribar a un senyal que indica la direcció de la Font del Retor i del cim del Montí. D'eixe punt endavant no hi ha pèrdua ja que pràcticament no hi han encreuaments. Finalment, he arribat al cim d'un xicotet monticle annex al Montí i des d'ell he accedit al cim de la muntanya, a uns 611 metres sobre el nivell de la mar. Després d'uns minuts de descans, i malgrat que hi han més camins per a baixar, he decidit enfilar, en sentit descendent, pel mateix que havia pujat fins a tornar a Artesa.
El recorregut de pujada és pot fer en uns quaranta minuts, encara que agafant-se-ho amb tranquil·litat es pot completar en una hora. La baixada també pren uns quaranta o cinquanta minuts més.

 Un toll del Riu Sec gelat
 Camí cap a l'Ermita de Santa Bàrbera

 Ermita de Santa Bàrbera

 Senyal de situació

 Font del Retor, de la què ja no brolla aigua des de fa uns pocs anys


 Vista d'Onda

 Camí d'ascenssió cap al cim del Montí

 Banquet per a descansar de la pujada



 Vista d'Onda des d'una muntanyeta annexa al cim del Montí

 Tram final de l'ascenssió

 Cim del Montí (611 metres d'altura)

Vista del Penyagolosa des del cim del Montí

Artesa - Calvari d'Onda - Artesa

Ahir divendres pel matí, desafiant a les baixes temperatures i al fred, decidírem eixir a fer una passejada per la natura. Sobre les onze del matí sortírem des del frontó d'Artesa en direcció cap al Riu Sec o Sonella. Després de creuar-lo, ens enfilàrem pel paratge del Montí i s'incorporàrem al camí d'asfalt. Seguint-lo durant uns deu minuts, arribàrem a un encreuament senyalitzat. Nosaltres seguírem l'únic camí que no està marcat com a senda, també d'asfalt. Sense abandonar-lo en cap moment i passant junt al Corral del Pataco i el desviament cap a les mines de la Murtera, aplegàrem a un senyal que diu "Club de Campo". Deixant-lo a la nostra dreta, continuàrem el camí en direcció al Calvari d'Onda. A mà dreta, uns metres més enllà, ens aparegué un camí amb una cadena i un senyal de l'Ajuntament d'Onda. A través d'ell, ascedírem fins al cim de la muntanya de Sant Francesc i paràrem a beure a la Font de Santa Caterina i a contemplar les runes del convent homònim. Feta aquesta parada, baixàrem seguint el camí del Via-Crucis i férem cap al Cementeri Municipal. Seguint el passeig que uneix aquestes instal·lacions amb Onda, arribàrem al poble. Agafàrem el carrer de l'Escultor Folía, i ens desviàrem de seguida per l'anomenat PAI Luxemburgo. Passàrem per darrere dels barracons del CEIP Pius XII. Finalment, pujàrem la llarga i pesada costera de l'Avinguda de Roma i a través del Carrer d'Hermínia Lànderer aplegàrem a la CV-223. Pel passeig que la voreja, arribàrem fins al Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, el Carme. Deixant-lo darrere, baixàrem per un camí senyalitzat com exclusiu per a vianants i, a través d'ell, férem cap a Artesa cap a les dotze i vint-i-cinc.
El millor: No és gens pesat el camí.
El pitjor: El fred. Els guants no ens molestaren en cap moment.