Montanejos - La Cerrada - La Copa - Plano Gimeno - Los Catalanes - Font del Cacil - Font de la Cerrada - Montanejos

Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la comarca de l'Alt Millars, en la qual visitem els termes municipals de Montanejos i d'Aranyuel, per on mai, fins ara, havíem caminat. D'entre els indrets que trepitgem calen destacar la caseria dels Catalanes, les fonts del Cacil i de la Cerrada o el Plano Gimeno. També són destacades tres de les vies per les que transitem: el camí de Montanejos a Cortes, el camí de Campos a Aranyuel i el camí de Sucaina a Montanejos.

El Morrón de Campos, tot un símbol del desaparegut municipi de 
Campos d'Arenoso, vist des del camí de Montanejos a Cortes d'Arenoso. 

La ruta s'inicia a l'avinguda Fuente de Baños de Montanejos, a pocs metres d'on es creuen les carreteres CV-20 (Vila-real - Puebla d'Arenoso) i CV-195 (Caudiel - Sucaina). Des d'allà eixim en direcció nord-oest fins a abandonar el nucli urbà del poble. De seguida, creuem el riu Maimona i tombem a mà dreta pel pont Nuevo que creua el riu de Millars. 

Darrers metres del riu Maimona, 
tot just abans de morir al riu de Millars

Pont Nuevo

El riu de Millars, uns metres 
abans de rebre les aigües del Maimona

Ens hem incorporat a la carretera CV-195 i per aquesta via hem de continuar durant els propers centenars de metres. Un parell de minuts després de passar pel punt quilòmetric 23 en el revolt on està indicat l'aparcament de la font de la Cerrada, naix una pista asfaltada a la nostra esquerra marcada amb els senyals del sender local "Sendero Monte la Copa". Per ací hem de continuar l'excursió. Aquesta pista es correspon, més o menys, amb el camí de Montanejos a Cortes. 

Carretera CV-195 (Caudiel - Sucaina)

Vista de Montanejos

Desviament a l'esquerra

Camí de Montanejos a Cortes

Ràpidament, comencem a guanyar altura per la partida de la Cerrada. A mà dreta continua una part del recorregut del "Sendero Monte la Copa", però ignorem els senyals i seguim per la pista. El mateix fem uns metres més endavant, quan una senda amb marques grogues arranca també per la dreta. 

Camí de Montanejos a Cortes a la partida de la Cerrada

Uns cinc minuts després, des de l'esquerra, s'incorporen al recorregut de l'excursió el "Sendero de los Estrechos" i el GR-7. A poc a poc, l'elevació que anem assolint ens proporciona millors vistes sobre Montanejos i el seu entorn. 

Mirada cap a la Carrera i el Canturro

Una desena de metres més endavant d'una revolta a l'esquerra, el GR abandona momentàniament la pista per a enfilar-se per una sendera que passa a la vora d'un corral en ruïnes. El seguim i fem cap de nou a la pista, per on continuem cap a la dreta. 

Porta d'un corral en ruïnes

Interior de la construcció

De seguida se'ns presenta una nova cruïlla, a tocar de la font del Prau, en la qual hem de seguir recte, pujant, en direcció als Planos de Chichán. 

Cruïlla, en la qual continuem recte

Tanmateix no hi arribarem fins allà, doncs el GR-7 i el "Sendero Monte la Copa" abandonen la pista, i nosaltres amb ells, per a agafar un caminet que naix a la nostra dreta i que, immediatament, inicia una ascensió en direcció nord-oest. 

Desviament a l'esquerra

Camí de Montanejos a Cortes

Ara ens adrecem, per dalt dels Planos de Chichán, cap al Plano Gimeno i la muntanya de la Copa. Durant aquest tram trepitgem algunes parts de senda empedrats, així com podem observar algunes xicotetes cavitats, i ribassos, prova que aquestes terres foren treballades en el passat. 

Tram empedrat de la senda

Vista llunyana de Montanejos des de la pujada per damunt 
dels Planos de Chichán cap a la Copa i el Plano Gimeno

Ribassos al costat del camí

Després d'una mitja hora de pujada, arribem a un collet que separa el Plano Gimeno dels contraforts de la Copa. En aquest punt abandonem el "Sendero Monte la Copa", que gira a la dreta, i continuem cap a l'esquerra pel GR. 

Coll

Desviament a l'esquerra pel GR

Travessem el Plano Gimeno cap a l'Oradilla, en terres de cruïlla entre l'antic terme de Campos i Montanejos. El GR no tarda en girar a l'esquerra. Nosaltres, però, continuem recte per la pista. Poc més endavant, en un nou encreuament, seguim també recte. 

El Plano Gimeno

Construcció en ruïnes en el lloc on abandonem el GR

Al remat, fem cap al camí de Campos d'Arenoso a Aranyuel, amb aspecte de carretera. Per ell hem de seguir, girant cap a la dreta i començant a perdre altura. Cal recordar que el poble de Campos d'Arenoso va desaparèixer com a municipi l'any 1974 en ser agregat el seu terme municipal al de Montanejos, i fou abandonat l'estiu de 1977, poques setmanes abans de ser inundat per l'embassament d'Arenós. 

Camí de Campos a Aranyuel

Uns cinc minuts més tard, a la nostra esquerra, arranca una pista marcada amb un pal de fusta i que sembla bastant abandonada. Es tracta del camí de la Carrera, que travessa i rodeja el barranc del Senyor. 

Desviament a mà esquerra pel camí de la Carrera

Continuem per ací l'excursió i, després d'un quilòmetre recorrent un entorn solitari, silenciós i abandonat per la partida de la Vinya d'Arriba, la pista fa un gir brusc cap a l'esquerra. 

Camí de la Carrera

Camí de la Carrera a la partida de la Vinya d'Arriba. 
Hui dia hi abunden els pins i els matolls, ni resta de la vinya.

En aquest punt l'abandonem i seguim una sendera mig esborrada marcada amb pedres que, en dos minuts, ens aboca a la caseria dels Catalanes.

Desviament

Senda cap a Los Catalanes

Los Catalanes, dit així per ser Catalán el cognom de les famílies que habitaven el poble, va ser un dels nuclis poblacionals més importants del terme d'Aranyuel. Així doncs, d'acord amb les dades de la Direcció General d'Estadística de l'Estat espanyol, l'any 1940 hi havien 27 habitants censats, tot i que només en residien 25 de manera permanent, que vivien a 7 habitatges. A banda s'hi comptaven 20 edificis destinats a usos agrícoles i ramaders, i el de l'església. 



Edificis en ruïnes a Los Catalanes

Pràcticament cent anys abans, el 1849, Pascual Madoz, a un dels volums del seu Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar, ressenyà que hi vivien a la masia unes 15 famílies "en varios edificios rudamente construidos". 



Més ruïnes de construccions al mas dels Catalanes

Les ruïnes més destacades i millor conservades corresponen a l'Ermita, construïda l'any 1862 per un tal José Catalán, veí de la mateixa caseria. Amb una nau de planta rectangular de dos trams i sostre de volta de canó, el seu Altar Major és d'inspiració neoclàssica: dos pilars i un travesser tanquen un marc on degué haver representada alguna imatge religiosa. Per sota, la taula de l'eucaristia. El conjunt és rematat per un medalló amb restes de pintura blava acompanyat de motius florals que es repeteixen al capdamunt d'alguns pilars. 

Al temple s'accedeix per un arc de mig punt que degué emmarcar una desapareguda porta. Dos arcs més de similars característiques s'obrin a banda i banda de l'atri. La sagristia, a la qual s'hi accedeix des de l'interior de l'Ermita, se situa junt a la capçalera de l'edifici i també està en ruïnes.

Ermita dels Catalanes

Interior del temple

Inscripció

Altar Major

La situació dels Catalanes ofereix unes vistes excepcionals que abasten tota la vall del barranc del Senyor amb la mateixa partida dels Catalanes, en primer terme; Magraile, més enllà; i així fins a aplegar a Cirat, que ens queda just al fons de la panoràmica. 

Vista de Cirat des dels Catalanes

Després de fer un tomb per les ruïnes del poble, la nostra intenció era baixar pel camí dels Catalanes cap al mas de l'Obrero i la font del Senyor. Tanmateix, l'abundància de vegetació i ruïnes, i, sobretot, la inestabilitat del terreny feren que desistírem en la búsqueda d'aquesta senda. 

Així doncs, decidírem girar cua pel camí de la Carrera fins a desembocar novament al camí de Campos a Aranyuel, també anomenat camí de la Copa, doncs discorre parcialment per aquesta partida de frontera entre Montanejos i Aranyuel, i camí de Montanejos als Catalanes. 

Reincorporació al camí de Campos a Aranyuel

El millor d'aquest tram del recorregut són les vistes, tot i que al perdre altura progressivament, aquestes van empitjorant a poc a poc. Deixem enrere les terres aranyeleres per a endinsar-nos en el terme de Montanejos. 

Vista dels Catalanes des del camí de Campos a Aranyuel

Vista de l'Alqueria de Montanejos des del camí de Campos a Aranyuel

A la vora del camí, a mà dreta, passem per la font del Cacil, assecada. Cada vegada més s'escolten els vehicles que passen per la CV-195. Cap a ella anem i poca estona tardem en arribar-hi. Ara som a la partida de les Noveldes. 

Font del Cacil

Avancem per la carretera, construïda a primeries del segle XX sobre l'antic camí de Sucaina a Montanejos, i, al lloc on s'anuncia l'aparcament de la font de la Cerrada, tombem a l'esquerra per a visitar aquest naixement d'aigua. Continuem per una sendera que baixa cap a l'horta del poble. 

Carretera CV-195, en el tram superposat 
al camí de Sucaina a Montanejos

Vista de Montanejos

Font de la Cerrada

Àrea recreativa de la font de la Cerrada

Senda a l'horta de Montanejos

Travessem el riu de Millars per unes passeres, molt a prop d'on se li uneix el riu Maimona, i arribem al Bajo Lugar. Ara només ens queda remuntar el poble fins a l'avinguda Fuente de Baños, on donem per acabada la ruta.

El riu de Millars

Per a acabar, us deixem amb l'enllaç de la ruta a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14771012. Gaudiu-la!

El vocabulari de la natura: ORRI

Aquesta setmana us presentem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura. Hui tenim com a protagonista la paraula 'orri'. D'entre tots els seus significats, quasi tots vinculats amb el formatge i la munyida, hem elegit el de "lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge", en paraules tant del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Un exemple d'orri al terme de Dorres, a la comarca de l'Alta Cerdanya

Ara bé, aquesta caracterització que acabem de recollir es pot matisar, tal com ens revela el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) I és que als pobles pallaresos de la Vall d'Àneu i també al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, per 'orri' entenen la "barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el formatge" (DCVB). En canvi, al poble ribagorçà de Boí i al pallarès d'Ísil es diu que l'orri és la "barraca o tancat dins el qual es munyen les ovelles" (DCVB). Per la seua banda, per als de Sarroca de Bellera, a l'Alta Ribagorça, l'orri és el "paratge, en el prat i a camp ras, on es muny el bestiar a muntanya, destinant la llet a la producció del formatge" (DCVB).

En tot cas, com dèiem, el significat sempre gira al voltant de la llet, de la munyida i del formatge. Etimològicament, el terme deriva del llatí hŏrrĕu, "graner" (DCVB). Amb aquest significat sols perdura hui dia al català de l'Alguer (DCVB).

Orri de la coma del Forat, a Ordino, al Principat d'Andorra

També provenen d'aquesta forma llatina els orris d'altres contrades del país. Així tenim el formatge d'orri, que és el que es fa amb la llet de les ovelles i de les cabres, al Vallespir, a la Cerdanya i al Bages (DCVB). També està el temps de l'orri, és a dir, la temporada de munyir les ovelles, a pobles com Senterada, al Pallars Jussà, o Llessuí, al Pallars Sobirà (DCVB). O igualment podem fer esment de l'orri andorrà, que és el "ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge" (DCVB).

L'orri del Cubil, a Encamp, al Principat d'Andorra

Com es pot deduir de la distribució geogràfica de la paraula, el mot 'orri' ha deixat la seua petjada a la toponímia del Pirineu. Així doncs, d'orris en tenim al Pont de Bar, a l'Alt Urgell, on hi és la barraca de l'Orri d'Aristot; la collada de l'Orri, entre els termes de la Vall de Boí i de Vilaller, també a l'Alt Urgell; el barranc de l'Orri, per dalt del poble d'Espui, a la Vall Fosca, comarca del Pallars Jussà; o el Bony de l'Orri, muntanya del terme ribagorçà de la Vall de Boí.

Nogensmenys, també se'n registres d'orris fora d'aquesta contrada. Per exemple, a Sales de Llierca, a la Garrotxa, hi és el bac de l'Orri.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat